Sin categoría

by Deixa un comentari

Com cada any, la plataforma de crítica d’arts escèniques Recomana, organitzadora dels Premis
de la Crítica, ha preparat igualment un programa d’activitats relacionades amb els premis que
tindran lloc les setmanes prèvies a la gala. Es tracta de debats crítics i trobades amb els/les
finalistes de diferents categories. 

El dia 16 de març (18:30h), el TNC acollirà el primer d’aquests debats. Sota el títol “Dramatúrgies a les dues bandes de l’Atlàntic” El TNC i Recomana conviden a assistir al debat entre el dramaturg uruguaià Gabriel Calderón (que prepara Que rebentin els actors pròximament al TNC) i Pau Miró (finalista per Un tret al cap als Premis de la Crítica 2017). La sessió la moderarà el periodista i crític Andreu Gomila, membre del jurat de teatre dels Premis de la Crítica. Si voleu assistir-hi feu reserva aquí.

El
dia 18 de març, (19:30h, aproximadament) poc després de la darrera
funció de Marina Mascarell al Mercat de les Flors (Three
Times Rebel), la
coordinadora dels Premis de la Crítica de dansa, Clàudia
Brufau mantindrà
una conversa amb els finalistes d’Espectacle de dansa d’aquesta
edició: Pere
Faura (Sweet
Tyranny);Anna
Rubirola, de Big
Bouncers (O.V.N.I.);
i la coreògrafa Marina
Mascarell, es trobaran
al foyer de la sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors. 

El 22 de març (18:30h) es participarà d’un programa
radiofònic Això és un drama a l’Institut del Teatre (18.30-20 h). Es prepara un programa
monogràfic sobre els finalistes d’aquesta edició i la crítica. Es mantindrà a més un debat entre directores que són finalistes d’alguna categoria d’aquesta edició i membres dels quatre jurats dels Premis: Les directores seran Sílvia Munt (Les noies de Mossbank Road); Carla Rovira (Màtria, Aüc); i Sílvia Ferrando (Los bancos regalan sadwicheras y chorizos).

Després d’uns anys d’absència, els teatres tornaran a ser l’escenari de la gala de lliurament dels
Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, que celebren aquest 2018 la seva vintena edició.
Recomana (Associació per a la promoció de les Arts Escèniques), la plataforma de prescripció
escènica que organitza l’esdeveniment des de 2015, està en negociacions amb el Teatre Nacional
de Catalunya (TNC), el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, Focus (Romea, La Villarroel, Goya,
Condal) i 3xtr3s a fi que les gales rodin en algunes d’aquestes sales els propers anys. 

Si vols conèixer els finalistes d’aquesta edició, clica aquí

by Deixa un comentari

Teatre XX

Espectacle 

Bodas de sangre (La Perla 29 / Direcció: Oriol Broggi) 

Boscos (La Perla 29 / Direcció: Oriol Broggi) 

L’ànec salvatge (Teatre Lliure / Direcció: Julio Manrique) 

Espectacle internacional 

A Winter’s Tale (Cheek by Jowl / Direcció: Declan Donnellan) 

Dvenadtsataia Noch (Nit de reis) (Cheek by Jowl / Festival Txèkhov de Teatre Internacional /
Direcció: Declan Donnellan) 

La grenouille avait raison (Compagnie du Hanneton / Junebug / Direcció: James Thierée) 

Direcció d’escena 

Julio Manrique (L’ànec salvatge) 

Oriol Broggi (Bodas de sangre) 

Sílvia Munt (Les noies de Mossbank Road) 

Actriu principal 

Ex aequo Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat
(Les noies de Mossbank Road) 

Nora Navas (Bodas de sangre) 

Núria Espert (Incendios) 

Actor principal 

Lluís Homar (Ricard III) 

Pol López (La calavera de Connemara) 

Xicu Masó (El metge de Lampedusa) 

Actriu de repartiment 

Imma Colomer (Un tret al cap) 

Marta Millà (La calavera de Connemara) 

Teresa Vallicrosa (Els nens desagraïts) 

