Sin categoría

by Deixa un comentari

Un
poble on els infants es fan cases de fusta als arbres, van a xipollejar els
peus al riu i on fa 20 anys hi ha un circ amb programació estable, per força ha
de ser un bon lloc on celebrar-hi el IV Festival Internacional de Pallasses.

Si
des de dijous el Circ Cric havia estat el punt de trobada d’una trentena de
pallasses amb tallers, debats, i masterclass, dissabte va ser la jornada
central del festival, que enguany va sortir de la carpa per ocupar l’espai
públic de Sant Esteve de Palautordera, amb el suport de l’Ajuntament. Carrers i
places es van omplir dels colors i l’alegria de pallasses arribades de tot el
món en un ambient estiuenc i festiu.

El
matí es va inaugurar amb l’estrafolària perruqueria creativa de la Cia.
Sienta la Cabeza, que combina música amb escultures artístiques fetes sobre
els caps de qui s’atreveixen a posar-se a les seves mans (una servidora ho va
fer fa uns anys!). Un espectacle performàntic de tres hores de duració que
triomfa allà per on passa i en què persones de totes les edats acaben amb
maquillatges fantàstics i petits móns excèntrics als seus cabells.

L’espectacle
itinerant de Las Polis va fer les delícies de petits i grans,
un duet de pallasses-policia que alteren l’ordre públic a la vegada que
intenten fer respectar la llei i protegir el ciutadà, amb la comicitat hilarant
dels seus esforços per a mantenir-ho tot sota control. Microcàpsules de
teatre en diferents espais del poble com El Corral, l’espectacle “Mecha Show You” de l’explosiva i transgressora Jimena Cavalletti a
la plaça Joan Serra, i la txaranga de la Balkan Paradise Orchestra que, en
seguici amb les pallasses i el públic pels carrers de la vila ens van deixar
ben esgotats arribats a l’hora del vermut i el dinar. Era l’hora d’agafar
forces i descansar en les hores de més calor en aquest poble a les faldes del
Montseny.

Vaig
aprofitar el descans per visitar El Taller de Txo, on grans i
petits s’introdueixen en el fascinant món dels titelles amb un recorregut
preciós i preciosista per l’Arbre dels follets, una instal·lació d’autòmats,
mecanismes i andròmines fets per en Nartxi i l’Esther, amb casetes i jardins
habitats per follets i minairons. Després d’estar molts anys en una antiga
fusteria al bell mig del poble, s’han instal·lat sota un arbust gran com un
arbre, i en el seu teatret es van fer durant tot el dia passis de la peça “Puces Circus Moner” de Teia Moner,  un espectacle sense
maltractament animal i adaptat a les noves tendències modernes amb puces que es
fan selfies o arriben en dron!

A
les sis de la tarda ja omplíem les cadires de la plaça per veure la Cia.
Alta Gama que portaven el seu complet i aplaudit espectacle “Adoro. Pallassos sobre rodes”.
Clown, equilibris sobre bicicleta de l’Alejo Gamboa,  acrobàcies i música
en directe amb la magnífica veu de la polífacètica i una divertidíssima Amanda
Delgado. Ens van emocionar quan en els agraïments van recordar que sense
nosaltres, sense el públic, la seva feina i el seu art no tindria raó de ser.

Al
vespre i com a colofó del festival, la veterana actriu, directora, mim
i pallassa britànica Nola Rae va oferir el seu espectacle
de foscs i clars, terrible i tendre alhora “Exit Napoleon”, amb una reflexió
que traspassa tota la trama sobre el poder i les bogeries del poder.

Una
cloenda d’alçada per un Festival que no deixa de créixer, d’enlairar-se i
fer-se gran, i que esperem que es consolidi com una cita anual per a les
pallasses de tot el món, com els altres festivals similars amb les dones
pallasses com a protagonistes de Barcelona, Viena, Hèlsinki, Rio de Janeiro,
Brasília, o Recife.

by Deixa un comentari

El
Grec Festival convida a despertar la curiositat dels espectadors amb
el programa
Grec Creació.
Aquest projecte vol ensenyar el procés de creació: els artistes
conviden a les fabriques on es cuinen les seves propostes artístiques
i ensenyen el que porten preparat per veure la reacció del públic.
Són propostes de companyies que estan investigant com incidir en el
tema que els preocupa a partir de diverses
formes de d’expressió.

La
investigació
i el públic és clau per innovar els llenguatges escènics d’avui en
dia i de demà.

Recomana,
associació per a la promoció de les arts escèniques, acompanyarà
els espectadors a aquest intrigant viatge al procés de la creació.
Cal fer inscripció prèvia al mail [email protected]
i aclarir per quina sessió es vol apuntar.

