Crítica sobre “Fairfly” de la Gina Duran

Fairfly, una obra estrenada al Teatre Tantarantana i rodada per tot Catalunya.
Multitud d’escenaris i localitzacions, multitud de públic expectant, multitud
de crítiques i premis a les espatlles. Al Teatre de Salt també hi ha fet parada.
Amb aquest currículum, no anar-la a veure no és una opció. Si aquesta vegada se
us ha escapat, no deixeu de seguir-li la pista. 

Comença l’acció,
l’espectador es veu embolcallat per una història que avança veloç davant dels seus
ulls i s’apodera de la seva ment. La trama no pot ser més actual ni els
personatges més reals. S’hi pot veure reflectit a ell mateix, a un amic, a un
cap, a un veí…

Canviar el món amb
l’emprenedoria d’uns pocs és possible, o no? Hi ha realment 10 claus que
t’assegurin l’èxit de la teva fabulosa idea? La Calòrica ens dóna una visió
irònica sobre els emprenedors de la nostra societat que volen acabar amb les
injustícies laborals. Els protagonistes pateixen pel seu lloc de treball, quina
creus que és la millor solució? Lluitar per un lloc que no et fa feliç, per una
feina que acabaràs perdent, o bé començar de nou? Una idea emprenedora pot ser
la resposta.

Ikea vesteix
l’escenari: una taula rodona, quatre cadires, una catifa i una làmpada de
sostre creen un ambient familiar i acollidor. El toc original el dona el públic
a quatre bandes. Vivim els fets externs a través de les reaccions que desperten
en els quatre personatges. No hi ha caigudes de taló que anunciïn els canvis de
dia, ni tampoc foscos que ens ho indiquin. Els actors es belluguen al voltant
de la taula, s’asseuen, s’intercanvien els llocs,  s’aixequen d’una revolada de la cadira,
entren i surten de la sala recreada com a escenari. Res ens indica un canvi de
dia o de moment. Ens adonem que l’acte anterior s’ha acabat quan ja som
endinsats en el següent, i ens veiem immersos en un conflicte diferent.

Minimalisme
al poder. Pocs actors, pocs recursos, poc atrezzo, sumats a una gran idea i a
joves emprenedors donen com a resultat una gran obra. Ens
trobem davant d’un clar testimoni que ni el petit format, ni l’absurditat de la
situació priven de poder mantenir el públic atent fins a l’últim moment. El
mèrit rau en el gran talent dels quatre actors que et remou per dins.
T’encomanen les seves emocions: ràbia, tristesa, felicitat… les sents com si
fossin teves. Surts pensant què hauries fet tu en el seu lloc, hauries seguit
els teus principis, o t’hauries convertit en allò que més odies?

Gina Duran
@giiin4