Actor de repartiment 

Javier Beltran (L’hostalera) 

Oriol Pla (La calavera de Connemara) 

Pablo Derqui (L’ànec salvatge) 

Musical 

Casi normales (Nostromo Live / Direcció: Luis Romero) 

Paquito Forever (Cia. uVe Teatre / Gataro-Almeria Teatre / Direcció: Víctor Alvaro) 

Tick Tick Boom (Versus Teatre / Direcció: Ferran Guiu) 

Text 

Els nens desagraïts (Llàtzer Garcia) 

Fairfly (Joan Yago) 

Un tret al cap (Pau Miró) 

Adaptació/dramatúrgia 

Ivànov (Âlex Rigola) 

Jane Eyre: una autobiografia (Anna M. Ricart) 

Medusa (Pablo Ley) 

Petit format 

El metge de Lampedusa (Teatre Lliure / Temporada Alta / Punt Produccions / Direcció: Miquel
Gorriz) 

Fairfly (La Calòrica / Direcció: Israel Solà) 

Wasted (Íntims Produccions / Direcció: Iván Morales) 

Espai escènic 

Islàndia (Max Glaenzel) 

L’ànec salvatge (Lluc Castells) 

La calavera de Connemara (Marc Salicrú) 

Il·luminació 

Bodas de sangre (Pep Barcons) 

Boscos (Pep Barcons) 

L’ànec salvatge (Jaume Ventura) 

Vestuari 

Cabaret (Antonio Belart) 

L’ànec salvatge (Maria Armengol) 

Ricard III (María Araujo) 

Disseny de video 

Jane Eyre: una autobiografia (Eugenio Szwarcer) 

Júlia (Joan Rodón) 

Obabakoak (Sarah Derendinger) 

Espai sonor 

Ivànov (Nao Albet) 

L’ànec salvatge (Damien Bazin) 

Ricard III (Jordi Bonet) 

Música original/adaptada 

Bodas de sangre (Joan Garriga) 

Fang (Joan Cot) 

Jane Eyre: una autobiografia (Clara Peya) 

Sala 

Tantarantana Teatre (Projecte “El Cicló”) 

Noves tendències 

Guerrilla (Kunstfestivaldesarts / Noorderzon Performing Arts Festival / Steiricher Herbst / Conde
de Torrefiel / Direcció: Tanya Beyeler i Pablo Gisbert) 

Màtria (Fira de Tàrrega / Temporada Alta / Carla Rovira / Direcció: Carla Rovira) 

Rebota, rebota y en tu cara explota (TNT/ Antic Teatre / Konvent / Direcció: Agnés Mateus i Quim
Tarrida) 

Revelació 

Elisabet Casanovas (La senyora Florentina i el seu amor Homer) 

Elena Tarrats (L’ànec salvatge) 

José y sus Hermanas (Los bancos regalan sandwicheras y chorizos) 

Jurat: Joan-Anton Benach, Jordi Bordes, Sergi Dòria, Teresa Ferré, Santi Fondevila, Andreu
Gomila, César López Rosell, Iolanda G Madariaga, Marcos Ordóñez, Juan Carlos Olivares,
Ramon Oliver, Xavi Pardo, María José Ragué, José Carlos Sorribes, Andreu Sotorra i Pep Vila

  

Teatre familiar IV

Espectacle familiar 

Alícia, al país de les meravelles (Viu el Teatre. Direcció Jordi Andújar) 

La gallina dels ous d’or (Zum Zum Teatre. Direcció Ramon Molins) 

La nena dels pardals (Teatre al Detall. Direcció Joan Maria Segura) 

Jurat: Ferran Baile, Jordi Bordes, Núria Cañamares, Iolanda G Madariaga, Víctor Giralt, Andeu
Sotorra, Carme Tierz i Josep M. Viaplana 

Espectacle per a joves 

Aüc (Les impuxibles. Direcció Carla Rovira) 

Barbes de balena (Anna Maria Ricart. Direcció Mònica Bofill) 

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos (José y sus Hermanas. Direcció Sílvia Ferrando) 

Yerma (Projecte Ingenu. Direcció Marc Chornet) 

Jurat: Novaveu

Dansa IV

Espectacle 

O.V.N.I. (Big Bouncers/ Direcció Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola) 

Bach (MalPelo/ Creació i direcció: María Muñoz) 

Sweet tyranny (Pere Faura) 

Espectacle internacional 

Auguri (Ballet du Nord/ Direcció: Olivier Dubois) 

Fest (Creació i direcció: Ivo Dimchev) 

The great tamer (Direcció: Dimitris Papaioannou) 

Ballarina 

Àngela Boix (Moaré d’Ariadna Montfort) 

Federica Porello (Bach de María Muñoz/Mal Pelo) 

Laila Tafur (Monstruo) 

Ballarí 

Julio León (Trànsit & Cuba/ Maria Rovira) 

Alejandro Silva (Trànsit & Cuba/ Maria Rovira) 

Junyi Sun (Dancing with frogs / Sol Picó) 

Coreografia 

La Fiesta (Israel Galván) 

L’estol (Roser López Espinosa) 

We love arabs (Hillel Kogan / Dròle de Dames) 

Solo 

Monstruo (Creació i interpretació: Laila Tafur) 

Perra de Nadie (Creació i interpretació: Marta Carrasco) 

What is the word (Creació i interpretació: Constanza Brncic) 

*Menció especial als 5 anys del Cicle Maldà en Dansa, per difondre la dansa i els joves creadors
i intèrprets. 

*Menció pòstuma a la tasca del fotògraf de dansa Josep Aznar i a la realitzadora i especialista
en vídeo i dansa Núria Font. 

Jurat: Clàudia Brufau, Sara Esteller, Montse Otzet, Bàrbara Raubert, Jordi Sora, Carmen del Val 

Arts de carrer III 

Espectacle 

Conseqüències (Moveo) 

Espera (Circ “eia”) 

urGENTestimar (Ada Vilaró i Josep Perelló )

Jurat:
Núria Cañamares, Aída Pallarès, Manuel Pérez i Muñoz, Oriol
Puig Taulé i Mercè Rubià

En negreta, els finalistes guanyadors

by Deixa un comentari

La programació
internacional sovint arriba i s’anuncia com a grans caramels de la cartellera.
Es posa més l’accent en el producte final, és a dir, l’espectacle, que no pas
en com ha arribat fins als nostres escenaris. Per altra banda, el caràcter
efímer de la dansa i el fet de no poder retenir una partitura en un llibre
també en dificulta la memòria o el poder relacionar un coreògraf o coreògrafa
amb una altra. Quines connexions s’estableixen entre artistes i com i on es
produeixen? Per primera vegada el Mercat de les Flors posa de relleu aquestes
connexions a través de l’obra del coreògraf suís Thomas Hauert, establert a
Brussel·les, i la seva companyia ZOO. Al Mercat presentaran: Danse étoffée sur musique déguisée, (sweet) + (bitter) i Inaudible. Però, quins són els altres estels que el connecten a
Barcelona?

Cruïlles

Thomas Hauert no
és nou a l’escena barcelonina. Per exemple, vam poder veure Modify el 2005 a Tensdansa, el 2009 va
presentar Accords amb ZOO, el 2011 From B to B –amb l’Àngels Margarit– i el
2015 La mesura del desordre amb el
grup La Bolsa. Ara bé, la constel·lació que el Mercat de les Flors ha programat
ens permetrà explorar l’univers d’aquest creador.

