Crítica sobre “Parecer felices” de l’Aida Cruz

Serpentines, globus, música i dues dones preparant-se pel que sembla
ser una gran nit. Aparentment som en una festa, però el cert és que ens trobem
en un bany de realitat. Comencem amb les selfies
i acabem amb els canons de bellesa i, a poc a poc, però d’una manera molt
dinàmica i fresca, anem aixecant les capes que componen l’obra. Aquest
descobriment, però, també ens acaba permetent conèixer les protagonistes. Es
tracta de Parecer felices, que es
troba en el marc del festival Terrassa Noves Tendències (TNT) de la mà de El Pollo Campero. Comidas para llevar pel que fa a la direcció i la creació i de
Gloria March i Cristina Celada com a intèrprets.

L’empatia apareix a mesura que avança l’espectacle i el camí i el color
de l’obra. La sala, plena d’esclaus del món paral·lel al que ens abdueixen les
xarxes, es veu perfectament reflectida a l’escenari. El fet que a les xarxes
triomfi més el “semblar” que el “ser” fa que tots/es ens reconeixem i ens riem
de nosaltres mateixos/es per aquesta recerca de l’aparença.

Cal destacar, també, que a fi de mostrar aquesta línia tan fina que
separa la realitat de la ficció, l’obra compta amb diferents elements i
recursos, convertint-se així en un espectacle ric i canviant. En un ambient en
què tant la música com l’attrezzo et transporten deu anys enrere, ets capaç
d’endinsar-te en les possibilitats que les xarxes t’ofereixen, sent conscient
del contrast d’ambdós moments.

Així doncs, dues dones en escena, preocupades pel que diran, ens fan
obrir els ulls per mostrar-nos els diferents personatges que interpretem per
tal d’encaixar en la societat de la informació. Aquesta investigació escènica ens
mostra a poc a poc, d’una manera subtil en alguns casos i molt explícita en
d’altres, l’obsessió que tenim per les xarxes socials per tal de veure la
realitat actual de la majoria de nosaltres des d’una altra perspectiva. Així
doncs, ens convida a no perdre’ns en el “semblar” per gaudir del
“ser”.

Aida Cruz