Sin categoría

by Deixa un comentari

Del 19 al 22 d’octubre, els carrers i espais del Poblenou s’ompliran de
creacions contemporànies per setzè any consecutiu. I es que arriba una nova
edició del festival Escena Poblenou,
una mostra de projectes molt diferents però amb la creativitat, l’actualitat i
la reivindicació com a elements comuns. Enguany, continuant amb la direcció de
la creadora Ada Vilaró, el festival
programarà 17 espectacles i activitats complementaries que poden definir-se amb
els següents adjectius:

· 
Feminista: La reivindicació per a la igualtat de gènere serà
una de les més presents en el festival. En aquesta ocasió, la convocatòria Escena + Dones recau en Mònica Muntaner i Sessions remotes, un collage de més de 30 entrevistes gravades en
les que es convida als participants a ballar com a manifestació cultural i
col·lectiva. Interessants també seran els diàlegs en els que escriptores i
creadores com Aída Pallarès, Carla
Rovira, Neus Molina o Agnès Mateus debatran sobre la dificultat
de fer visible la mirada femenina en el món de l’escena. Per la seva banda, espectacles
com Aüc de Les Impuxibles i Clara Peya,
Rebota rebota y en tu cara explota de
la pròpia Mateus juntament amb Quim Tarrida o el taller de Carla
Rovira impartit als alumnes de l’IES Quatre Cantons es preocuparan sobre la
violència de gènere.

· 
Multidisciplinar: Circ, clown, text, dansa, performance… A
l’Escena Poblenou hi caben totes les disciplines. Si la companyia Eia presentarà Espera, un espectacle de circ participatiu, Txalo Toloza i Laida Azkona
portaran dues versions de Extraños mares arden, una videocreació performàtica que estableix la relació entre el
desert d’Atacama, el més antic i àrid del món, i els cossos que l’habiten. I
atenció perquè l’espectacle tindrà una versió en forma de dinar, Asado, un relat documental sobre el
capitalisme del segle XX a Llatinoamèrica mentre es degusta un dinar familiar
típic, senzill i saborós.

· 
Arrelat: El festival aposta des de la seva creació pels
lligams establerts amb el barri. Hi haurà espectacles a espais tancats com el Centre Cívic Can Felipa, la sala Beckett, el Centre Cultural i Moral
del Poblenou o Can Ricard. Però
també hi haurà activitats de carrer i amb participació dels veïns. El projecte Art i Territori recau en 22A, de la cia. Silere, un recorregut en bicicleta en el que s’explicarà l’impacte
que ha tingut el projecte de transformació urbanística 22@. D’altra banda, amb
la col·laboració de Josep Perelló,
la pròpia Vilaró reviurà urGENTestimar,
una versió reduïda de la performance que va inaugurar la passada edició de Fira
Tàrrega. Durant tres hores, l’artista convidarà als vianants a unir els seus
batecs en una acció comuna per acabar amb una manifestació silenciosa en contra
de la violència. En la mateixa línia anirà urGENTrelacionar-se,
un acció de ciència ciutadana en la que els vianants de la Rambla podran
participar en una investigació col·lectiva sobre la fortalesa del teixit social
del Poblenou.

· 
Fèrtil: Un any més, la secció Embrions deixarà provar un tastet d’espectacles que es troben en
fase de creació. Colectivo ameno
presentarà Saunterer, pelegrí, un
espectacle de clown i performance centrat en el caminar com un acte de
resistència i rebuig a la mercantilització imperant en la societat. Núria Guiu oferirà un espectacle de
dansa, Likes, en el que barreja yoga
i antropologia per parlar sobre la importància i la necessitat d’agradar a un
mateix i als altres. El dúo de circ Amer
i Àfrica portaran Envà, un
muntatge d’equilibris acrobàtics fets amb 250 kg de palla sobre l’escenari.
Finalment, Javier Guerrero i Montón de paja & trigo presentaran Bajo por las escaleras para no encontrarme
al vecino en el ascensor, una funció en la que es procura que dansa i
performance es barregin amb text sense una aparent relació.A més, també es podran veure dins de la programació regular dos
espectacles que van ser embrions l’any passat: l’elogiat projecte de dansa
–teatre Aüc i  Un
leñador no es un diseñador, espectacle de JuanCallate Produccions en el que es parla de creativitat, disseny
i estètica des d’una òptica còmica. 

