Sin categoría

* El món teatral celebra la recuperació dels guardons amb una assistència massiva a la gala d’entrega

* “L’orfe del clan dels Zhao” s’imposa en la categoria d’Espectacle

* Oriol Broggi s’emporta el premi a la Direcció d’escena pel mateix muntatge

Al
seu equip per la bona feina compartida, a la resta de finalistes per la
qualitat dels seus treballs, i als crítics, per recuperar uns premis
necessaris com ho és també els seu ofici. Oriol Broggi no
es va oblidar de ningú en els agraïments als tres Premis de la Crítica
que va recollir dilluns a la nit en la gala dels renascuts guardons,
celebrada a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. L’espectacle “L’Orfe del clan dels Zhao”, dirigit per Broggi, es va imposar en les categories d’Espectacle, Direcció escènica i Adaptació. Un guardó menys dels que va obtenir “Doña Rosita la soltera” (guanyadora en les categories d’Actor i Actriu de repartiment per a Oriol Genís i Mercè Arànega, respectivament; Vestuari, per a Míriam Compte; i Il·luminació, per a Lionel Spycher). El premi a l’Espectacle internacional va ser per a “Ubu Roi”, de Cheek by Jowl, amb direcció de Declan Donellan.

Broggi
estava tan sorprès com feliç per haver pujat fins a tres vegades als
escenaris dels premis en qualitat de guanyador, i així ho va reconèixer
davant un públic nombrós ple de cares conegudes. La gala van reunir més
de 300 representants de la professió teatral. Va ser una nit marcada per
l’alegria del retorn dels premis, impulsats en aquesta XVII edició per
l’Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques Recomana amb la
complicitat dels crítics. Un gran repte amb una bona recompensa, com ho
va ser per a Rosa Renom recollir el premi a l’Actriu Principal per “El president”, un
paper que la va obligar a enfrontar-se a les seves pròpies pors com a
intèrpret, tal i com va admetre en les seves paraules d’agraïment. Ivan Benet, guanyador en la categoria d’Actor principal per “Informe per a una acadèmia”, va recordar els altres finalistes (Julio Manrique per “L’Orfe del clan dels Zhao” i Lluís Homar per “Terra Baixa”) i va evocar la modèstia amb què va néixer un espectacle que la crítica també va reconèixer amb el premi a l’Espai escènic, entregat a Jordi Queralt.

Toni Puntí (director i presentador del programa “Ànima” del 33) i Anna Pérez Pagès (directora i presentador del programa “Àrtic” de
BTV) van aconseguir impulsar un ritme àgil i amè a la cerimònia, que va
tenir moments reivindicatius, com quan l’escenògrafa i figurinista Montse Amenós va agrair el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer a tota una carrera o contribució significativa al teatre català amb
una defensa del seu ofici tan lúcida com divertida. També en va tenir
d’entranyables, com l’emoció genuïna amb què els responsables de
l’espectacle “L’endrapasomnis”, la companyia Teatre al detall van recollir el premi al Teatre Familiar.
És la primera vegada en la història dels Premis de la Crítica en què
s’inclou aquesta categoria, com també es van entregar per primera vegada
els premis a l’Espectacle de Dansa, que va recaure en “Lo real”, d’Israel Galván, i Espectacle de Dansa Internacional, concedit a “Vader”, de Peeping Tom.

El Premi de la Crítica al Musical va recaure en l’espectacle “Bare. Per sobre de totes les coses”, de Madam Teatre; “A House in Asia”, de la Agrupación Señor Serrano, va guanyar el guardó a les Noves Tendències; mentre que Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun es van emportar el premi Revelació per “Kyla”. La Sala Flyhard va ser distingida amb el Premi de la Crítica en la categoria de Sala.

“Desde Berlín. Tributo a Lou Reed”, va acaparar dues de les categories tècniques:Disseny de vídeo (per a Miguel Ángel Raió) i Espai sonor (atorgat a Jaume Manresa).

La XVII edició dels Premis de la Crítica ha
suposat el renaixement d’uns guardons instituïts amb la voluntat de
reconèixer l’excel·lència dels professionals i produccions catalanes de
les arts escèniques que durant l’any natural anterior hagin estat
especialment valorats per la crítica. Els jurats dels Premis de la Crítica estan
composats per professionals que, de manera regular i destacada, han
exercit la prescripció escènica durant com a mínim els cinc anys previs a
cada edició, en mitjans escrits, audiovisuals i/o digitals. Als de
teatre hi han participat en aquesta edició Joan-Anton
Benach, Jordi Bordes, Sergi Doria, Santi Fondevila, César López
Rossell, Iolanda G. Madariaga, Juan Carlos Olivares, Ramon Oliver, Xavi
Pardo, María José Ragué i Andreu Sotorra. Formen part del de dansa Carmen del Val, Sara Esteller, Montse Otzet, Bàrbara Raubert i Jordi Sora. I, finalment, el jurat familiar està compost per Ferran Baile, Jordi Bordes, Núria Cañamares, Víctor Giralt, Iolanda G. Madariaga, Andreu Sotorra i Josep M. Viaplana.

