Crònica 3 d'”Un tret al cap”

Després
del seu èxit al Festival Grec 2017, ens arriba Un Tret al Cap
al Teatre Municipal de Girona. La bona nova de Pau Miró, un dels
dramaturgs i directors catalans més importants de l’actualitat. Ell
mateix diu que és l’obra més diferent que ha escrit, ja que es
surt del context habitual de les seves obres, el barri del Raval amb
tot allò que l’envolta, i se’n va a un pis en ple Eixample de
Barcelona, a fer una crítica a la censura periodística, la gestió
de comiats i nous contractes de les empreses i les relacions
interpersonals.

Emma
Vilarasau, Imma Colomer, dues grans actrius, i Vicky Luengo donen
vida als tres personatges que ens expliquen la història d’una
periodista acomiadada, la seva germana i la responsable d’un correu
que arriba a la bústia d’entrada de la periodista. Es passejaran
durant una hora i mitja per un senzill escenari que dona plaer a la
vista, acord amb la il·luminació. El text no ens deixarà
indiferents, i algun moment vaig tenir ganes de tenir un comandament
a distància per poder rebobinar i tornar a escoltar les paraules; i
de tant en tant sentim un acompanyament a piano, cosa que m’enamora,
delecta les nostres orelles.

Una
crítica al periodisme i la llibertat d’expressió, que també parla
de la honestedat en les relacions intrapersonals i els canvis que ens
porta la vida, una obra que equívocament durant dues vegades pensava
que havia acabat, però a la tercera va la vençuda i amb un somriure
d’orella a orella em va fer sortir satisfeta del TMG. Un teatre
històric, artístic, un teatre on hi passen moltes coses i una
d’aquestes coses ha sigut aquest ambient carregat per silencis plens,
frases lapidàries i un subtil sentit de de la ironia i l’humor, que
el deixa caure com em vaig anar deixant caure jo dins de la història.

Teatre Municipal de Girona, 14 d’octubre. També fan funció el 25 de novembre al Teatre Municipal de Palafrugell)

Maria Cambil