Crònica de la gala de presentació

Pocs esdeveniments culturals de la ciutat comtal poden enorgullir-se de
disposar d’un escenari com el que ofereix Terrats
en Cultura, una iniciativa de Coincidències que enguany enceta la seva
sisena edició. Gràcies als amfitrions, gent d’arreu de la ciutat que cedeix el
seu terrat, podem gaudir d’una sèrie d’espectacles d’arts escèniques amb vistes
privilegiades de la ciutat i amb una cervesa a la mà.

El passat dilluns 9 d’abril vam assistir a
la gal·la de presentació dels espectacles d’aquesta temporada, que comença al
maig i acaba al setembre, tot coincidint amb l’esclat del piromusical de les
festes de la Mercè. Regada de moments còmics i capitanejada per l’Oriol Puig
Taulé i el Jordi Domènech, en la sisena gal·la de Terrats en Cultura se’ns va
oferir un primer tast d’alguns dels esdeveniments planejats: el Pol Jiménez ens va presentar part del
seu espectacle de dansa agènere, que persegueix un llenguatge corporal
desvinculat de les connotacions del gènere binari; i el Daniel Lumbreras va tancar l’acte amb la cançó que obre el seu nou disc,
un cant a la improvisació fònica i una cerca de noves eines comunicatives des
de la música experimental, per moments recordant a la banda islandesa Sigur
Ros. Tot plegat en una vetllada amena i dinàmica que, entre d’altres, va
anunciar els següents espectacles als què voldríem fer menció.

Just després d’una inauguració estel·lar amb el Delafé aproximant-se als seus temes nu, sense el barroquisme
electrònic ni els efectes sonors, tot cercant l’essència literària, poètica, de
les seves lletres; ens trobem, el dia 11 de maig, amb els espectacles Conseqüències  i No
come pan, de la companyia Moveo. En el primer, reconegut pel premi de la
Fira de Tàrrega, els ballarins exploraran mitjançant el moviment l’estranya
línia que separa realitat de ficció, que confecciona el nostre dia a dia en un
ambient desvinculat de certeses, desubicats. A continuació, Marta Hervàs, membre de la companyia,
ens oferirà en un solo un còctel d’emocions que, potser, només poden
expressar-se emprant un altre idioma, allunyat de les paraules, que tant sovint
manquen de força per a expressar el què ens fa viure.

Poc després, el 15 de juny, Alberto
Díaz ens permetrà gaudir del nou text del dramaturg irlandès John
O’Donovan, Si tinguéssim més coca et demostraria
com t’estimo. Emmarcat en la nit de Sant Joan, en Marc Balaguer i en Pau
Escobar representaran una comèdia romàntica poc a l’ús,  farcida de drogues i alcohol, i marcada per la
necessitat última de sincerar-se, de recapitular i veure en què ha quedat tot
això de l’amistat i de l’amor. Acorralats en un terrat, perseguits i cercats,
des de la llunyania les sirenes de la policia, l’espectador se’ns dubte es
sentirà partícip d’aquesta història i la seva particular posada en escena.

I programat pel dia 14 de setembre, la Companyia
Anemisko representarà el seu espectacle Hem vingut a deixar les coses clares. Emprant textos de Josep Maria
de Segarra, la Blanca Garcia-Lladó, la Clara Manyós i el Jordi Cornudella faran
un homenatge al poeta i escriptor català, situant-se en el seu funeral i
intentant fer-lo viure recordant les seves paraules, el seu pensament: si
quelcom ha de salvar-nos de l’oblit de la mort bé podrien ser les paraules
escrites, l’amor i l’emoció cal·ligrafiades per l’eternitat. És realment mort,
en Josep Maria de Segarra? Les tres intèrprets ens oferiran una peculiar
resposta musical i literària.

Amb l’esclat del piromusical es posarà punt i final a la sisena edició dels
Terrats en cultura, que ens hauran tornat a recordar que la cultura està a tot arreu,
que només cal un terrat i voluntat per compartir una velada màgica.

Per a més informació i per gestió d’entrades: http://www.coincidencies.org/terrats-en-cultura-2018/

Bertran Salvador