Al
llarg de la seva història, aquests guardons han viscut diverses
interrupcions. Després de 13 edicions seguides, i malgrat el gran
prestigi assolit, els Premis de la Crítica van desaparèixer l’any 2001.
Després de set anys d’absència, es van reprendre l’any 2008 en un intent
de recuperació que va continuar fins al 2010. Ara, els premis han
renascut per impuls de Recomana, Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques, amb la complicitat dels crítics de teatre, dansa i teatre familiar, i el patrocini de Damm. El desig és mantenir la data de l’entrega de premis al voltant de la diada del 27 de març, Dia mundial del teatre.

Recomana, organitzadora dels XVII Premis de la Crítica

L’Associació
per a la Promoció de les Arts Escèniques Recomana va néixer el juny del
2013 com a plataforma virtual que aglutina 40 crítics a la pàgina web
Recomana.cat. Recomana és un projecte professional d’acompanyament a
l’espectador, amb la voluntat de garantir-li la major satisfacció en el
consum cultural. Recomana ofereix a l’usuari un ampli ventall de
crítiques de la cartellera de Barcelona i bona part de Catalunya, així
com també accions presencials relacionades amb determinats espectacles.

Premis de
la Crítica 2014

XVII Premi de la crítica. Espectacle.
L’orfe del clan dels Zhao

XVII Premi de la crítica. Espectacle
internacional Ubu roi (Declan Donellan / Cheek by Jowl)

XVII Premi de la crítica. Direcció
d’escena. Oriol Broggi. (L’orfe del clan dels Zhao)

XVII Premi de la crítica. Actriu
principal Rosa Renom (El president)

XVII Premi de la crítica. Actor
principal Ivan Benet (Informe per a una acadèmia)

XVII Premi de la crítica. Premi
Gonzalo Pérez de Olaguer: Montse Amenós.

XVII Premi de la crítica. Text. La
Pols (Llàtzer Garcia)

XVII Premi de la crítica.
Adaptació/dramatúrgia: Marc Artigau i Oriol Broggi. (L’orfe
del clan dels Zhao)

XVII Premi de la crítica. Musical
Bare, per sobre de totes les coses de la Madam Teatre

XVII Premi de la crítica. Actriu de
repartiment.Mercè Arànega ( Doña Rosita la soltera)

XVII Premi de la crítica. Actor de
repartiment. Oriol genìs ( Doña Rosita la soltera)

XVII Premi de la crítica. Espai
escènic. Jordi Queralt (Informe per a una acadèmia)

XVII Premi de la crítica. Vestuari.
Míriam Compte (Doña Rosita la soltera )

XVII Premi de la crítica.
Il·luminació. Lionel Spycher (Doña Rosita la soltera)

XVII Premi de la crítica. Disseny de
video. Miguel Ángel Raió (Desde Berlín. Tributo a Lou Reed)

XVII Premi de la crítica. Espai Sonor.
Jaume Manresa ( Desde Berlin. Tributo a Lou Reed)

XVII Premi de la crítica. Sala. Sala
Flyhard

XVII Premi de la crítica. Noves
tendències A house in Asia, d’Agrupación Sr. Serrasno

XVII Premi de la crítica. Revelació:
Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun (Kyla)

I Premi de dansa espectacle: Lo real
d’Israel Galván

I Premi de dansa espectacle
internacional: Vader de Peeping Tom

I Premi de teatre familiar:
L’endrapasomins de Teatre al Detall

La gala de lliurament dels XVII Premis de la Crítica, el proper dilluns 23 de març a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, comptarà amb l’actuació de la companyia Divinas. Carla Móra, Marta Móra i Irene Ruiz, les tres integrants del grup, acompanyades d’un pianista i un clarinetista, amenitzaran la vetllada amb la interpretació d’alguns dels temes musicals de Piano tour, que s’inspira en el repertori de les Andrew sisters i les Boswell Sisters Els seus tres personatges condueixen les actuacions amb tocs d’humor i conviden al públic a viatjar amb elles per aquest món de glamour, feminitat i diversió, sempre acompanyades de músics excel·lents.

