Crònica assaig

Arribo a la Nau Ivanow a quarts d’una de
diumenge. El David Marín, el David Teixidó i la Irene Hernández fan una pausa
per fumar. Porten des de les 9 del matí assajant. I només falten 10 dies per a
que Discordants, guanyadora de la
Beca Desperta, s’estreni a la sala Atrium. L’obra, recordem-ho, parla d’una
parella en la qual la Cati descobreix que és portadora del VIH i li diu al
Javier, la seva recent parella. Tot plegat, desestigmatitza la Sida, una
malaltia sobre la qual hi ha molts tòpics socials contra els quals lluitar.

Tot i que ja van fer tres passes per a
programadors i per a associacions relacionades amb la lluita contra l’VIH fa
dos mesos, els nervis no han desaparegut. “Estic cagat”, diu el David Teixidó
mentre es lia un pitillo. La resposta del públic, llavors, va ser molt bona,
per la qual cosa saben que la història pot funcionar. El principal canvi des
que van reprendre els assajos a la Ivanow és la substitució de Maria Ángeles
Sánchez pel David Marín, també director, en el paper de metge. “El canvi es fa
‘raro’”, diu la Irene. “Són molt diferents”. No és cap crítica, és el que toca,
acostumar-se a treballar amb un actor nou. La sensació d’estranyesa, però, ha
durat poc. Ja no hi ha metgessa, ara hi ha metge. Ja veus…

Tothom diu la seva, es tracta de deixar anar les
sensacions de cadascú. “Quin canvi, assajar amb música”, diu la Irene, picant
d’una bossa de patates fregides en el pati d’entrada de la Nau. “L’escena del
mareig sense música és horrible”. “Quan porto les pastilles… tres pots i una
ampolla no em caben a la mà”, diu el David Marín. “Jo encaixaria el micro en
algun forat de la reixa”, la Irene. “Potser ens hem de fer dos petons, una
abraçada no queda convincent”, el Teixidó. “El petard… sona molt o és qüestió
de la sala?”, el Marín. “T’he fet un carinyito
que crec que ha quedat molt bé”, el Teixidó a la Irene. “Quan discutiu, el
metge pot entrar però marxar discretament”, el Marín. “El monòleg del Javier el
compro així, està genial”, el Marín al Teixidó (Javier). “Vigila els cops sobre
la taula i els sons, fan que no se sentin les veus”, la Irene al Marín. Són
detalls molt importants, correccions sobre la marxa que tenen molta rellevància
perquè la RetorCía és una companyia que treballa molt amb la improvisació; el
guió hi és, però hi és per matxacar-lo. Realment veig que cadascú diu la seva,
és la manera d’aportar a l’obra. Vet aquí per què el David Marín refusa
considerar-se autor: Discordants és
una creació col·lectiva in progress!

El repàs continua després de travessar una
altra nau on un grup de dansa assaja la pròpia obra. Arribats a la última nau
de la Nau, els nostres actors es posen a escombrar abans de tornar a actuar. El
terra ha quedat ple de palla (sí, palla…) que cal recollir. I cal endreçar
l’espai escènic, una mena de ‘biombo’ que fa de casa d’ell, de casa d’ella, de
pati de veïns, de consulta mèdica, de carrer… “La cita, el jutge, el mareig i
tal, això ja està. La caiguda, sí, la caiguda… la coreo és estupenda. M’he de pintar els llavis més de pressa. El
micro, la dutxa no pot estar al mig de l’escenari. Pensem que a la Atrium hi ha
dues portes al fons que són les que haurem de fer servir…” El repàs no
acabaria mai. Cal tornar a posar-se. “On és l’escombra?”

Els tres s’asseuen al terra per repassar el
guió. I, com hem dit, matxacar-lo. Al cap d’una estona s’aixequen i s’hi posen.
“El micro, va. Fem l’escena amb música”. I la Irene comença a llegir. Ens podem
imaginar que és un moment clau de l’obra: ella llegeix la prescripció mèdica,
com s’ha de comportar, què no ha de fer, què pot fer… Ell arribarà a temps
d’arrencar-le de la paranoia i portar-la a sopar i, tal vegada, canviar el
destí dels dos. (Potser estem davant d’una paranoia meva, però.)

Resta feina a fer abans de l’estrena, el dia 4
de juny a la sala Atrium. Cal repetir mil vegades mil escenes, cal pactar
senyals entre uns i altres, cal coordinar els moviments sobre l’espai, cal
combinar la música amb l’acció i la veu… “Merda! La bateria de l’ipad!”
Caldrà seguir assajant la mitja hora que queda sense música. Coses que passen.
No passa res. Tot està controlat. Discordants
camina a bon ritme.