Crítica sobre “Parecer felices” de l’Elena Aran

Parecer
felices. És el títol del
darrer espectacles de la companyia El Pollo Campero, comida para llevar. Són
dues paraules d‘estranya combinació, que insinuen unes aparances molt ambigües.
Què us desperta a vosaltres? Sembla dir tant en tant poques paraules. Parecer
felices es va estrenar el dissabte 29 de setembre al TNT de Terrassa, i
dels qui alguns afortunats de Novaveu en vam poder gaudir.  

Parecer
felices. Tothom és dins
la sala, seu en la seva cadira, i es tanca la porta. Llums enceses. La Glòria i
la Cristina ja es troben damunt l’escenari, en un entorn senzill de festa, però
sembla que estiguin perfilant els últims detalls. Es canvien de roba i es
maquillen davant dels espectadors, fent cas omís de la seva existència. Ningú
se n’adona, però poc a poc el públic finalitza les converses i comença a posar
la seva atenció davant seu.

Una festa
d’aniversari és el motiu de reunió d’aquestes dues grans amigues. Sumar anys suposa
també sumar experiències i, en aquest cas, un punt d’inflexió sobre la vida que
portes i tens. Traslladen complicitat, i en ús d’humor negre i acudits dolents,
es permeten frivolitzar sobre la seva vida i les seves preocupacions. La
combinació d’alcohol, globus d’heli, una setlist d’Spotify amb cançons d’ èxit,
selfies, històries inquietants i el joc de pel·lícules, permeten endinsar-nos
en la vida de la Glòria i la Cristina. L’ús de diferents filtres, la búsqueda
del millor perfil per aparentar en les xarxes socials tenir la millor cara,
l’ajuda d’un vocabulari desenfadat, fresc, enginyós i el dinamisme, permeten
suavitzar les reflexions que comparteixen, però que atrapen al públic i facilita
mofar-se dels seus propis defectes.

Aparentar allò
que no som només ens allunya de la nostra essència. La felicitat està en la
senzillesa, la sinceritat i en no tenir vergonya de mostrar qui realment som.
L’humor sempre pot ajudar a portar-ho de millor manera, però queda clar el
missatge de que no es necessiten posar filtres o aparentar allò que no som, per
a que els altres ens valorin .

Elena Aran