Crònica del Castell de Montjuïc

A la Ciutadella, dansa i
teatre de carrer amb accent francès, al Parc de la Trinitat dansa “per un
tubo” i a Montjuïc, famílies, quinoa i acrobàcies. Dissabte les arts
circenses van aterrar al Castell de Montjuïc i, durant unes hores, l’esperit de
Fira Tàrrega va envair Barcelona. Un dels encarregats de donar el tret de
sortida eren els francesos Barolosolo i el seu Île O. Un espectacle de clown i música (o música i clown) dins de
l’aigua. Rialles, esquitxades i un toc de poesia. Una bona manera de començar
el dia.

Segona parada: El Fossat
Oest. Espectacle: L’ironie d’un saut,
dels parisencs Sid. Una jove companyia que ha realitzat una residència de
quinze dies a la Central del Circ i dissabte, tot i els entrebancs, van posar
de manifest un dels ingredients més importants de la màgia del circ: el risc.
Un element que no podem edulcorar sigui quina sigui l’edat de l’espectador
perquè és, alhora, una lliçó de vida. Ras i curt: un dia cauràs (del trapezi,
les teles o qualsevol altra metàfora) i t’hauràs d’aixecar. Hauràs de
reconstruir l’estructura, adaptar-te i resistir. I, fins i tot, aprendre a
saltar (i a confiar) amb els ulls tancats. Tot això, per cert, en menys de
mitja hora d’acrobàcies.

Aplaudiments i cap al Fossat
de Santa Eulàlia de nou: toca veure dansa aèria. Concretament Environnement Vertical, de Retouramont. Un espectacle a mig camí
entre la dansa i l’escalada que demostra, un cop més, els punts en comú entre
moltes pràctiques esportives (pot ser l’escalada però també el futbol) i la
dansa. Coreografies verticals d’una enorme bellesa estètica contra un dels murs
del castell, una lluita lúdica entre l’arquitectura i el cos. Ballar també és
això. I ha deixat tothom bocabadat.

Mig trasbalsats encara, ens
toca moure’ns uns metre i seure, ara, davant l’escenari de Miss Dolly, de la companyia catalano-francesa Marcel et ses drôles de femmes. Un dels plats forts del MAC. Mitja
hora d’espectacularitat, acrobàcies (fins i tot aèries!) i bon humor. Un bon
exemple del què, segons una servidora, ha de ser aquest festival de la Mercè:
Un espai de trobada democratitzador que entreté grans i petits.

Després de jugar a l’espai
d’activitats, la primera parada de la tarda va ser Purpusii, dels catalans En
Diciembre. Una metàfora circense sobre el món de la parella amb la roda Cyr
com a disciplina predominant. La canalla reia amb els tocs d’humor i la
comicitat entre la Sílvia i en Sergio, els adults (possiblement) somreien a
l’entendre que un dels pilars d’una relació és no rendir-se a la primera. I
d’aquí a Anton i Polina, el darrer
muntatge de la Fem Fatal
protagonitzat, també, per una parella (artística en aquest cas).

Una altra metàfora sobre les
relacions i el pervers joc de necessitats i, alhora, una intensa demostració
tècnica (utilitzen un trapezi doble!) que va deixar el públic callat i clavat a
terra. La cirereta del pastís la van posar Los
Herrerita amb Circ a les golfes:
una divertida proposta que pretén que nens i adults descobreixin en primera
persona les diferents tècniques de circ. De la mà de diferents artistes
professionals, els espectadors aprenem a fer malabars amb anelles o pilotes (és
més difícil del que sembla, sí), a anar en monocicle o, fins i tot, fer de
trapezista. Un taller de circ que ens ajuda a entendre i estimar una mica més
aquest món, aquest art.