• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Articles
  • /
  • Crònica 2 de “Dancing with frogs”
ARTICLes
placeholder

per gestio_recomana

Crònica 2 de “Dancing with frogs”

Publicat el: 25 d'octubre de 2017

Per
què un home ha de jugar a futbol? Per què li ha d’agradar anar al
gimnàs, perseguir les noies seguint un model heterosexual, ser fort
i valent, tenir èxit i fer-ho tot igual que els seus companys? Per
què un home no pot plorar? Per què ha de portar el cabell curt i
els pantalons llargs?

L’espectacle
convida a reflexionar sobre la condició masculina a través d’una
posada en escena rica en interpretació que es caracteritza per la
multiplicitat d’experiències sobre la masculinitat que ens mostra:
frustracions i necessitats dels homes expressades amb moviments
d’arts marcials, danses tribals i dansa contemporània. La música
en directe de Pere Jou va expressar i complementar molt bé els
diàlegs i moviments per reforçar el tòpic de macho.

L’èmfasi
en la fecunditat de l’home com a element identitari el trobem en el
penis que penja enmig de l’escenari. Una escultura que treu fum al
més pur estil Botafumeiro i que es pixa literalment sobre
l’estereotip masculí. El penis adquireix un caire d’adoració
divina, fent entendre que allò que val un home, o allò que, si més
no l’identifica com a tal, acaba sent el seu sexe.

El
grup de ballarins seran ensinistrats durant l’espectacle per tenir
els atributs considerats masculins: força, competitivitat, èxit…
I que malgrat tots els esforços, acabaran mostrant les mancances
d’una societat que obvia la part emocional de l’home. Aquest
univers es trasllada a l’escenari mitjançant les cançons
copla-pop
del Fary i elements que es consideren purament masculins com la
cadira de barber, en la que la navalla serà l’afilada veu del
cantant Antoni Comas.

Després
de veure tots els elements portats a l’extrem i en clau d’humor,
representats en certes ocasions d’una manera massa tòpica i
ridícula, l’espectador es pregunta per l’aparició d’una dona
en un espectacle que pretén ser la reflexió sobre “l’home del
segle XXI”?

L’entrada
de Picó a l’escenari, vestida amb una armilla que ressalta les
espatlles musculades, un bigoti fals i uns talons, ens parla de la
masculinitat com a una meitat que es defineix de manera contrària
als atributs femenins. El vestuari de cintura cap avall que porten
els intèrprets, el qual seria típic per ballarines: puntes de
ballet, mitges i roba interior, invoquen aquesta necessitat de
reafirmació a través de la negació de la feminitat. L’home sense
pantalons, l’home de les mitges liles i les sabates en punta, deixa
de ser home?

De la
mateixa manera que una dona no és només els seus atributs, crec que
la interpretació de Picó amb un bigoti i uns talons, enlloc de
convocar la mirada transgender
o queer,
reafirma els estereotips cap a allò que es considera femení o
masculí.

La
pluralitat de veus que sí funcionava a We
Women (
presentada l’any passat a
Temporada Alta i que es podrà veure del 26 al 29 d’octubre al
Mercat de les Flors), aquí trenca amb la reflexió de la
masculinitat des del seu propi espai. El títol ens ho deixa ben
clar: Dancing with frogs.
És Sol Picó qui està ballant amb les granotes. Potser seria més
interessant deixar que els intèrprets (tots homes) ens expliquin a
través de la seva experiència el que entenen per masculinitat.
“L’home del segle XXI” no hauria de considerar-se granota ni
príncep, igual que les dones estem fartes de princeses. Jo demanaria
si us plau, que la propera vegada que hi hagi una reflexió d’aquesta
mena es deixés a les granotes ballar en pau al seu bassal. 

                                                                                                                                                                                      Azucena Moya

                                                        Divendres, 13 d’octubre a El Canal. També farà temporada al Mercat de les Flors de Barcelona

CRÍTIQUES RELACIONADES / Temporada Alta 2017

No hi ha crítiques relacionades

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat