Circ al Castell de Monjuïc

Un
festival de circ quasi inabastable. Però molt atents perquè
diumenge 20 és la segona i darrera oportunitat per gaudir-ne.
L’espai central de tota aquests programació és el Fossar de Santa
Eulàlia del Castell de Monjuïc, el més transitat per un públic
sempre feliç de veure les propostes. Dues conreen més èxit:

–
“El combinat del circ internacional” amb la ballarina de
dansa contemporània Anne Morin, que ha trobat en el Centre de les
Arts del Circ Rogelio Rivel l’espai ideal per a desenvolupar la seva
tasca pedagògica dirigint un grup d’estrelles internacionals i una
vintena de joves estudiants. Demostració d’habilitats, destresa i
circ de malabars, equilibris amb corrons, trapezi, bicicleta
acrobàtica, cèrcols… Cada espectador trobarà la seva
especialitat preferida!

–
En el capítol de l’acrobàcia, ha arribat The Black Blues Brothers
(Kenya). Un grup que explota la seva potencialitat física, alhora
que diverteix amb un espectacle de ritme, foc, participació,
piruetes i música ben coneguda. Paga la pena alertar que el
llenguatge dramàtic pot xocar amb algunes idees d’aquí (exemple
quan un dels intèrprets simula ser un transvestit en una escena).
Als nostres ulls pot semblar ofensiu i només s’entén en el seu
context cultural i social.

Però
més enllà del Fossar i vorejant la muralla del Castell hi ha altres
propostes i espais, més petits i delicats, que també cal mirar de
descobrir:

*
“Made in Kouglistan”, Throw2Catch (Mont-real). A l’Espai d’Humor

Sense
fronteres lingüístiques, aquest grup canadenc es fa entendre en
tots els idiomes del món, especialment amb la seva invitació a la
participació. Joc amb els espectadors, que acullen aquest trio amb
ganes de gaudir i compartir el seu sentit de l’humor, un pèl gruixut
si voleu, però intens.

“Au
bout du fil”, Compagnie Pelele (França). Al Racó Poètic.

Titelles
de fil amb què se sustenta una vida. Instruments que prenen ànima
amb els sentiments dels seus manipuladors: s’amaguen quan alguna cosa
els fa por, corren quan desitgen arribar fins el lloc que els
interessa i juguen amb globus, com qualsevol infant. Somnis de
llibertat, de volar amb la música de l’acordió, mentre a la corda
fluixa passegen els seus titelles. Un concert a la desesperada amb
violí i pandereta. Una preciositat altament recomanada.

Florent
Lestage (França). Al Racó Poètic.

Balla
amb un bastó, com esgotat d’unes circumstàncies vitals que l’han
dut a la manipulació dels malabars. Sona una emotiva música de
violí i trompeta. Aquest jove atleta combina diverses tècniques,
també les de l’equilibri d’objectes i els que fa sobre l’escenari.
L’espectacle resulta molt breu, massa. Apenes 5 minuts. Deixa amb
moltes ganes de més!

Lotta
i Stina (Bèlgica). Al Racó Poètic.

Sobre
el rola-bola semblen dues hostesses d’hotel amb expressiva
gestualitat i equilibris una sobre l’altra. La sorpresa es va
desplegant durant els minuts de l’espectacle: “Help!! I need
somebody” mentre es van desvestint poc a poc. Té un punt eròtic
aquesta proposta, blanca i per a tots els públics. Una altra de les
perles d’aquest Circ al Castell de Monjuïc.

Residual
/ Gurus (Catalunya). Al Camí

Amb
tot d’andròmines i objectes reciclats, tres personatges un pèl
estrafolaris, cridaners i que no paren de xerrar entre ells sense que
res se’ls entengui, amb tot d’objectes aplegats al centre on actuen,
es van convertint en un trio de música singular.

“Interval”.
La central del circ (Catalunya). A l’Espai Lluneta de Terra. Quatre
artistes de circ han convidat un músic de carrer per fer un duet amb
ells.
El resultat són dos petits fragments, un d’equilibris i l’altre de
barra fixa, mentre canten els convidats. Sensibilitat i senzillesa,
efectivitat i comunió entre llenguatges: no us ho perdeu!

————————————

*
Aquesta és la segona crònica del Mercè Arts del Carrer 2015. La
primera estava centrada en la Ciutadella de Nit: podeu consultar-la
aquí.

*
Totes les crítiques dels espectacles del Mercè Arts del Carrer 2015
al Recomana, aquí.

*
Fotos: 1. Florent Lestag, 2. Lotta i Stina, 3. Residual Gurus, 4.
Interval