“Per a mi també era
important convidar-lo, perquè en Thomas no és un coreògraf tant conegut com
l’Akram Khan, però en canvi és un artista que ha deixat una petjada molt
important als professionals que tenim a Barcelona”, em comenta l’Àngels
Margarit, qui, de fet, va ser la primera que el va convidar a la ciutat a
impartir un taller a principis del 2000. En efecte, a partir de llavors la
manera de treballar de Thomas Hauert es va anar estenent per l’espai a través
de m.a.p (Mudances Aula Pedagògica) i més endavant a la Caldera. De taller en
taller, un grup de ballarines, docents i creadores interessades en el seu
treball i instigades per Cecília Colacrai van demanar-li si li interessaria
crear una peça en col·laboració amb elles. Vet aquí que al cap de tres anys, el
Grup La Bolsa (format per: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Natalia Jiménez,
Iris Heitzinger, Xavi Moreno, Federica Porello i Anna Rubirola) van estrenar La Mesura del Desordre, un espectacle
dirigit per Hauert que es va estrenar al Grec del 2015. Un altre coreògraf
català influenciat per l’artista suís, però des de Brussel·les, és l’Albert
Quesada, que col·labora amb la companyia ZOO.

Rodaven els
principis dels 2000 quan la companyia Mudances actuava en diferents festivals i
teatres europeus, unes programacions que tenien una mirada atenta cap a les
partitures coreogràfiques. “Em vaig sentir molt propera al material que produïa
i a la seva recerca”, m’explica Margarit. Sense tenir exactament la mateixa
aproximació a la dansa, la coreògrafa catalana i el suís comparteixen mirades:
“tots dos desconfiem de la paraula i la narrativa i en canvi el joc, el
subconscient, o la neurociència ens atrauen molt més”. De fet, per a From B to B van encarregar un joc
d’enigmística a Màrius Serra. Més enllà d’aquest espectacle en concret, a
partir d’unes primeres invitacions a impartir tallers, Margarit va encetar una
transmissió contínua de petjades de Thomas Hauert. Tot plegat va començar el
2005 i ara en el marc d’aquesta constel·lació, s’organitzen diversos tallers.

Multitasking i composició instantània

Però, què té
Thomas Hauert que agrada tant als ballarins, docents i coreògrafs de casa
nostra?  Per a Margarit és una combinació entre la relació que estableix
amb la música i les eines complexes per a treballar amb l’espai i el cos, que
són molt diferents i originals: “fa que allò que tu no saps que saps estigui
actiu. Sovint desenvolupa una partitura que formalment no està tancada, però
alhora ho està.”

Cecília Colacrai
(Big Bouncers), que va ser la instigadora de que La Bolsa col·laborés amb
Thomas Hauert, diu que arrel del tallers que va fer amb ell es va preguntar com
traslladava les eines que els ensenyava sobre l’escenari. Hauert proposa als
ballarins tasques a diferents nivells i que prenguin constantment decisions
sobre l’escena. “La composició instantània és un desafiament permanent,
comporta un grau d’alerta impressionant”, m’explica entusiasmada per telèfon la
Cecília. I com Margarit, em descriu el treball d’Hauert com a “molt abstracte,
però alhora molt precís”; perquè proposa uns marcs molt específics.

A través dels
tallers organitzats per Mudances i la Caldera, però també a partir de la
col·laboració amb l’Albert Quesada, la Mireia de Querol (Big Bouncers) també ha
seguit els plantejaments d’Hauert amb atenció. Un dels aspectes clau d’Hauert
és el seu treball amb músiques existents com podrem veure a (sweet) + (bitter) o bé a Inaudible. “En Thomas utilitza la
riquesa de la musicalitat per reproduir un moviment a nivell compositiu molt
ric, ple de capes diferents.” A nivell d’eines, les Big Bouncers, tot i haver
creat el seu propi univers, parteixen d’idees semblants com la composició
instantània.

Una dansa democràtica

L’individualisme en la
composició d’Hauert no prospera. La Cecília considera que d’una “manera
subterrània el seu treball coreogràfic és polític, perquè sempre es construeix
en relació a algú altre.” Per tant, la col·laboració amb el grup és vital, sinó
l’intèrpret no sobreviuria en escena. L’Àngels Margarit hi coincideix:
“èticament és molt participatiu i molt democràtic. Des-jerarquitza a molts
nivells diferents, com per exemple, entre el cervell i la ment. L’allibera
d’una narrativa imposada. Democratitza tot el que som, les relacions, les eines
de treball. La visió del cos.” Ras i curt, en aquest tipus de trencaclosques
aleatori que poden semblar les peces d’Hauert hi ha un joc ben ordit de
relacions humanes, amb el propi cos i amb els objectes.