Piano tour és un concert teatralitzat, situat a mitjans dels anys 50 als Estats Units. És l’època daurada del swing, uns temps en què els trios vocals femenins omplen totes les ràdios americanes. Són temes d’aquesta proposta de les tres cantactrius: Choo choo ch’boogie (1946), It’s only a paper moon (1933), Don’t bring Lulu (1925) o de This is divine (2009), una preciosa coincidència amb el grup, que enguany celebra el desè aniversari de trajectòria.

Divinas és un conjunt molt versàtil: pot actuar animadament en envelats de festes majors (pel seu repertori popular i la connexió amb el públic), fins a sales convencionals (pel seu treball dramatúrgic com a cantants amb una trama personal que s’intueix gràcies a les presentacions dels temes i a les cançons que interpreten). Fa poques setmanes, Divinas va fer temporada a la Sala Muntaner amb el seu darrer espectacle, Paradís, un muntatge, amb dramatúrgia de Marilia Samper i direcció de Martí Torras, que s’ambienta en l’Espanya de mitjans del segle XX i està plantejat des de la proximitat, la comicitat i l’emotivitat: Parla d’una època de gran repressió social, sexual i femenina, i ret homenatge a les artistes que viatjaven de poble en poble, actuant en llocs miserables, empeses per la de foragitar la gana i la pobresa.

Divinas aportarà l’atmosfera aquest dilluns amb els assistents a la gala dels XVII Premis de la Crítica, organitzats per Recomana amb la complicitat dels crítics de teatre, dansa i teatre familiar i el patrocini d’Estrella Damm.

L’any
2010, el jurat dels Premis de la Crítica va acordar crear una nova
categoria per reconèixer la trajectòria i dedicació professional
d’algun destacat representant de les arts escèniques catalanes. La
nova categoria va ser batejada amb el nom d’un dels degans de la
crítica barcelonina, el periodista i crític Gonzalo
Pérez de Olaguer,
que havia mort dos anys abans. Amb aquesta decisió, els membres del
jurat van voler perpetuar la memòria d’un dels mestres de l’ofici.
Un professional apassionat per l’escena i dotat a més d’una
extraordinària bonhomia i complicitat amb els periodistes que
començaven a seguir l’actualitat teatral, unes qualitats que li van
reportar el respecte i l’estima de tota la professió.

Gonzalo
Pérez de Olaguer (Gènova, 1936-Barcelona, 2008) va conrear el seu
amor pel teatre des de diferents àmbits. En els seus anys
universitaris va dirigir el Teatro Español Universitario (TEU).
L’any 1963 va fundar el Grupo Teatral Bambalinas, amb el que va
muntar obres d’autors tan controverits a l’època com Fernando
Arrabal o Max Frisch. En paral·lel va obrir a Barcelona la llibreria
Metropolitana, especialitzada en llibres de teatre, cinema i poesia.

L’any
1965, juntament amb Francesc Jover, va fundar la revista “Yorik”,
considerada publicació de referència per al teatre independent de
Catalunya. Pérez de Olaguer va ser director de la capçalera fins a
la seva desaparició, el 1974, mentre en paral·lel desenvolupava la
seva faceta periodística en tant que col·laborador habitual de
publicacons com “Primer
Acto” i “Público,
Reseña, Revista Europa” i “Mundo
Revista”.

El
1965 és també l’any en què inicia la seva trajectòria com a
crític de teatre, en publicacions com “Mundo
Diario” (1973-1976), “Diario
de Barcelona” (1976-1978)
i “El
Periódico de Cataluya”,
on va treballar de manera ininterrompuda durant 30 anys, des de
l’aparició del diari fins a la seva mort. Des del 1991 mantenia
una col·laboració setmanal amb “Guía
del Ocio”
de Barcelona i des del 2003 firmava la secció “Memòria
Crítica”, de
la publicació mensual Teatre BCN. Els articles d’aquesta secció,
un retrat de l’escena catalana dels anys 60 i principis dels 70, es
van recollir en el llibre “Els
anys difícils del teatre català. Memòria crítica” (Arola).
A més, és autor dels llibres “Teatre
independent a Catalunya” (Bruguera), “Adolfo
Marsillach: una biografia socio-teatral” (Dopesa), “TNB
(Teatro Nacional de Barcelona): història d’una imposició” (Institut
del Teatre) i “25
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega” (RBA).

Al
llarg de la seva trajectòria, Gonzalo Pérez de Olaguer va ser
distingit amb diferents guardons. Entre d’altres, va rebre el
Premio Nacional de Teatro en dues ocasions (1967 i 1970), el Premi
Sitges de Teatre (1967), el V Premio Palma de Alicante (2005), el
Premi ADB concedit per la històrica Agrupació Dramàtica de
Barcelona (2003) i el Premi Christa Leem (2009).