De
comú acord amb les companyies, un membre de la plataforma Recomana
(formada per uns 40 crítics professionals) procurarà donar les
claus per conèixer algun aspecte concret de la producció, a mes de
poder veure, com a mínim, alguna escena que estigui en procés de
creació. El públic podrà compartir opinions amb els artistes. 

Els aforaments estan molt limitats.

En aquest link, les propostes, una a una.

by Deixa un comentari

“Todos
hemos visto que han estado subiendo y bajando las escaleras los
últimos meses”, diu la
germana experimentada de la família. Ha d’anunciar a les seves
germanes, en l’escena 4, que estan en perill. Que ningú les
protegirà més. Que s’han d’escapar. Clímax de tensió.

No cal
patir, saben el què és l’estrès. The Mamzelles prepara aquests
dies a la Nau Ivanow Mafia,
l’obra guanyadora de la beca Despertalab que organitza la sala Atrium
(on estrenaran) i la Nau ivanow (on se’ls facilita residència).
L’obra pretén fer compendre que l’amor del pare no és portar més
diners a casa, si no conviure el màxim amb els fills. Ho porten al
cas extrem de la màfia inspirant-se en la ndrangheta. però acabaran
parlant de situacions personals que l’espectador podrà reconèixer.
Tant el paper submís de la Nora de Casa
de nines com de les filles
d’aquest patriarca que ha mort violentament, no està tant lluny de
la situació diària actual.

Juguem
amb conceptes equivocats. Treballar per la família, és un concepte
caduc, fals. A la màfia sembla que tot l’esforç sigui per dominar
les màximes quotes de poder i guanyar terreny als contrincants.
Perquè els fills tinguin una situació més còmode i de major
benefici amb el menor esforç. Però, en realitat, és només una
mirada egoista, d’orgull, de patriarca que rep els agraïments de
tothom i ell se sent poderós. També a casa. Bàrbara Mestanza
codirectora del muntatge (compartit amb Paula Ribó), denuncia que ja
no val allò de “quan vingui el pare, estigues contenta que ve molt
cansat de la feina; que treballa per a què a nosaltres no ens falti
de res”. L’amor del pare a les filles de l’escena es dóna per
entès. Però el comportament d’elles quan ell hagi mort i les deixi
desemparades evidencia que aquest amor teòric, gens practicat, no
els és vàlid. The Mamzelles tornen al món de la família després
d’haver canviat els rols a F.A.M.Y.L.I.A.,
una mirada molt desintoxicada de les relacions paternofilials. Ara,
esquarteraran aquesta relació i el deixaran d’adorar el pare “fins
a qüestionar-lo, desmitificar-lo, fins i tot, a culpabilitzar-lo”.

La
companyia, que habitualment alterna la música amb el teatre no
interpretarà cap tema propi. Sí que hi ha previst un paisatge
sonor, com ara, una cançó de bressol que les mares de l’ndrangheta
canten als seus fills, explicant com s’han d’educar. Però la peça
tràgica per la situació extrema dels personatges, però còmica per
la seva desesperació, anirà carregada de música de fons amb música
techno dels anys 90 i el repertori “que forma part de la nostra
adolescència”.

Adolescència?
Fa pocs, comenta Mestanza, una noia va suïcidar-se quan va confessar
als seus amics, el dia abans de la de festa de graduació en què
tothom estava convidat, que era filla d’una família de la màfia.
Ningú hi va voler anar. Ella es va adonar que mai es podria
desprendre dels seus gens, de la seva història. Però, per una altra
banda, la situació de la filla amb els seus pares és similar a la
que poden tenir les famílies d’avui, evidencia el muntatge,
“investigant, ens hem adonat que són com nosaltres que hi ha qui
es depila i qui no; o qui li agrada cantar al karaoke, i qui no…”.

L’assaig
de Mafia
els agafa en plenes reformes de la Nau Ivanow. La tarda de la crònica
tocava canvi d’espai. De la segona planta anaven a l’altell
provisional. Després del primer intent, finalment, tornen al seu
refugi dels dies anteriors: Al voltant d’una taula, on representa
que reposa el cos del pare mort, les actrius desgranen les raons de
cada rèplica. És un treball de taula però ja dins de l’escena..
Paula Malia pregunta com projectar la rèplica del principi de la
crònica, la que anuncia que estan en perill, que tot ha estat un
engany de criatures. Bàrbara sentencia, “com quan veus al tiet que
sempre s’emborratxa per Nadal, que està plorant en un enterrament”.

