Sí, és ben cert. De l’obra ‘El Petit Príncep’, d’Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 29 juny 1900 – Mediterrani, costa de Marsella, desaparegut en missió de guerra, 31 de juliol del 1944) se n’han fet múltiples versions i adaptacions de tots els gèneres: musical, cinema, teatre, televisió, radiofònic… i de segur que no donaríem l’abast a tenir a les mans totes les edicions en les més de 250 llengües a les quals s’ha traduït. En català, les més recents, a Estrella Polar, reedició del fons d’Empúries del Grup 62, i també una edició especial en suport pop-up a l’Editorial Salamandra. Però hi faltava una versió teatral catalana que ocupés un lloc d’honor al costat de totes les altres propostes internacionals.

El musical ‘El Petit Príncep’ estrenat al Teatre BARTS, que compta amb la complicitat tripartita d’Àngel Llàcer, Manu Guix i Marc Artigau (dramatúrgia, direcció, música, lletres…), a més del suport en la producció de La Perla 29, és un diamant en brut, una peça d’orfebreria que els que vetllen per l’exportació cultural catalana haurien de posar en la seva agenda de contactes per convidar programadors de tot el món a veure’l, senzillament perquè la seva exquisidesa escènica el fa un espectacle exportable, sense gaires retocs, sempre que qui el manllevi compti també amb la mateixa qualitat actoral que aquí es posa de manifest amb els cinc intèrprets, només cinc!, que donen vida, a més d’El Petit Príncep, a l’aviador i escriptor francès abatut en plena Segona Guerra Mundial i als principals personatges del món fantàstic de les galàxies que Antoine de Saint-Exupéry va llegar a la literatura universal.

‘El Petit Príncep’ és un espectacle d’aquells que faran memòria i que trigarà molt a desaparèixer de l’imaginari col·lectiu que el visqui de primera mà: per la seva concepció, pel seu rigor i fidelitat a l’original, per l’aplicació de les tècniques audiovisuals més sofisticades i per no deixar de banda una poètica imprescindible, sense fer concessions banals, manteninent el nivell de comprensió lingüística en el llistó alt, no escatimant la reflexió i aportant una banda sonora original de setze peces que, en les veus dels intèrprets, és un regal per als espectadors que tinguin el privilegi d’escoltar-los en directe. (…)