by Deixa un comentari

Ferran
Joanmiquel, dramaturg i director d’El
color de la llum,
torna a emocionar i sacsejar amb el seu últim espectacle de
temàtiques socials i d’extrema actualitat. L’autor enfoca, un cop
més, qüestions que toquen de ben a prop i fan vibrar sobretot amb
els esdeveniments de les últimes setmanes, a Catalunya. L’espectador
és convidat a espiar com si estigues darrere d’un teleobjectiu un
hipotètic diàleg entre fotoperiodistes que sense pudor, ens
imprimeixen a la retina, al cervell i al cor els color de la seva
professió.

Amb
el ritme de les imatges i els relats l’espectador passa per la mort,
la injustícia, rebota a diferents parts del món entre la
manipulació mediàtica, l’humor, l’absurd, impotència, la
frustració i finalment la cerca de la bellesa i l’humanisme més
sincer.

L’equip
d’actors
(Jordi Subirà, Mireia Vallès i David Martínez)
posen
en escena de forma
natural i molt
fluïda una peça de teatre Verbatim:
un format de teatre documental que construeix un espectacle a partir
d’entrevistes realitzades amb aquest propòsit.

Deixeu-vos
transportar per les experiències de Joan
Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aranda i Marta
Ramoneda
en un espectacle on
el públic és un convidat especial més.

Festival
Temporada Alta, Sala La Planeta

Dimarts,
10 d’octubre (vam veure un assaig general). Funcions
a La Planeta fins diumenge. També farà temporada a
posteriorment a La Seca de Barcelona.

Elisa
Ballardin

by Deixa un comentari

La
Fira Mediterrània de Manresa és la fira de la diversitat per antonomàsia. En
una sola jornada tant hi pots trobar música, teatre, dansa, circ i jocs i
instal·lacions per als més petits com música, teatre, dansa, circ i poesia per
adults, com propostes transversals per a tota la família, incloses manifestacions
artístiques pròpies de la cultura popular com ara la imatgeria festiva, els
castells, els esbarts, els jocs tradicionals… Hi ha de tot i força i, com és
habitual, amb l’arribada del cap de setmana l’oferta escènica es multiplica
complicant (i molt) la tria. No es pot estar a tot arreu al mateix moment. Per
ara!

Només
divendres es podia escollir entre gairebé una cinquantena de propostes, que
aquest dissabte continua ampliant-se fins arribar a la setantena. Sota aquest immens
paraigua hem trobat espectacles recurrents als circuits convencionals –ja
siguin estrenes o repesques després de perdre’ls al seu pas pels teatres o altres
fires– i apostes més experimentals. Són aquestes les que ens han cridat més l’atenció,
pel seu caràcter de risc i transgressió. La tradició no està renyida amb la
innovació. Ja ho vam veure al concert inaugural ‘Saba!’ amb Joves Músics d’Arrel
i ahir en vam copsar un nou exemple amb ‘A vore’ de la coreògrafa Sònia Gómez, els
ebrencs Ramon i Carme Balagué, el grup de jazz d’avantguarda Astrio i el
castellonenc Pau Puig. Una estrena absoluta coproduïda per la fira amb el
Mercat de les Flors i l’Auditori de Barcelona que va entusiasmar el públic de
la Mediterrània després de fer-ne un primer tast ara fa dos anys a mode de
laboratori.

