Sin categoría

La cultura popular parla de llàgrimes de Santa Eulàlia
per referir-se a la pluja que freqüenta les festes de la Mercè. Es
diu que així eixuga la seva pena l’antiga patrona de Barcelona
davant les festes dedicades a la seva substituta. Aquest fet, quasi
tradicional, és el que va deslluir la nit de divendres, amb totes
les actuacions previstes cancel·lades pels aiguats, incidències
sovint inherents a la condició d’arts de carrer. Encara amb l’ai al
cor, dissabte 24 l’oratge va establir una treva permanent i el Mercè
Arts de Carrer (MAC Festival) es va poder celebrar sense més
impediments que el reguitzell de bassals que recordaven a la
Ciutadella la nit de tempestes.

La pluja, a més, qui sap si
va ser la conseqüència indirecta d’haver convidat una ciutat tan
humida com París. Enguany el MAC exercia el paper d’amfitrió amb la
capital francesa, des d’on van arribar bona part dels artistes i
grups convidats. És el cas de la Compagnie Nº 8, grup de teatre
parisenc dirigit per Alexandre Pavlata que amb l’espectacle ‘Garden
Party’ va plantejar un retrat gens idealitzat de la classe social que
omple les revistes del glamur. Els vuit intèrprets de l’espectacle
van emprendre un viatge des del posat forçat que marca l’etiqueta
fins a la faula grotesca en què acaba degenerant la festa
representada. En clau histriònica, la companyia aixeca un retrat
tant punyent com efectiu, amb una paleta de registres que va
engrescar el públic durant el recorregut proposat. Un aplaudiment
llarg i sincer va premiar l’esforç físic dels actors, que tan bon
punt cantaven, ballaven o s’enfilaven a les grues per volar mentre
interpretaven el Disney més coent d”Un mundo ideal’.

També
de París va arribar la proposta d’Olivier Grossetête ‘Des Bâtisses
Soeurs aux Villes Éphémères’, una instal·lació que va prenent
forma al llarg del dia, caixes de cartó que de mica en mica
s’uneixen amb precinte fins a esdevenir una espectacular torre que
rivalitza en bellesa amb les glorietes de la cascada del parc.
Famílies senceres hi col·laboren, un treball anònim del públic
que és metàfora directa de l’esforç col·lectiu que es transforma
en monument quan, ja entrada la nit, la gran torre d’estil neoclàssic
s’il·lumina amb projeccions. I mentre el soroll de la cinta adhesiva
marca el ritme de la construcció, s’albiren en la distància un grup
de gegants. Són els enormes titelles de Les Grandes Personnes, una
companyia també parisenca que acudeix al MAC per presentar ‘Les
touristes’. El que veim són uns visitants molt especials provinents,
els seus trets ens ho corroboren, de països menys afavorits. La mida
descomunal i l’agilitat dels seus moviments fan desconfiar als
observadors. Quan s’apropen molts s’espanten per por al gran
desconegut, però els personatges només volen abraçar els
espectadors, el que dóna peu a l’amable joc de la interpretació
simbòlica i també al seguit de fotografies dels visitants.

A
pocs metres, una altra concentració de caixes de cartó ens causa
una certa sensació de continuïtat. De sobte, però, veiem que
comencen a moure’s i el públic fa un rogle al voltant. A dins hi ha
Diana Gadish, artista israelianocatalana responsable, junt amb el
polifacètic Sergi Estebanell, de l’espectacle ‘Handle with care’. En
poc minuts emergeix un personatge encisador, un clown que juga a la
confusió però que sap molt bé el que porta entre mans. Música en
directe, el punt just de desvergonyiment i les taules necessàries
per fer participar el públic són la base d’un espectacle rodó tant
en les formes com en l’estètica, diversió molt ben encaixada que
resulta un dels descobriments de la sessió diürna del
MAC.

INSTAL·LAR-SE A L’AIRE LLIURE
Una bona part de les
propostes del MAC són instal·lacions, construccions i altres
elements interactius que compten amb el favor del públic, sobretot
dels més petits. Entre les més comentades entre els assistents el
Théâtre de la Toupine, un grup que ja vam poder veure a FiraTàrrega
el 2015 que planteja una fira d’atraccions construïda amb elements
de reciclatge i estètica rural de temps pretèrits. Els jardins del
parlament es presenten com el marc ideal per a una fira insòlita de
fusta i ferro, amb carrussels d’essència ecològica que es mouen per
la força dels adults. Alain Benzoni és el responsable final de
l’univers d’objectes imaginatius i eficaços a l’hora de mantenir
l’atenció dels més petits.

