Crònica primer dia

Dia 1. L’arribada. Acreditar-se, arribar a l’hotel i descarregar la
bossa. Primers pensaments: diumenge, abans de marxar, he de comprar patates d’Olot
i un parell de fuets d’Oix. Primeres sensacions: Sismògraf ha crescut i seguirà
creixent. Tot just som dijous, els teatres ja estan plens i la ciutat es
comença a tenyir de color blau cel. Primera parada: Teatre Principal. Objectiu?
Veure Hypernatural, de la companyia Konic.

Les expectatives, en general, són altes. Em trobo amb l’Héctor, un
company teatreru que actualment treballa a Montcada i, tot i que haurà de
marxar a la nit per feina, ha decidit venir. També el Ferran, que no se’n perd
ni una tot i viure a Barcelona. O la Cristina i en Xavier, de Figueres, uns
apassionats de les arts escèniques que, només amb cinc minuts, ens fan
recuperar la passió pel teatre. Primera diferència amb altres anys: fins i tot
en espectacles de sales hi ha molts més ciutadans. De fet, bona part de la premsa
i els programadors encara estan arribant. Arribaran demà, quan Sismògraf es
converteixi totalment en una fira. En el mercat de la dansa. Però d’això, en
parlarem demà.

Al que anavem: Hypernatural. Fa aproximadament uns vint anys que la plataforma artística Kònic thtr
aplica i barreja les ‘noves tecnologies’ i els recursos multimèdia a la
instal·lació, la dansa i el teatre. Segons el programa de mà, Hypernatural és un
site-specific per dansa, música i imatge en moviment on existeixen peixos
fluorescents, aus sense plomes i tomàquets més grans, rodons i vermells. Explora,
i cito textualment, “la relació amb l’entorn a través dels vincles amb el
color, la llum, els objectes i la seva representació”

Segons el programa de mà? Doncs sí. Perquè una cosa és la teoria i l’altra
com ho dus a la pràctica. Sobre el paper pots tenir una idea boníssima,
brillant, però encara no és un espectacle. És, més o menys, el que ens vam
trobar a Hypernatural. Una (bona) idea rere l’altre i tot junt a la batedora. I
de les de varetes, és clar. Res de Thermomix. Potser el problema és que tecnològicament ja hem vist de tot. Hem vist robots interpretar Txèkhov, ballarines
dins d’un cub d’imatges en moviment i el genial Harket-Protocolo (un dels pocs
espectacles que integrava totalment teatre i tecnologia). Per tant, el mapping i les
projeccions de diapositives ja pràcticament no ens sorprenen. En canvi, els que sí que
ens van sorprendre i molt van ser els XeviXaviXou amb ‘Follow the leader’. No només es van posar, en poc més de
cinc minuts, el públic a la butxaca sinó que van presentar un espectacle
divertidíssim i més intel·ligent del que sembla sobre el fenomen fan. D’Elvis a Madonna passant per Los Pecos, Janis Joplin i molt més. Repetiriem. We need a
hero…