L’arrel
tradicional de les terres de l’Ebre, amb els seus “gaiteros”, jotes i
fandangos, va ser objecte d’investigació col·lectiva emmirallant-se cara a cara
amb la creació més contemporània. Ho van alertar a l’inici de la festa tot
cantant: “A vore aquesta colla on ens volen fer arribar!” i l’expectativa es va
acomplir amb èxit. Es va produir el mesclum. L’aproximació i barreja va ser
bidireccional, tant en la música com el ball. I si sobretot era la
contemporània Sònia Gómez qui reinterpretava la dansa meticulosament pautada de
Carme Balagué, finalment l’ebrenca va caure rendida al ritme desenfrenat de la
disbauxa. Tot plegat amb tocs d’humor coreogràfics dels mateixos músics i un
recull de remeis costumistes del folkore tortosí per afrontar el mal de pedra,
de pit o esquena, el fracàs social i també, específicament, la solteria
femenina.

Avui
i demà hi ha noves oportunitats de sorprendre’s amb més iniciatives artístiques
que furguen, barregen i es llencen sense por per descobrir el “què passaria si…?”.
Reptes per als més atrevits. Consulteu-los a l’itinerari de Recomana ‘Un tall de bull esferificat’. Aquí trobareu els tres recorreguts que us hem preparat
per orientar-vos en la selecció escènica.

by Deixa un comentari

Manresa
torna a ser, fins diumenge, una cita imprescindible pels amants de la cultura
popular i les músiques del món (i pels qui encara no han descobert que ho
seran). Prenent el relleu a la Gran Festa de Cultura Popular al Bages, ara fa 20
anys va néixer aquesta Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional que posteriorment
es reanomenaria Fira Mediterrània, com la coneixem a dia d’avui. Ahir va donar
el tret de sortida a una edició que acollirà fins a 126 companyies oferint 179
representacions, 32 de les quals estrenes.

La
primera jornada va arrencar ben d’hora amb funcions escolars i unes jornades que
ja s’han fet un lloc a les agendes dels professionals del sector. Enguany han
estat centrades en les noves pràctiques per al futur de la cultura i han
tractat sobre els reptes de l’era digital, la introducció a les escoles o la
dramatúrgia en els espectacles infantils. En total s’organitzaran 80 actes en
una Llotja ubicada al Museu de la Tècnica que bull de trobades, reunions i
presentacions.

També van poder veure’s els primers espectacles a l’aire
lliure, com el poètic ‘…Sodade…’ de Cirque Rouages amb el funambulisme com
a protagonista i el vistós ‘Jardí mecànic’ de Ferroluar i AMPANS.

I després que el conseller de Cultura Lluís Puig –estretament
vinculat a la Fira, entre altres motius perquè en va ser director artístic del
1999 al 2010– inaugurés emocionat la 20a Mediterrània, va arribar el torn del
sempre esperat espectacle inaugural. En aquest cas un gran concert de producció pròpia que és tota una
declaració d’intencions ja que va donar veu i llum a una àmplia representació
de la nova generació de músics d’arrel; joves que, combinant tradició i
avantguarda, reivindiquen la vigència i la garantia de futur d’aquest tipus de
proposta.

Com
el líquid que nodreix les plantes, ‘Saba!’ va recórrer i alimentar com una
marea d’emocions el públic que feia petita la sala gran del Kursaal. Gairebé
quaranta músics a l’escenari (planter inclòs amb l’Escola Folk del Pirineu) i
col·laboracions inèdites amb les veus de Maria Arnal, Joana Gomila, Judit
Neddermann i Xavier de Bétera. La tenora, la gralla, l’acordió diatònic, el sac
de gemecs, les guitarres, els saxos, les trompetes, els flabiols, els trombons,
la percussió, etc. van reivindicar-se plegats en el sí d’una varietat de
textures i accents dialectals desbordant de riquesa i embolcallat en un
deliciós joc lumínic amb motius naturals (arrels, fulles, branques). Un viatge
musical que va transportar els espectadors del Pirineu a les Illes Balears, de la
plaça popular a l’elegància del jazz amb un arranjat toc de castells, de la
dolçor al nervi, de la crítica a l’esperança…

‘Saba!’ va absorbir públic i intèrprets en la “bombolla
Meditèrrania” en què s’ha convertit més que mai la fira manresana, que va
trobar en les paraules de benvinguda el moment per rebutjar la violència pels
fets de l’1 d’octubre i on cants com “La gent no s’adona del poder que té” de Maria
Arnal van ressonar amb un nou sentit. 

by Deixa un comentari

A
tres quarts de dotze del matí es va obrir una tanca i les dotzenes de famílies
amb nens que feien cua per entrar a Circ al Castell van anar desfilant cap al fossat de Santa
Eulàlia, davant un gran escenari que estava ple de pilotes multicolors de diferents
tamanys. Pares i nens es van ajaure sobre l’apetitosa gespa per veure còmodament
la primera de les nou funcions que durant tres dies es faran de Feres i Esferes, el gran cabaret d’aquest
any de Circ al Castell de Montjuïc. “Avui flipareu”,
va avisar el malabarista i humorista Kerol (Jordi Querol), presentador i
director de l’espectacle. I el cert és que cada número va ser al·lucinant. Va
ser un cabaret ple de ritme i emocions, amb excel·lents números, que es va
acabar com una festa amb Kerol reivindicant la llibertat i la cultura mentre el
públic ballava i rebotava les pilotes que queien sense parar de l’escenari. “Traieu
el que porteu dins!”, clamava Kerol mentre els artistes ballaven entre el
públic en un frenètic final. “Això no és el final d’un espectacle, és l’inici d’una
festa”, va cridar enmig de la multitud. El dia no podia començar millor. El cabaret va tenir un gran nivell. Vladislav
Kostuchenko, de Bielorrússia, va demostrar ser una fera dels malabars i va
exhibir un gran domini de la pilota amb els peus entre els primers ohhh del públic que no van parar fins al
final. Els nens bocabadats i flipant,
els pares somrient i aplaudint demostrant que el circ no és un espectacle només
per a criatures.

També
es van veure números d’equilibrisme (Lotta & Stina), malabarisme (Morgan
Cosquer), hula-hoop (Lila Chupa-Hoops), boles gegantines (Tatiana Konoballs) i un
gran número de roda Cyr (Maxime Pyhtoud). Però un dels números més flipants va ser el de Frank Wolf, un
artista alemany que està considerat com el rei del Freestyke BMX (ciclisme
acrobàtic) i que va demostrar un extraordinari domini de la bicicleta. El
públic va quedar captivat amb aquesta fera que feia anar la bicicleta com
volia.

Durant
el cabaret, Kerol va anar mostrant també el seu treball i el seu carisma, va
mostrar ser un mestre del Beat box i
en un dels moments més emotius va enlairar un globus amb un paper on va
escriure dos desitjos del públic: un gos de mascota i la independència de
Catalunya. Però no només a l’escenari es veien les coses flipants. En una carpa de la companyia Passabarret els nens i nenes
podien fer enlairar les maces, passar per la corda fluixa i provar de fer
equilibris amb un plat xinès. Més enllà dels escenaris hi havia també espectacle.
En una de les caravanes per a comprar menjar demanaves un cafè i el resultat era flipant. Et feien el cafè amb els pedals
d’una bicicleta.

L’ambient
va ser festiu i molt familiar durant tota la jornada. Circ al Castell està pensat per a un
passar un dia lúdic i agradable, amb nombroses taules sota els arbres per dinar o
descansar. Ahir no va fer la calor sufocant d’altres anys i això s’agraeix en
l’ànima. Fins i tot sota els arbres passava una agradable fresqueta i no
sobrava un jersei. Tampoc hi havia la massificació dels primers anys i els espectacle es podien veure amb gran comoditat. 

A la tarda, al racó poètic es van poder veure els
espectacles de tres extraordinaris pallassos: Pepa Plana va presentar el seu
nou espectacle Suite, Leandre va
convidar-nos a casa seva amb el seu exitós Rien
à dire i el pallasso belga i contorsionista Barto (Bart Van Dyck) va
demostrar perquè és un dels grans artistes del circ actual. Quatre
persones forçudes del públic van flipar
quan Barto, un llargarut i excèntric personatge, els va cridar i els hi va
donar una corda. Amb el públic tensant la corda, Barto va pujar-hi per fer malabars
amb tres maces de foc. El número es va convertir en el colofó d’una excel·lent actuació. També al racó poètic va actuar Leandre amb el seu
formidable espectacle Rien à dire. El
públic infantil i adult va acabar entregat i li va dedicar una tancada
ovació a aquest artista genial.

Quan els nens es facin grans segur que recorden
les intenses jornades de circ a Montjuïc, de la mateixa manera que els qui ja
som adults recordem les matinals del Turó Park o les actuacions de circ a la
plaça del Rei. No hi ha excusa per perdre’s aquest any el Circ al Castell de
Montjuïc.

by Deixa un comentari

Un bany de masses
seria un bon resum per aquesta tarda de dissabte al MAC. He començat d’hora,
preveient que més tard hi hauria més aglomeracions. Entre el Parc de la
Ciutadella i el Passeig de Lluís Companys ha estat un tarda de zigzaguejar entre
la gent per arribar a veure-ho tot.

Primera parada La vie en rose, el nou espectacle de la companyia de Mar Gómez. La “platea”
plena de nens i, tal com diu el showman que introdueix l’espectacle, ens trobem
davant de l’estrena del nou espectacle de la companyia, però no és un
espectacle per nens. Mentre ells riuen amb les parts de clown, la resta gaudim
de la història d’amor, que comença de color de rosa com ho fan totes i acaba
com el rosari de l’aurora. M’encanta la selecció de músiques, des de la mítica
cançó que dóna títol a l’espectacle, passant per ‘New York, New York’ o un
avançament molt nadalenc.

Abandono el parc
i l’escena més familiar per endinsar-me en el món més adult, al Passeig Lluís
Companys, on m’espera Mulïer de la Cia. Maduixa. En tenia moltes ganes però
se m’havia anat resistint. Parada obligatòria del MAC. I no defrauda, pell de
gallina. Un recorregut per la història del maltractament cap a la dona en
aquesta peça de dansa, en què les intèrprets s’alcen en xanques i miren el món
com un lleó la seva sabana. Un espectacle ferotge.

Tornem al parc
per veure tres peces curtes, Billie Jean de la companyia La Intrusa. Només he
pogut gaudir del minuts finals de l’espectacle, però m’han quedat ganes de
recuperar-lo sencer. Més freda m’ha deixat la Protocol Dance Company de Gran
Bretanya amb el seu I can’t breath mentre esperava el claqué d’Spring de
Sharon Lavi a ritme de ‘La Primavera’ de Vivaldi. Una llàstima que pel fet d’haver-hi
tant públic i tant soroll al voltant només haguem pogut copsar el seus
moviments de cintura en amunt.

L’última peça al
parc ha estat una meravella. La companyia sueca ‘7×7’ presenta Norrdans, un
espectacle de dansa molt corporal que desprèn energia per totes bandes i que
compta amb música en directe. Una dosi de bon rotllisme que ha culminat amb
l’últim espectacle de la meva tarda, de tornada al Passeig Lluís Companys: la
companyia basca Kukai Dantza (juntament amb Brodas Bros) començava el vespre de
danses urbanes amb Topa, un espectacle que barreja la dansa urbana amb la
dansa tradicional basca. El resultat és força sorprenent.

Cau la nit a
Barcelona, però la dansa segueix i malgrat que una servidora no té gaire
esperit de mussol, la multitud convida a quedar-s’hi més estona perquè això de
la dansa enganxa.