“Todos
hemos visto que han estado subiendo y bajando las escaleras los
últimos meses”.
Corredisses de les The Mamzelles. Mafia
promet un ambient tens en unes situacions (que no es poden avançar)
divertidament truculentes, amb un cert regust al Titus
Andrònic de Shakespeare.
Però, dins d’aquest humor negre, ben endins sabem que aquest “pujar
i baixar escales els últims mesos” ens fa còmplices a tots de
certa corrupció, de certa acció criminal. La màfia surt de la gran
pantalla i esdevé pròxima, que s’olora i es toca, real. Fins i tot
que es degusta…

visita a l’assaig el 21 de
maig

by Deixa un comentari

Hi ha una sèrie de creadors –etiqueteu-los com vulgueu– que han aconseguit treure el sutge a les  arts del circ. Sense vestits de lluentons ni redoblament de tambors, la hibridació de les tècniques i  treballs més elaborats de dramatúrgia i concepte són fites que aporten quotes inèdites d’expressivitat a un gènere que es desdibuixa per enriquiment. Quim Giron és una de les cares més visibles de la renovació del circ, una nova generació formada a l’estranger, que investiga i arrisca, que no es conforma amb la lògica poc sostenible del ‘més difícil encara’. Per situar el creador direm que és la cara més visible de la companyia Animal Religion, responsable d’espectacles com el surrealista ‘Indomador’, el site-specific brutalíssim de FiraTàrrega ‘Chicken legz’ situat a una quadra, o el volcànic ‘Sifonòfor’, premi ciutat de Barcelona de circ 2015.

Ara, Quim Giron ens presenta una creació signada per ell mateix, que tot i això no perd de vista les coordenades d’exploració de la part més salvatge i il·lògica del públic, l’estranyament de les rutines pròpies de la societat que investiguen els Animal. La nova creació es dirà ‘Fang’ i va inserida en el cicle Noves Escenes de la Pedrera, format per quatre espectacles que ens mostrem el treball dels creadors més arriscats de casa nostra, una proposta que de mica en mica, any en any, creix en ambició, i que fins i tot enguany aposta per produir obres: ‘Landscape’ d’Ernesto Collado va ser una i ara també aquesta que ens ocupa que s’estrenarà a la Pedrera el pròxim dimecres 31 de maig a les 20 h.

‘Fang’ en un primer moment s’havia de dir ‘Melic’, no sabem la raó del canvi de títol. El que sí que podem traçar és un paral·lelisme entre dos mots que ens connecten amb la part més essencial, per un costat de la natura i per l’altre de la vida humana. En comunió tel·lúrica, el treball amb fang sedueix l’audiència, encara recordem quan el pintor i escultor Miquel Barceló i el ballarí Josef Nadj creaven en directe aquell mural performatiu de ‘Paso doble’. Els referents de Quim Giron, però, són més propers. “La meva mare ha fet fang tota la vida, una matèria que m’inspira en la forma i es transforma al voltant del circ i la meva personalitat”, ens explica per correu electrònic l’artista mentre assaja uns dies a Portugal.

‘Fang’ treballa per contrast entre l’espai net i brut. Veurem com el cos de l’acròbata i les seves expressions es barregen amb la matèria des de múltiples posicions, en la distància, en l’encontre i fins i tot dins d’ell, inserit en el fang. Poblen l’espectacle un bestiari de criatures i construccions de fang que cobren forma a través de l’acrobàcia. Tot per trobar una textura diferent que incorporar al circ i a l’esperit d’Animal Religion, sempre trufat d’elements com el misteri, l’humor i la poesia.

Acrobàcia, verticals i manipulació d’objecte són les tècniques de circ que trobarem, base d’un espectacle en què el fang aporta una dimensió de formes molt diversa. “És un material fort que permet pujar-me a sobre”, destaca Giron, “adopta la forma de quasi qualsevol cosa, per exemple pilotes de malabars”. Dins del fang és on es transforma la identitat de l’intèrpret, personatge mig home mig fang, una porta d’entrada a un univers nou i diferent que fa créixer, encara més, l’univers creatiu de l’artista.

Sempre a la recerca de l’animalitat que ens uneix amb la natura, Giron signa aquest espectacle amb el seu propi nom per marcar una línia encara més personal i íntima. “És un moment del procés creatiu en què he tornat a preguntar-me com estava i a donar-me l’oportunitat de partir del meu cos des d’una manera més personal i meva”. Tornar a l’essència, als materials familiars, allò que ens fonamenta i que és la base de tot, bona matèria primera per arrelar un arbre que de ben segur pujarà ben alt.

by Deixa un comentari

Quatre dies d’intensa activitat a Móra d’Ebre durant els quals una cinquantena d’artistes han mostrat els seus espectacles relacionats amb obres literàries, que han pogut veure 75 programadors procedents d’arreu dels Països Catalans.

La varietat és la clau que fa atractiu LITTERARUM. Hi ha hagut des d’espectacles de titelles, contes, concerts, recitals i propostes més teatrals, com ara la de Bubulina Teatre, Com nos tornem. Amb una senzilla i eficaç posada en escena, una experruquera fa un assaig davant el públic del que serà la seva actuació al Gran Teatre del Liceu. Un espectacle que fa morir de riure, farcit de tendresa i també dels poemes més carrinclons de la poesia catalana de tots els temps, aquells que, volent-ho o no, formen part de la memòria col·lectiva. Espectacular i molt recomanable tant per a públic jove com adult.

També netament teatral però d’un to radicalment diferent és l’obra més vista a la Fira d’enguany, el muntatge que el creador ebrenc Valer Gisbert ha fet inspirant-se en la novel·la Les passions de la menestrala de l’autora de Xerta Francesca Aliern. Un viatge que transporta l’espectador amunt i avall per les emocions, una història que data del segle passat però amb una posada en escena eclèctica, amb elements actuals. Una interessant reflexió sobre el paper de la dona interpretada per quatre actors.

Continuant en l’àmbit teatral, Òscar Intente, a Hem escollit, ofereix una selecció literària amb un eix central: aquest petit país nostre. No és un recital, com a actor que és, Intente actua, viu textos de Verdaguer, Sagarra, Margarit i un llarg etcètera que presenten, donen voltes i ens fan pensar en la nostra realitat, o en la nostra utopia.

Un altre dels espectacles més vistos ha estat Les darreres paraules, cançó, recitació i música, servides en aquest ordre per Marta Elka, Mingo Ràfols i Toni Pastor. S’han centrat en la pintoresca figura de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg Lorena, l’aristòcrata que va fer de Mallorca el seu particular paradís, i prenen el títol i els textos de la novel·la de Carme Riera, de la qual a més han donat a conèixer un poema inèdit.

L’altre espectacle amb més públic assistent va ser dissabte el concert de la cantant algueresa Franca Masu, que durant dues hores va cantar i recitar poemes propis i d’altres poetes de la seva ciutat: Rafael Caria, Rafael Sari, Antoni Canu, Antoni Coronzu, Rafael Catardi, Ramon Clavellet, Pino Piras, Pinutxa Ginesu, Antonel·lo Col·ledanchise i Antoni Arca. Un veritable luxe.

També en el camp de la música, cal destacar el concert de Verdcel, una formació consolidada i canyera que amb Òrbites. Poetes i cançons ens han passejat des d’Ausiàs March fins a Vicent Andrés Estellés passant per Salvador Espriu. I sempre, l’Ovidi Montllor.

A part dels espectacles, hi ha hagut les sessions de Recomana.cat Cafè, que han propiciat el diàleg directe entre programadors i artistes, els quals han tingut l’oportunitat de fer cinc cèntims del seu treball tot prenent cafè.

Una altra novetat d’aquesta edició ha estat el Tast-Vinent, una activitat paral·lela a Litterarum et Vinum, l’espai de la Fira on es poden assaborir vins de diverses denominacions d’origen de Catalunya, maridatge de vi i literatura, adreçat a biblioteques, cellers, etc.

I al Tast-Avanç hem fem un tast de fragments d’espectacles basats en l’obra de Joan Brossa. El 2018 farà 20 anys de la seva mort i el 2019, cent anys que va néixer.

Més de 1.600 espectadors, un 25% que l’any passat, han gaudit enguany de la Fira, que en el seu desè aniversari veu acomplerts amb escreix els seus objectius. Amb ganes de dir #joentinc11 i visca lo riu i la seva gent!

by Deixa un comentari

Ve de gust fer cap a Móra d’Ebre. Ve molt de gust una Fira dedicada exclusivament a Espectacles Literaris. Això és LITTERARUM, una fira professional on acudeixen programadors del sector, que vénen a pescar espectacles per endur-se’n a les seves bibiblioteques o festivals de poesia o racons de lectura o a teatres, però que també té una part oberta als espectadors en general, cosa que evidentment li dóna molta vida. 

Que l’eix central dels espectacles sigui l’obra literària, predominantment la poesia, implica que les propostes siguin diversíssimes. El ventall és molt i molt ampli. Cada grup, cada artista, hi dóna el toc personal, el seu enfoc, el seu format. Aquesta és la gràcia.

