Crònica de dissabte i diumenge

Tot un itinerari jove s’han inventat a la Mostra d’Igualada per captar la seva atenció. Només per a ells. 12 espectacles, de totes les especialitats i molt sovint multidisciplinars. Tots interessants. Almenys un parell de molt bona qualitat. I malgrat tot, adolescents i joves no són els que omplen places i carrers. Aquest és territori familiar. I ja se sap: l’última cosa que volen és estar amb nens i amb gent gran (sinònim de major de 40 anys…) Al teatre, ni s’atansen. I naturalment que són oportunitats que desaprofiten. Tant si parlem dels espectacles pensants per a ells, com si ens referim als classificats com a “tots els públics” i que el cap de setmana han omplert una Mostra festiva i participativa. Alguns exemples de tot el que ha passat per Igualada dissabte i diumenge:

Arribava un espectacle musical sobre el Pirineu i la seva gent: “Monts”. Inspirat en músiques de les muntanyes i amb poemes de Jacint Verdaguer. El responsable és l’Orquestrina Trama, joves de la Cerdanya i l’Urgell, que han unit el seu esforç amb l’experiència de Comediants. Canten, ballen, representen, ensenyen imatges, posen sons als mites i festes tradicionals pirinenques. Tot l’espectacle és deliciós. I l’entrega dels seus intèrprets, fabulosa! 

D’una mica més lluny, del País Basc, el circ fet a base de “Txatarra”, just el títol de la proposta del grup Malas Compañías. Amb bidons, llaunes, estris de cuina vells i sobretot molta energia i il.lusió fan possible el miracle de fer habitable allò que en un primer moment només ens sembla de rebuig. Circ clàssic, d’equilibris, passat pel sedàs de l’alegria contagiosa i la imaginació. Peça programada en l’itinerari jove. Resultat? Invasió de nens i famílies…

No atansar-se als teatres o allà on hi ha nens i adults té com a conseqüència perdre’s algunes de les perles de dissabte. “Street Muf”, la música de David Moreno & Cia. amb trenta-tres instruments amagats en capses de cartró per acompanyar un piano de cua i un acordió i que va meravellar per la flexibilitat i destresa dels seus tres intèrprets. També en clau musical, i en horari de mitjanit, les Delikatessen van oferir un concert “a capella” amb versions perfectament conjugades entre les quatre veus femenines que conformen el grup i gran talent actoral. El repertori va ser ben variat, des de “Imagine” de John Lenon fins a “Fever” de Peggy Lee, amb bromes musicals com la banda sonora de la sèrie de finals dels anys 70 “El hombre y la tierra” i que la companyia anava lligant a les anècdotes d’una suposada festa nocturna, on cadascú dels convidats viuen com poden les circumstàncies dels efluvis i les trobades casuals. Una petita joia que mereix una llarga vida cabaretera!

Es podria destacar molt més d’un dissabte imparable en calendari i propostes. Però l’especial recomanació del dia va venir de la mà del teatre i dansa visual de la companyia L’Animé, amb “Bhrava!”. Podeu consultar la crítica del Recomana en aquest enllaç.

Per a diumenge, tres espectacles més per a adolescents i joves ens esperaven. Inclòs el de cloenda de la Mostra d’Igualada. El primer combina el “beat box” amb l’acrobàcia i el malabarisme: “OOups!” de la companyia belga Jordi L. Vidal. Magníficament interpretat, convida a un repàs gens benevolent amb la indulgència amb què en la nostra economia de mercat hem permès que uns quants juguin amb els interessos de tots. Espectacle amb un gran sentit de l’humor, és una aposta segura per a públic jove, per la seva frescor, compromís social i llenguatges diversos, des del circ, passant per la dansa, el teatre físic i l’expressió musical. Podeu consultar al Recomana la crítica en aquest enllaç.

A mitja tarda de diumenge va ser el torn d’una nova proposta que posava també el circ en l’eix central. Personatges que van d’aquí cap allà, on res és el que sembla i tot aparenta diferent. Es tracta de “Mundos de papel” de la companyia cordovesa Vol’e Temps. Una meravella des de qualsevol punt de vista. Podeu llegiu la crítica al Recomana en aquest enllaç.

I la Mostra d’Igualada 2015, que centrava el seu interès en el públic adolescent i jove era obligat que, igual que va passar amb l’espectacle inaugural, tanqués el calendari dedicat a aquest segment de població amb la programació de “Marabunta”, de Guillem Albà & The All In Orchestra. Paròdies del món del circ, de la màgia, el mim, la dansa contemporània, el teatre, la música pop, amb l’energia d’un gran showman i la necessària complicitat del públic. Disfressat de sirena, pizzero, faquir o ballarina va fer de la cloenda de la Mostra una festa absoluta.

Un total de 68 espectacles han arribar a la Mostra d’Igualada. Entre el públic, no us vull enganyar, d’adolescents i joves hi havia ben pocs… Això no treu mèrit al nivell artístic alt de la majoria de les coses que s’han vist i que anaven adreçades a ells. Però no ajuda a resoldre la pregunta amb què s’obria el certamen i sobre el que hem centrat les dues cròniques que hi hem dedicat al Recomana. Per què no s’atansen al teatre? Ha estat bo parlar-ne i reflexionar-hi. Ara caldrà que seguim lluitant per capgirar aquesta tendència.