Crònica d’un participant del curs Millor públic al Sismògraf

Aquest any vaig tenir la sort d’acudir al Festival Sismògraf com a millor públic al laboratori de públic organitzat pel propi festival, dirigit per Beatriu Daniel, Toni Jodar, i Bàrbara Raubert. Una combinació perfecta per engrescar a un grup majoritàriament de dones plenes de ganes de gaudir de la dansa i de les sorpreses del festival.  Festival del que en parlarem més dies del que ha durat.    

Del Sismògraf del 2017 puc destacar, en general, la qualitat artística dels espectacles i el risc dels artistes amb les seves propostes. Un gran descobriment per a mi fou la companyia Basca la Sra. Polaroiska i el seu espectacle Lur Away, em va semblar un conjunt de peçes molt ben encaixades. Vaig quedar enamorada de les Big Bouncers amb O.V.N.I. Des del meu punt de vista han fet investigació no tan sols a nivell de manipulació d’objectes i treball corporal sinó també a nivell dramatúrgic tan en el contingut com en l’estructura circular que plantegen. No passa desapercebut Pere Faura i la seva desvergonyida Sweet Tirany, em va semblar una Catarsi molt actual. La fascinant fusió entre Kukai i els Brodas Bros a l’espectacle de carrer Topa, ens van regalar una energia fresca i festiva, a un festival a on la densitat intel·lectual predominava la majoria d’obres. 

L’espectacularitat i el virtuosisme de les cinc ballarines de la Companyia Maduixa [Mulïer]. Una peça capaç de menjar-se el món i que ens deixa sense paraules. La increïble peça Anatomia Pública de Tomeo Vergés X Man Drake, és una sobredosi d’impossibilitat plena de risc. I per últim el Circ Pànic amb Mira-t, ens presenta un personatge molt carismàtic que juga amb els límits d’una estructura aparentment precària. 

Per tant tot i que un festival siga un laboratori, un grup, dansa, companyia, espectacle, investigació, treball, catarsi, virtuosisme, risc, personatge i límits. Crec que el Sismògraf del 2017 ha estat molt més que totes aquestes paraules, crec que d’alguna manera ha creat una comunitat que estima i valora la dansa per damunt de tot.  I com que no es pot definir, la millor recomanació que puc donar és que hi aneu l’any que ve. I qui no ho cregui que ho vagi a cercar.

Lluki Portas 

3 de maig de 2017