• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Articles
  • /
  • Crònica del Desembre en dansa per l’Adriana Vázquez
ARTICLes
Novaveu Logo

per Novaveu

Crònica del Desembre en dansa per l’Adriana Vázquez

Publicat el: 10 de desembre de 2018

A diferencia d’altres llocs on la dansa es
representa de forma minoritària, al municipi gironí de Celrà hi té un pes
important. Durant l’any multitud d’actes i tallers hi tenen cabuda. Juntament
amb el festival Desembre en dansa, en el
que s’implica tot el poble; s’hi poden afegir multitud de tallers relacionats
amb aquesta disciplina, una de les més oblidades del món artístic i
interpretatiu d’aquest país. Segurament, la factoria creativa impulsada per l’Animal a l’esquena i , conseqüentment,
la creació de l’Escola Municipal de dansa, hi ha tingut bona part de culpa en
aquest fet. Una fita cultural molt rellevant si tenim en compte els poc més de
cinc mil habitants que té el municipi.

L’Animal a
l’esquena
va néixer de la mà dels creadors, ballarins i directors artístics
María Muñoz y Pep Ramis. Hi col·laboren molts artistes i promotors artístics, i
un d’ells, l’Eduard Teixidor ens descobreix una iniciativa creativa situada en
aquest refugi al vell mig de les parc de les Gavarres. Aquest centre
d’investigació del cos i el moviment es va gestar a principis dels 2000. Els directors artístics de la companyia Mal
Pelo
volien trobar la manera d’afavorir l’intercanvi creatiu entre artistes
i creadors. Es van situar al Mas Espolla després d’anys de restauració i
construcció de la seu i ofereixen als seus artistes residents l’allotjament i
la gran majoria d’eines necessàries pel que ells anomenen el procés inicial de
tota creació.

El lloc on s’ubica i l’Animal a l’Esquena formen un duet gairebé indissoluble. L’artista
es troba aïllat de les rutines diàries i enmig d’una natura que durant l’any no
deixa de sorprendre’ns. Així, s’aconsegueix deslliurar de la càrrega que porta
a l’esquena i deixa que la columna sigui l’eix sobre el que recolza el cos i el
moviment. Una expressió que s’investiga intensament durant la seva residencia i
es mostra per buscar aquest vincle constant entre el creador, l’artista i el
públic per, al final, establir un marc crític i de reaccions.

Adriana Vázquez Balló

CRÍTIQUES RELACIONADES / Desembre en dansa 2018

No hi ha crítiques relacionades

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat