Crònica del Desembre en dansa per l’Alba Cuenca

Celrà,
un petit poble de muntanya situat a uns 10 km de Girona. Fins aquí, res
d’especial. Ara bé, la cosa canvia quan ens adonem que al municipi hi podem
trobar una escola de dansa, un dels centres de creació més destacats de
Catalunya i un festival que enguany arriba a la seva tercera edició. Deu n’hi
do, per a un poble de 5000 habitants! Els nostres culs inquiets no s’ho podien
perdre. Dit i fet, ens ajuntem unes quantes novaveu de Barcelona i Girona  –les dones som aquí!-  i posem ruta cap a aquesta peculiar localitat.

Comencem de boda. Sonen
les campanes de l’església i d’ella en surten… dues núvies per casar-se amb el
mateix nuvi? Doncs si. Sarah Anglada i Miquel
Fiol són la cia. Moñekos
i comencen així, vestits els dos de núvia, 
el seu esbojarrat espectacle de dansa-teatre We-ding. 15 minuts de coreografia i playback en els que, si obviem
el tòpic de la “baralla de gates”, hi trobarem un virtuosisme destacat i un
humor entretingut, molt ben aconseguit en la interacció amb el públic.

Acabat l’espectacle,
continuem la jornada allunyant-nos de la civilització. Parem un moment per
recollir el menjar – càtering Alau Foods,
boníssim!- i ens n’anem a gaudir-lo a l’Animal a l’Esquena. Ens rep l’Eduard
Teixidor, amic íntim dels amos de l’espai i gestor del mateix, que ens
explica què s’amaga sota aquest nom tan suggeridor. Es tracta del projecte de
la Maria Muñoz i en Pep Ramis, de la cia. Malpelo, un centre de creació idíl·lic en mig de la muntanya.
La masia conserva tot l’encant i la tranquil·litat del paisatge rústic, però
alhora està equipada per a un treball artístic en les millors condicions. Un
espai que la companyia cedeix com a residencia als creadors afins. Per citar-ne
alguns, artistes com Xavier Bobés, loscorderos o Laly Aiguadé han passat per les seves instal·lacions, però també hi
ha qui hi va per escriure un llibre o fins i tot per començar a dilucidar un
festival –l’Eduard ens explica que en Cesc
Casadesús i l’equip del Grec hi van fer una estada-.

Durant el dinar, també
tenim una convidada de luxe: L’artista Federica
Porello. La ballarina, que ha participat en molts espectacles de Mal Pelo,
està a punt de representar la seva primera creació com a coreògrafa,
l’espectacle We Wood. Durant el
dinar, tenim la sort de que ens parli de la seva trajectòria, de la creació que
ara presenta, del seu pas per l’Animal…,
de la seva investigació al voltant de la connexió amb els materials i fins i
tot de com ha “heretat” el solo Bach,
una creació de Maria Muñoz que va decidir traspassar-li.

A la tarda, fem la nostra
següent parada a l’escola de dansa del poble i ens colem al taller que Porello
hi està impartint. Dividits en grups o per parelles, els aprenents intenten fer
fluir amb els seus cossos una canya de bambú. El seus sentits estan concentrats
en el lliscament de l’objecte i els seus moviments ens hipnotitzen, convertint
l’escena en un espectacle intens i francament bell.

Finalment, sortim a mig
taller per arribar a la última parada del dia. Ens dirigim a l’Ateneu de Celrà
per veure l’espectacle familiar Mira Miró de la cia Baal. Nens i adults es concentren al teatre i assisteixen a un muntatge que juga amb
el cos, els colors, la música i les projeccions per donar moviment a les
enigmàtiques figures del pintor. Per rematar l’espectacle, una última escena
feta amb la col·laboració dels petits espectadors més atrevits. Toca moure’s!

Acabat l’espectacle,
enfilem la tornada a casa declarant-nos fans del poble. Tant de bo a tot arreu es
donés aquesta importància a la cultura! Mentre esperem que això passi, recordeu
que per terres gironines hi podeu trobar un petit oasi creatiu: Benvinguts a
Celrà.  

Alba Cuenca
@Herronita93