Crònica del segon dia abans del Laboratori obert

A les 10 del matí la Fabra i Coats està encara
mig adormida. O això sembla. Perquè en realitat, el procés de La baixada a l’infern no para. L’Iex,un
dels pintors d’Insectotròpics, està a la sala, envoltat de plàstics, de focus,
de maniquins, de cartrons, d’ordinadors, de monitors… Tot el necessari per
crear aquesta tarda un espectacle-experiència multisensorial que acabarà amb un
acte de tot infernal.

“Els altres han anat a comprar coses que ens falten”,
diu l’artista, pendent del mòbil. “Sempre falten coses d’última hora, però tot està
controlat, eh?”. Per la cortina negra que separa la sala (escenari? pató?) de
la resta de les instal·lacions de la Fabra i Coats apareix una noia de la casa:
“Necessito la matrícula dels cotxes que han d’entrar”, diu. Tot ha d’estar
controlat, és clar, la improvisació començarà a les cinc de la tarda, amb l’espectacle.

Pel recinte de l’espai de Sant Andreu comencen
a aparèixer artistes de tota mena. Un goteig d’individus, la majoria carregats
amb grans bosses plenes de coses d’allò més variades: un crucifix, teles,
cascos, barres, palets de fusta… Els toca col·locar els trastos per edificar
l’estructura del seu trosset d’infern.

Dels primers a arribar, en una furgoneta
convenientment identificada a l’entrada, són el Col·lectiu Müll. Ells surten
del plató (escenari? sala?) perquè han de muntar un forn d’estructura cònica,
al pati: “Ara el deixarem pràcticament construït per a què al final de tot [cap
a les deu de la nit], a una temperatura de 1.000 graus centígrads, cremi tot el
que li fotem i petin llums taronges i vermelles: un infern!”, explica un membre
del grup. Mentrestant, a dins de l’escenari (sala? plató?) aniran fent peces de
terracota amb un torn. El públic podrà moldejar els gerros, trencar-los,
aixafar-los i, qui vulgui (suposo…) podrà fer el mateix que l’artista, que se’n
posarà un al cap en una performance metafòricament infernal.

Passades les 11 del matí els artistes ja es
fan notar. Cal ubicar-se. “Aquí hi haurà els músics, no sé si seran dos o 10,
però ocuparan fins a aquí”, adverteix un altre insectotròpic a unes ballarines.
Els pintors van col·locant les seves eines al centre de tot, entre escultures i
maniquins… La gestora d’Inesctotròpics, la Maria, mira atentament un
ordinador. Cal comprovar que funciona tot, que les imatges, els vídeos i el so
estigui tot coordinat. Unes càmeres filmaran en zenital el que vagi succeint en
cada cercle de l’infern i tothom ho podrà seguir en dues pantalles gegants,
mentre es passegen entre els sets (perdó, pels cercles de Dante).

A les cinc de la tarda entendrem bé com queda construït
aquest infern que promet sensacions de tota mena: crues, ardoroses,
espectaculars, canyeres, salvatges… Cada artista podrà dir la seva. I cada
espectador, de la mà dels dos actors que faran de conductors (Dante i Virgili,
per entendre’ns), podrà participar a la seva manera.

La propera connexió serà la crònica d’aquesta
experiència multisensorial. Ens veiem més enllà de l’Infern!!!