Celebrant estar penjats dalt dels terrats

Les cordes d’estendre roba al terrat tenen una resistència especial. Ho necessiten per poder soportar les inclemències del temps, els canvis de temperatura, aixi com el pes de la roba que poden ser camises de seda però sobretot llençols i vànoves. Terrats en Cultura, des del 2013, s’ha entossudit en recuperar un espai comunitari per al gaudi compartit. I ho fa, necessariàment, amb la resiliència dels que obren un espai propi i dels artistes que hi posen la seva màgia, i amb l’agraïments dels que hi accedeixen i gaudeixen d’un capvespre irrepetible. Terrats en Cultura encara una nova temporada enguany (després de l’actuació prèvia del mes d’abril): del 6 de juny al 31 de juliol es desplega un nombre notable d’actuacions. Són propostes que qüestionen els codis més convencionals, que els agrada mirar per sobre dels marges, per allà on, hi ha una certa recança a mirar. Moltes de les obres de teatre programades, les hem vistes crítics de Recomana en múltiples espais (algunes, als mateixos terrats en edicions anteriors, fins i tot). En aquest article, estenem cronològicament, les nostres opinions com qui espera en què els veïns de la comunitat seran respectuosos amb la roba que es deixa assecar en un espai compartit.

Teatre amb missatge

El primer muntatge que es programa és Com cantar Sobreviviré sense que m’exploti un pulmó (19 de juny, al Poblenou). Martí Figueras comenta en el seu article:  El to de la peça és principalment vitalista. 

També dóna pistes del treball, abans de la funció, David Magaña, de Novaveu: L’experiència del fet teatral comença abans. Just abans de la funció, t’ofereixen la possibilitat d’inflar un globus i entrar-lo a la sala per percebre encara més l’espai sonor. Jo, aplicat, l’inflo d’un parell de bufades, el lligo i m’assec. 

Vanessa Segura (una habitual del Terrats) i Àlvar Triay protagonitzen la darrera proposta del dramaturg Pau Coya: El nom volgut (20 de juny, a Bac de Roda). Alba Cuenca apunta: Tot i el conflicte dramàtic, el muntatge no és gens dens ni tràgic.

Erola Albesa, Novaveu es pregunta “ Realment, qui és el protagonista de l’obra? El pare de l’Elio? L’Elio? El seu nom?[…] Una mena de Godot a qui no veiem?

Sílvia Albert Sopale repeteix muntatge a Terrats: No es país para negras (3 juliol al Poblenou):

Ana Prieto Nadal revela: L’actriu “no es va decidir a lluitar contra el racisme, fins que no es va quedar embarassada”. 

Héctor Naranjo-Gàmez, de Novaveu hi va assistir al passi del 2022 i va deixar aquesta advertència informal, penjat a l’Instagram: “És una obra bastant incòmoda tot i que estigui farcida d’acudits i de cantar la cançó del Cola Cao.”

Cos i memòria

Andrea Jiménez ha desenvolupat un ampli treball que relaciona el cos i la pandereta. Una obra que s’ha pogut veure a Fira Mediterrània i també dins del programa Dansa Metropolitana: De Sibil-a (4 juliol, a Gràcia), Carme Canet en detalla: “So, llum i moviment creen una atmosfera gairebé mística”.

Sempre hi ha una proposta de regust a musical a Terrats en Cultura. En aquesta edició Joan Vazquez fa un tribut al desaparegut Stephen Sondheim amb Something’s coming (5 juliol, en un terrat de Gràcia).

Andreu Sotorra apunta d’aquesta producció: “Joan Vázquez opta per un selecció càlida, íntima i gairebé sempre romàntica, defugint d’aquells temes més coneguts, i es queda amb una introspecció personal de Sondheim amb altres que, per l’atzar de la roda artística, tenen tanta o més qualitat que les peces que han fet un camí més popular.

En temps de maniqueisme manifest, amb unes posicions fonamentaistes entre els bàndols, Rose hi aporta una sana i necessària complexitat (10 de juliol, a la Fundació Carulla, del Poblenou)

Ferran Baile destaca el “gran treball de Carme Sansa, una de les millors actrius veteranes de l´escena catalana encara en plena i brillant activitat. Ella personifica a Rose, una dona jueva de 80 anys, que ja viscut les penúries del seu naixement a una petita i pobre població rural de l´actual Ucraïna.”

Retrobades i flamenc

Enguany, el cicle programa dues propostes que ressonen a una retrobada amarga entre dos companys d’escola, anys enrere. La companyia La Beatriz signa La por a la pell (24 juliol, al Poblenou)

Jordi Bordes reflexiona sobre aquest episodi real que ficciona l’actor Eric Pons: “En la memòria de l’alumne, espavilat i amic de les frases simples per desgranar allò que li preocupa i també el que el distreu, no hi ha conversa amb els pares. Tampoc, confessions amb el tutor”

El Terrats tanca les propostes de dansa amb Flamenco negro (26 de juliol, al Poblenou), una sessió que ensenya les influències afrocubanes del tango flamenc. Júlia Vernet va veure-ho a Fira Mediterrània i en remarca “la peça té una dimensió pedagògica, discursiva i política molt important, que es combina amb el baile i el cante d’una forma molt ben articulada per tal de fer arribar a l’espectador tant la informació, com el missatge i l’experiència estètica del que succeeix sobre escena; una” forma molt intel·ligent de compartir un exercici teòric i artístic 

La segona proposta de retrobades amb companys de la infància és el muntatge Les paraules dels altres (31 juliol al Poblenou)

Ramon Oliver es refereix a Boris Vian que “va posar el títol de “Escopiré damunt les vostres tombes” a una excel·lent novel·la negra que parlava de la marca que deixa haver nascut marcat per l’estigma del racisme” fent un paral·lelisme a un vida, vinguda a menys a conseqüència de seguir donant-li inútils mastegots al mur del cementiri emocional en el qual sembla haver-se convertit la teva existència”.

Terrats en Cultura es completa amb altres espectacles, com ara la lectura de textos del llibre Entreacte(s) el 26 de setembre al Poblenou, que es farà coincidir amb el Tast de vins.

Posar a escena una petita trama és exposar els testimonis o la fantasia íntima a assecar. La combinació de colors, de teles, de procedències, garanteix que el terrat és lloc de trobada, on passar la fresca del capvespre a l’estiu i compartir-lo amb persones conegudes, o no. Segur que les pinces prefereixen penjar-se als terrats que als inhòspits celoberts.