D’Eslovènia arriben els no menys
sorprenents armaris que formen ‘Closetland’, un muntatge de la
companyia Third Hand Group que recicla i transforma objectes
quotidians en màquines del temps i altres mecanismes per fer volar
la imaginació. Els petits s’endinsen en un món de sensacions
visuals, olfactives i tàctiques de les quals costa allunyar-los.
Resulta complicat apartar-los de l’espai fins que no han provat tots
els viatges. Una bona excusa per fer-los marxar pot ser anar a provar
una altra de les propostes interactives de l’edició, els ‘Headspace’
d’Electric Circus, una companyia dels Països Baixos que ens
ofereixen un nou cap, una casc enorme que ens recorda les escultures
de Jaume Plensa en clau poligonal. El secret, és clar, rau en
l’interior: cada casc amaga un món alternatiu que ens distrau mentre
a l’exterior el nou aspecte que proporciona la màscara és objecte
de fotografies des de tots els angles possibles. A molts els paga la
pena tornar a fer la cua per descobrir el secret que amaga cada nou
casc.

I si després de tanta interactivitat, als més joves (o
als ja no tan petits) els queda encara energia, res millor que
passar-se pel passeig dels Til·lers on els incansables Brodas Bros
organitzen tallers de hip-hop on nens i pares suen la cansalada. Ja
en la sobretaula, els ballarins acròbates tornen per marcar-se una
baralla de moviment destinada a demostrar el bon estat de salut de la
dansa urbana a Barcelona. Com a colofó, una exhibició de ballarins
provinents, és clar, de París, germanor també en clau de
rap.

QUAN ARRIBA LA NIT
Algunes de les propostes més
engrescadores del MAC d’enguany arriben quan es fa fosc, és el cas
de ‘Nuage’ de la companyia Le Monfort. Es tracta d’un núvol de
proporcions gegantines que genera un alt grau d’expectació entre el
públic. Veurem diferents passis d’un senzill espectacle d’uns 15
minuts on la companyia posa en pràctica la suggeridora imatge de
saltar a dins d’un núvol. I d’això es tracta, ras i curt, minuts
d’espera que es ressolen en una única maniobra. En clau menys
delicada, l’espectacle de la companyia belga Tof Théâtre ‘Dans
l’atelier’: Dues assistents manipulen el dèspota personatge
principal, un titella que aconsegueix condensar tot l’odi del públic.
Els efectes visuals i les coreografies són un desplegament d’enginy
constant amb un final que deixa als nens contents i a molts pares
trasbalsats. Ja ho adverteixen, espectacle recomanat a majors de vuit
anys.

En clau tecnològica dues de les propostes més complets
del torn de nit. Per una banda, la combinació de circ futurista i
projeccions dels finlandesos Agit-Cirk. ‘Nuanc3d’ inclou números de
corda, equilibris impossibles i una estètica d’avantguarda on
destaca un impactant envelat que serveix de pantalla gegant. També
en interacció amb les projeccions trobem la proposta de dansa de
HandMadeDance, ‘Croma’, que es planteja com un espectacle simultani
entre el parc de la Ciutadella, el CCCB i la Fabra i Coats, un altre
dels espais de la Mercè que enguany ha acollit activitat. Incidents
tècnics a banda, són arguments a favor la coreografia proposada, la
interacció entre les tres intèrprets dels diferents escenaris i el
missatge d’exploració dels conflictes de la personalitat de l’ésser
global digitalitzat. Una proposta força rodona.

El punt de
llum de la nit va arribar de la mà dels ‘Keyframes’ dels parisencs
Groupe Laps, un col·lectiu de creadors dirigits per Thomas Veyssière
que ens explica històries a través d’una instal·lació de llum.
Els neons col·locats a la font de la cascada simulen figures humanes
que amb un joc visual i sonor ens qüestionen la natura mateixa del
moviment i la capacitat del nostre cervell de tancar significats.
També van cridar l’atenció les projeccions d’OnionLab sobre el mur
del Castell dels Tres Dracs, una barreja de so i disseny que convida
als seus usuaris a triar l’estil de música que seguirà a la següent
cançó.

Finalment, dues propostes passades les 23 h van
exercir el paper de cirera d’un pastís de festa i arts de carrer.
Per una banda, era molt esperada la coreografia del creador tunisià
establert a París Radhouane El Meddeb, que va presentar un fragment
de 20 minuts del seu espectacle ‘Heroes’. Nou ballarins posen en
escena un món divers i frenètic, amb uns personatges obligats a
compartir l’espai reduït d’una plataforma mentre integren les
divergències i les singularitats. La proposta condensa moments d’una
bellesa acolorida amb la netedat de l’execució d’un grup de
ballarins d’alta volada. També a l’espai Til·lers, però quasi ja a
la porta del Zoo, la companyia barcelonina Obskené va presentar
passada la mitjanit el seu espectacle ‘Manifesta’, estrenat a
FiraTàrrega a principis de mes. Es tracta d’una combinació de circ
de gran format i missatge combatiu que, com el seu nom indica,
barreja els conceptes de festa i manifestació. Entre la poesia i
l’acció, entre la vida quotidiana i els mals de la crisi global,
l’espectacle vol funcionar com un cant a l’optimisme, com una
reivindicació que acaba en celebració, un punt final i festiu pel
banquet maratonià d’espectacles que suposen, un any més, la
consolidació del MAC Festival com una de les atraccions culturals
més significatives de la festa de la Mercè, visita obligada per a
tots els aficionats a les arts escèniques i a la rica diversitat
d’una celebració que es viu al carrer.