Crònica al Parc de la Ciutadella

Un bany de masses
seria un bon resum per aquesta tarda de dissabte al MAC. He començat d’hora,
preveient que més tard hi hauria més aglomeracions. Entre el Parc de la
Ciutadella i el Passeig de Lluís Companys ha estat un tarda de zigzaguejar entre
la gent per arribar a veure-ho tot.

Primera parada La vie en rose, el nou espectacle de la companyia de Mar Gómez. La “platea”
plena de nens i, tal com diu el showman que introdueix l’espectacle, ens trobem
davant de l’estrena del nou espectacle de la companyia, però no és un
espectacle per nens. Mentre ells riuen amb les parts de clown, la resta gaudim
de la història d’amor, que comença de color de rosa com ho fan totes i acaba
com el rosari de l’aurora. M’encanta la selecció de músiques, des de la mítica
cançó que dóna títol a l’espectacle, passant per ‘New York, New York’ o un
avançament molt nadalenc.

Abandono el parc
i l’escena més familiar per endinsar-me en el món més adult, al Passeig Lluís
Companys, on m’espera Mulïer de la Cia. Maduixa. En tenia moltes ganes però
se m’havia anat resistint. Parada obligatòria del MAC. I no defrauda, pell de
gallina. Un recorregut per la història del maltractament cap a la dona en
aquesta peça de dansa, en què les intèrprets s’alcen en xanques i miren el món
com un lleó la seva sabana. Un espectacle ferotge.

Tornem al parc
per veure tres peces curtes, Billie Jean de la companyia La Intrusa. Només he
pogut gaudir del minuts finals de l’espectacle, però m’han quedat ganes de
recuperar-lo sencer. Més freda m’ha deixat la Protocol Dance Company de Gran
Bretanya amb el seu I can’t breath mentre esperava el claqué d’Spring de
Sharon Lavi a ritme de ‘La Primavera’ de Vivaldi. Una llàstima que pel fet d’haver-hi
tant públic i tant soroll al voltant només haguem pogut copsar el seus
moviments de cintura en amunt.

L’última peça al
parc ha estat una meravella. La companyia sueca ‘7×7’ presenta Norrdans, un
espectacle de dansa molt corporal que desprèn energia per totes bandes i que
compta amb música en directe. Una dosi de bon rotllisme que ha culminat amb
l’últim espectacle de la meva tarda, de tornada al Passeig Lluís Companys: la
companyia basca Kukai Dantza (juntament amb Brodas Bros) començava el vespre de
danses urbanes amb Topa, un espectacle que barreja la dansa urbana amb la
dansa tradicional basca. El resultat és força sorprenent.

Cau la nit a
Barcelona, però la dansa segueix i malgrat que una servidora no té gaire
esperit de mussol, la multitud convida a quedar-s’hi més estona perquè això de
la dansa enganxa.