Dijous van obrir la Fira els textos de l’ebrenc Artur Bladé, a càrrec de Valer Gisbert. A “La casa de la memòria” el públic redescobria a l’Arxiu Comarcal records, testimonis i sentiments mitjançant la dansa, el teatre i la paraula. 

Van tancar la jornada Odile Arqué i el músic Eduard Iniesta, que van batejar la seva poètica proposta com “La paraula grega”, un espectacle amb tot de poemes del rara avis mai prou valorat Jaume Vidal Alcover. Un espectacle que té molta vida per endavant.

Qui va fer treure les lleganyes divendres va ser l’Assumpta Mercader, que amb titelles i contes, amb dos espectacles d’aquests que en diuen familiars, “Cuscueta” i “Tomba la tinta”, s’endinsa en mons màgics, històries inventades, d’altres d’ecos tradicionals, amb esquitxos de Joan Amades o Joaquim Ruyra. Sovint no som conscients de com és d’important fer bons espectacles per a la mainada.

Hi ha poetes d’ara. Sí. I que es posen a l’escenari, sí. El pèsol feréstec ha presentat “Treure’n robins“, amb la mateixa poetessa en escena, Maria Cabrera, premi Carles Riba 2016. Un grup jove i amb moltíssima trempera. Si teniu joves apàtics, porteu-los a veure’ls, que van directe a la vena. La Maria diu els seus poemes i altres que l’han marcat: de Vinyoli fins a Llull.

Teatre Essela ha presentat “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, vers emblemàtic de Foix. Dos recitadors, amb el suport de  projeccions, fan un itinerari per la poesia d’avantguarda, tota aquella exaltació de les màquines i la industrialització, fins arribar a l’aspecte més social, la mecanització, l’obrerisme, el sense sentit. Recorren des de Folguera, Salvat Papasseit, Foix, Brossa o Martí Pol. Textos rabiosament actuals i que fan reflexionar. Un espectacle de petit format ideal per a alumnes d’institut.  

La llum d’aquesta tarda de maig ha entrat al recòndit espai fosc de la Casa Noble Montagut, l’eixida d’un casal senyorial que padroneja el centre de Móra. “Espero meravelles” és el títol ideal per al concert que han ofert Mirna Vilasís i Xavi Múrcia, i és que aquest és el poema de Montserrat Abelló que la cantant va mostrar a la poetessa un cop musicat i d’on va néixer una fructífera relació artística. Textos d’un intimisme commovedor cantats per una veu lluminosa absolutament compenetrada amb la guitarra còmplice de Xavi Múrcia, el compositor. Un espectacle excel·lent que dóna per a espais de molt més aforament.

Quantes vegades he vist la Marta Pessarodona passejant el gos per Sant Cugat i penso com ha patit. Quantes vegades vaig al bar El Mesón i m’assec a la taula on seia Gabriel Ferrater i em deixo endur pels fantasmes. Quantes històries he sentit dels meus mestres, que van ser alumnes seus! Joan Artigas ha muntat una banda i canta Ferrater. Amb passió, amb ganes. Els versos magistrals d’aquell home estrany, solitari, faldiller, incorrecte, d’una intel·ligència fora de sèrie, prenen aquí tons de cançó melòdica, roquera, jazzística i de la cançó francesa. Un espectacle vital.

A “Dunes” Laura Borràs i Montse Castellà juguen.  A partir d’unes quantes postals literàries juguen amb un munt de poetes. Juguen entre elles, amb el públic, la música i la poesia.

La perla d’aquesta nit ha estat la gran artista algueresa Franca Masu, acompanyada de la pianista siciliana Sade Mangiaracina. Reconeguda a tot el món i amb una llarga carrera, Franca Masu és una gran dama de la música mediterrània. El públic ha acabat dempeus i molta gent sortia plorat emocionada de l’espectacle. Per què? Perquè té una gran veu, amb una gran coloratura, i l’ha feta jugar improvisant perquè s’hi trobava de gust. Perquè té un català preciós, que és el de l’Alguer (reducte viu inexplicable del català a l’illa de Sardenya, a Itàlia). Però sobretot perquè respira una enorme sensibilitat, perquè parla de sentiments profunds, perquè té una qualitat musical, una ductilitat, un ventall de registres, una presència escènica… i sobretot una veritat i una humanitat que desarmen!!! La Franca Masu ha cantat i ha recitat textos de poetes algueresos i altres propis seus en català de l’Alguer. COR DE MAR. Un espectacle majúscul. Constatant com ho rep el públic, com s’emociona, com gaudeix, és una pena que els teatres del nostre territori no s’animin a programar-la, perquè és una aposta segura.

Queda encara molta fira per endavant i moltes propostes interessants que cal veure.