Crítica de Hippos de la Mar Panyella

Què hi fan tres hipopòtams de color blau ballant al mig de la Plaça
Major d’Olot? La coreografia és tendra i còmica, la imatge final té un toc
surrealista. Hippos té força perquè
presenta de manera simultània diferents possibilitats de lectura. Són
hipopòtams ballarins o ballarins hipopòtams? Els hipopòtams ballen, miren el
públic, sembla que l’amenacen i després, mica en mica, es desfan. S’ajuden? No
queda clar si s’ajuden.  S’ignoren entre
ells? Tampoc no queda clar del tot. Potser s’ha d’entendre l’espectacle a
través del missatge final, o potser no s’ha d’entendre a través de cap missatge.
Si per a mi Hippos és com un somni,
si per a ella és una protesta animalista i si per a la nena de més enllà és,
simplement, un grup de tres hipopòtams ballant, les tres opinions són igualment
vàlides. La gràcia de l’espectacle és precisament aquesta.

Hippos no només posa a prova l’espectador, també posa a
prova els ballarins a través del seguit de dificultats tècniques que els
proposa. La coreografia implica una relació molt especial i estreta entre el
cos i la disfressa. Una relació que, de fet, és un dels punts clau de l’espectacle,
i que es va destacant cada vegada més a mesura que la coreografia avança. Els
intèrprets han d’aprendre a desenvolupar-se en un espai nou, a moure’s gairebé
sense veure’s-hi i a conduir un cos que no és seu. Al final, l’espectador té una sensació agradable d’estar-hi
veient doble, de veure a la vegada l’elefant i el ballarí que es fonen, durant
la dansa, en un sol ésser.

A través d’una estètica pop, Hippos
activa la imaginació de l’espectador i el transporta de nou a la infància, a
una infància que en aquest univers es reafirma allunyada del romanticisme
habitual de les produccions  dirigides a
un públic infantil. A Olot, dins el festival Sismògraf, els hipopòtams han
pogut ballar davant de la barreja heterogènia d’espectadors que tant li escau. És
un espectacle que té la capacitat d’arribar a públics de totes les edats i de
tots els tipus gràcies a les diferents maneres que hi ha de llegir-lo i
d’entendre. Tres
hipopòtams, i què més? Encara que la pregunta sigui difícil de respondre, el
que es pot afirmar segur és que Hippos
és un espectacle que té la capacitat de fer-te passar una bona estona i
d’arrencar-te un somriure.

Mar Panyella