Crònica de “Dolce vita”

Diumenge,
les 17.30h de la tarda. Arribem a la porta del teatre Municipal de
Girona, massa aviat per començar a entrar. Recollim les nostres
entrades i anem a prendre alguna cosa a un bar proper. Quinze minuts
més tard, puntuals de mena, ens dirigim de nou a l’entrada.
Aquest cop ens trobem una llarga cua, formada pels futurs
espectadors. Mentre esperem, podem comprovar que el públic d’aquest
mag tan particular és molt variat. Malgrat ser un espectacle
familiar, no tan sols esperen per entrar famílies amb canalla, si no
parelles joves, adults i gent gran. Tots tenim l’esperança, que el
Mag ens sorprendrà també a nosaltres.

Aquesta
vegada, Mag Lari ha utilitzat Itàlia per contextualitzar el seu show
i ho lliga amb les cançons italianes més conegudes, amb referències
gastronòmiques o incloent monuments coneguts en els seus números.
Si bé la música està molt ben aconseguida, ja que sempre
aconsegueix l’efecte que es busca (més d´intriga, més alegre,
més pausada), el fil argumental es perd o a vegades es posa massa en
calçador.

Val a dir, per qui no
el conegui, que el Mag Lari enganxa des del primer moment amb el seu
humor, la seva perspicàcia i la seva ironia que sap combinar molt bé
per atrapar des d´els més petits als més grans. Àgil i sempre amb
aquest punt de simpàtica xuleria, et fa mantenir el somriure de
principi a fi. Afegiríem que si bé és cert que més d’un número
et deixa amb la boca oberta i impressiona per la seva originalitat,
considero que alguns altres són massa típics o poc sorprenents.

Marxem
del teatre compartint les nostres teories sobre com haurà fet un
dels números que ens ha sorprès i amb les galtes adolorides, però
mai cansades, motivades pel riure.

Núria Lisbona

Teatre Municipal de Girona, diumenge
21 d’octubre de 2017