Crònica de l’itinerari jove del primer i segon dia

La Mostra d’Igualada, amb nova direcció aquesta edició, ha decidit intensificar la seva atenció en el teatre per a adolescents i joves. I ho fa plantejant-se una vella pregunta: què passa amb el públic d’aquestes edats perquè deixin de ser habituals a les sales. Durant la infància, bé sigui amb l’acompanyament dels pares, bé en les funcions escolars, hi assistien d’una manera més o menys regular. Però després els trobem per carrers i places, en grups, fan esport i fins i tot són lectors compulsius i grans consumidors de sèries. Nadius digitals com són, seria cosa fàcil el seu accés a l’abundant material dispers per la xarxa i els nombrosos webs sobre teatre i descompes. Però la veritat és que l’interès d’aquests col.lectius per les arts escèniques és escàs o pràcticament nul. Amb el títol “Per què els adolescents no van al teatre” dijous a la Biblioteca Central es va dur a terme un taula rodona per abordar la qüestió. Hi participaven programadors i companyies, amb una àmplia representació entre el públic de diversos agents del sector. Però hi destacava la fila zero de sis alumnes de batxillerat de la ciutat. La seva aportació va ser demolidora i clara: el teatre s’ha de posar les piles! Demanaven una presència definitiva a les xarxes socials de tots els sectors implicats; l’edició de “teasers” breus de minut a minut i mig de les obres (una pràctica molt extesa en el món de la dansa, per cert); temàtiques properes a les seves inquietuds; fugir de les sessions escolars, però en canvi fer arribar informació a les escoles i instituts; i també reclamaven sessions adaptades a les necessitats de relació social pròpies de l’edat: agraïen un bon espai de trobada al mateix teatre, on prendre alguna cosa, xerrar amb els companys i si fos possible amb alguns membre de les companyies, en una adaptació per a joves de les sessions #postfunció que per exemple organitza el Recomana. El debat es va desenvolupar amb un acord unànim: calia fer més i millor encara perquè aquest segment de la població torni als teatres, especialment si tenim en compte que tal i com va dir una de la joves: “El teatre, quan més hi vas, més t’agrada’. Aprofitem aquesta bona entesa, doncs.

La Mostra d’Igualada proposa enguany un intinerari específic per als joves: un total de 12 espectacles que abasten tots els gèneres, de dansa, teatre i circ, la majoria de carrer i amb un hashtag específic perquè vagin dient la seva a les xarxes socials #MostraJove i un concurs de “selfies” i de “crítica teatral” coordinat pel Recomana. Així que sembla que l’organització ha sabut respondre amb anticipació a algunes de les demandes exposades en aquella taula rodona. A més a més, l’espectacle inaugural de dijous al vespre ha anat a càrrec de la companyia de dansa de hip-hop Brodas Bros: BR2, una picada d’ullet al futur que representen aquests joves espectadors, en un món d’un llunyà 2222, on la llum del sol ja no arriba al planeta terra a causa del canvi climàtic i només els robots són els encarregats de divertir la humanitat. Aquí -semblava llegir-se entre línies- o salvem entre tots el teatre (i els joves en particular) o enginys sense ànima ho faran per nosaltres… Podeu consultar la crítica del Recomana en aquest enllaç.

Hores abans de la taula rodona, aquell grup d’alumnes havia assistit a dues propostes que destaquen precisament per posar sobre l’escenari qüestions molt properes als seus interessos. D’una banda la companyia de dansa i circ contemporanis La Jove de la Galeria arribaven amb “Jo:6”, una obra escrita i interpretada per tots els membres del grup i on s’aborda una reflexió general sobre les relacions afectives. Destaca la proximitat dels intèrprets, no només per edat, sinó perquè en l’imaginari posen l’accent en el grup d’iguals, conformador d’una cosmogonia essencial en la vida de l’adolescent i el jove, com bé sabem. Així que la connexió amb el públic assistent va ser fluïda. Podeu consultar la crítica que hem publicat al Recomana en aquest enllaç.

Però sens dubte l’obra estrella de dijous va ser “Enric de 3r” de la companyia À trois teatre. Amb només l’actor Quim Àvila en escena, explica la desafortunada coincidència entre el personatge retratat per Shakespeare a “Enric III” i alguns dels mals de la nostra societat, pel que fa sobretot a la comunicació (molt sovint aïllament) dels joves amb respecte el món dels adults. Obra intensa, dolorosa, perfilada amb exactitud i llenguatge plenament contemporani, va rebre una calorosa acollida. El que confirma, efectivament, que els temes de proximitat són del seu interès. També hem escrit al Recomana sobre aquesta peça: veieu aquest enllaç.

Però de teatre hi ha de totes formes i mesures. I les tres propostes més específiques de l’itinerari jove de divendres han abordat altres realitats. “Molière la balla” de la companyia La Rita Produccions aposta per un diàleg molt fructífer entre música antiga, dansa cortesana i literatura. Amb la interpretació en directe de l’Ensemble Le Tendre Amour (viola de gamba, violí i claricèmbal), els textos del dramaturg francès recitats per l’actor Jordi Coromina i amb la ballarina barroca Ludovica Mosca, ha resultat una lliçó d’història convenientment passada pel sedàs de l’actualitat més punyent i còmica, que els joves han seguit i aplaudit amb interès. Aquí trobareu la crítica. I als carrers de la ciutat, el circ esbojarrat i brillant per a tots els públics de la Compagnie La Tal, amb “The Incredible Box” emulant l’èxit de fa 150 anys, on màgia, òpera i circ es donaven de la mà amb naturalitat. Un aspecte aquest, les obres multidisciplinars, també reclamat pels joves de la taula rodona de dijous.