Crítica de Labranza Kids de la Francina Recio

Reflexions, llenguatges, mirades,
respiracions, batecs, complicitat… Aquestes són algunes de les sensacions que
es van poder notar en l’ambient el cap de setmana del Sismògraf 2018 a Olot. Enmig d’espectacles de carrer i
d’espectacles en equipaments, ens trobem amb “Labranza Kids”, un espectacle que
va fer vibrar a tota la gent que es va aplegar al Passeig de la Muralla a la 13h del migdia.

 “Labranza
Kids” parteix de l’anterior projecte del col·lectiu Lamajara on es reproduïen els moviments del treball al camp a
través d’uns bastons de fusta: cavar, llaurar, sembrar, fangar, recol·lectar…

És interessant destacar l’enginy de la
coreografia. A través d’ella podem entendre què es vol transmetre i això ens fa
connectar encara més amb l’espectacle. La dansa contemporània, que és una
disciplina força desconeguda per la societat, cada vegada més, ens vol explicar
idees, reflexions, històries, etc.

Van ser 15 minuts, sí, però quins 15
minuts! L’espectacle està format per nens i nenes de 8 a 13 anys i van poder
descobrir i experimentar el món rural a través de la dansa. L’emoció va ser-hi
des del primer moment que va començar a sonar la música de Marcelo Lastra.
Moviments nets, lliures i fluids a més de compenetració i coordinació entre
companys i companyes. Veure el treball i la dedicació dels infants va fer que
el públic es sentís en plena sintonia amb ells veient-los gaudir del que
estaven fent. La coreografia agita, de la mateixa manera que el pagès ho fa amb
la terra. Va ser quasi impossible centrar l’atenció només en un
infant perquè la connexió entre ells feia que s’esdevingués un tot conjunt. Ara
bé, sí que és cert que hi va haver un infant que, sembla que va captivar a
tothom: els seus moviments, les seves expressions facials i la seva aura, es
transmetia des de qualsevol part del Passeig. Podíem sentir les seves emocions
a través del seu cos i aquest fet esdevenia màgic i donava més intensitat a la
coreografia.

Amb “Labranza Kids” es palpen els
beneficis de la dansa. Dels erros s’aprèn i els petits ho van saber gestionar
de la millor manera possible; dels encerts també s’aprèn, i quan l’espectacle
requeria de més coordinació no es van perdre ni un moment. Finalment, el treball social és evident amb la implicació d’infants de
la comarca, de la mateixa manera que es potencia el desenvolupament de peces
artístiques i es creen llaços entre nens, nenes, pares i mares i públic.

Francina Recio