Àngel
Llàcer, Manu Guix i Marc Artigau –amb una ajuda de La Perla 29 en la producció-
l’han clavat. Han aconseguit un musical d’ ’El Petit Príncep’ –diuen que el
primer, en sentit estricte de la paraula musical- que no avorreix als petits –i
no és fàcil captar l’atenció d’aquests durant hora i mitja- i entendreix els
grans. Les cançons, sobretot, estan molt ben trobades, sintetitzen l’ànima dels
personatges que va coneixent el Petit Príncep en el seu viatge –la meva
preferida, la del broker, amb ritme in
crescendo i un audiovisual numèric obsessiu-, i estalvien als més menuts la
comprensió de passatges foscos o massa transcendentals (aquesta lectura, els
adults, ja la coneixen).

Capítol
a destacar és el treball de projeccions, modern, agosarat,  però respectuós amb les il·lustracions de
l’original (que no ho oblidem, eren un tot amb el text). Un allau visual que
esdevé suggerent i imaginativa escenografia, plena de màgia colorista.

El
‘playback’ no és potser, l’opció més desitjable per a un musical, però els
petis això no ho perceben, i a més, la presència de músics en directe hauria
suposat una innecessària complicació d’un muntatge, ja de per si, tècnicament
molt arriscat. El joveníssim protagonista Guillem Martí (amb papers anteriors a
‘Els Miserables’, per exemple) és un valor com a cantant, per bé que, com a
actor, té encara camí per recórrer. Elena Gadel està fantàstica encarnant la
rosa de la qual té cura el petit príncep, i Marc Pociello i Xavi Duch
excel·leixen desdoblant-se en múltiples personatges. Llàcer –hàbil recaptador
televisiu que inverteix en teatre- és un aviador (i narrador-autor) eficient,
que reparteix joc sense afany de protagonisme superflu.

Famílies:
és el must d’aquestes vacances
nadalenques. I us ho diu algú que no és gens fan dels musicals.