Claus del visionat Sapiens Zoo i InTarsi

Humanitat animal/Animalitat humana

Sapiens zoo(Cia. Animal Religion,23 i 24 d’abril)

La companyia liderada per Quim Giron investiga les connexions entre la humanitat animal i l’animalitat humana “per provocar una reflexió sobre la vida”. En aquesta línia, fins ara han creat Indomador, Chicken leg, Tauromàquina iSifonòfor (aquest últim, premiat amb el Ciutat de Barcelona i el Zirkòlika 2015).

Sapiens Zoo no funciona amb un fil argumental, sinó amb l’estricta fisicitat d’una tribu humana en contínua transformació al llarg de l’espectacle. L’energia alliberada en escena no exposa conceptes però pot suggerir pensaments i emocions, evocar vivències, despertar racons ocults, mostrar la identitat profunda de l’ésser humà. Quim Giron admet que “és un espectacle dens, fosc, en alguns moments dramàtic”, però que ha sorgit de la sinceritat emotiva dels artistes durant les improvisacions. M’explica que en el procés de creació han treballat molt al límit de les pròpies emocions i que han hagut de vigilar especialment riscos com la sobreactuació, no caure en la comicitat fàcil i procurar que l’endinsar-se en determinats sentiments foscos no els vulnerés el propi equilibri emocional.

A Sapiens Zoo, Animal Religion usa tècniques acrobàtiques i d’equilibri, evoca antics rituals i s’inventa cerimònies per convocar l’ancestral animalitat que encara portem dins. És un espectacle que potser algú pot trobar extravagant, però que conté múltiples lectures i ni una gota de banalitat.

D’encaixar i desencaixar

InTarsi (Cia. eia,22 a 24 d’abril)

És el segon espectacle d’una companyia que entén la relació professional com a conseqüència d’una intensa relació humana entre els membres del grup. Van acomiadar la seva primera creació (Capas) el passat desembre al TNC després de cinc anys de gira internacional. Per Capas han rebut, entre d’altres premis, el Ciutat de Barcelona 2011, el Zirkòlika al millor espectacle de sala 2011 i l’Emilio Zapatero del Festival TAC de Valladolid 2012. Esplèndides credencials per presentar-se al Mercat.

InTarsi (de l’italià “intarsio”, encaix, incrustació de marqueteria) és, segons l’acròbata Fabrizio Giannini, “una celebració del fet d’estar junts tot respectant la intimitat de cadascú”. S’hi exalten molts colors i circumstàncies de la relació entre els membres d’un equip: complicitats, distanciaments, jocs amables, jocs malèvols, bromes, ironies, trampes… Tothom hi té un moment de lluïment solista, que contrapunta, per ritme o intensitat, la frenesia acrobàtica de gran part de l’espectacle.

El concepte “intarsio” es reflecteix també en una escenografia dissenyada i experimentada paral·lelament al procés de creació de la performance. Consta de 13 elements volumètrics amb utilitat específica (rampa, escala, perxa xinesa, bàscula, gronxador, etc.) que, acoblats parcialment o totalment, aporten noves fesomies i sorprenents prestacions escèniques que enriqueixen i complementen l’estil acrobàtic de la companyia.

Un espectacle valent i sensible per a tota mena de públics.