Àngels Margarit conversarà amb
Thomas Hauert després de la funció de Inaudible
el divendres 9 de març.

Les Big Bouncers (Mireia
de Querol, Cecília Colacrai i Anna Rubirola) faran una introducció a
l’espectacle Inaudible el dissabte
10, a les 19 h. 

Per més informació sobre les activitats cliqueu aquí. 

by Deixa un comentari

La programació
internacional sovint arriba i s’anuncia com a grans caramels de la cartellera.
Es posa més l’accent en el producte final, és a dir, l’espectacle, que no pas
en com ha arribat fins als nostres escenaris. Per altra banda, el caràcter
efímer de la dansa i el fet de no poder retenir una partitura en un llibre
també en dificulta la memòria o el poder relacionar un coreògraf o coreògrafa
amb una altra. Quines connexions s’estableixen entre artistes i com i on es
produeixen? Per primera vegada el Mercat de les Flors posa de relleu aquestes
connexions a través de l’obra del coreògraf suís Thomas Hauert, establert a
Brussel·les, i la seva companyia ZOO. Al Mercat presentaran: Danse étoffée sur musique déguisée, (sweet) + (bitter) i Inaudible. Però, quins són els altres estels que el connecten a
Barcelona?

Cruïlles

Thomas Hauert no
és nou a l’escena barcelonina. Per exemple, vam poder veure Modify el 2005 a Tensdansa, el 2009 va
presentar Accords amb ZOO, el 2011 From B to B –amb l’Àngels Margarit– i el
2015 La mesura del desordre amb el
grup La Bolsa. Ara bé, la constel·lació que el Mercat de les Flors ha programat
ens permetrà explorar l’univers d’aquest creador.

“Per a mi també era
important convidar-lo, perquè en Thomas no és un coreògraf tant conegut com
l’Akram Khan, però en canvi és un artista que ha deixat una petjada molt
important als professionals que tenim a Barcelona”, em comenta l’Àngels
Margarit, qui, de fet, va ser la primera que el va convidar a la ciutat a
impartir un taller a principis del 2000. En efecte, a partir de llavors la
manera de treballar de Thomas Hauert es va anar estenent per l’espai a través
de m.a.p (Mudances Aula Pedagògica) i més endavant a la Caldera. De taller en
taller, un grup de ballarines, docents i creadores interessades en el seu
treball i instigades per Cecília Colacrai van demanar-li si li interessaria
crear una peça en col·laboració amb elles. Vet aquí que al cap de tres anys, el
Grup La Bolsa (format per: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Natalia Jiménez,
Iris Heitzinger, Xavi Moreno, Federica Porello i Anna Rubirola) van estrenar La Mesura del Desordre, un espectacle
dirigit per Hauert que es va estrenar al Grec del 2015. Un altre coreògraf
català influenciat per l’artista suís, però des de Brussel·les, és l’Albert
Quesada, que col·labora amb la companyia ZOO.

Rodaven els
principis dels 2000 quan la companyia Mudances actuava en diferents festivals i
teatres europeus, unes programacions que tenien una mirada atenta cap a les
partitures coreogràfiques. “Em vaig sentir molt propera al material que produïa
i a la seva recerca”, m’explica Margarit. Sense tenir exactament la mateixa
aproximació a la dansa, la coreògrafa catalana i el suís comparteixen mirades:
“tots dos desconfiem de la paraula i la narrativa i en canvi el joc, el
subconscient, o la neurociència ens atrauen molt més”. De fet, per a From B to B van encarregar un joc
d’enigmística a Màrius Serra. Més enllà d’aquest espectacle en concret, a
partir d’unes primeres invitacions a impartir tallers, Margarit va encetar una
transmissió contínua de petjades de Thomas Hauert. Tot plegat va començar el
2005 i ara en el marc d’aquesta constel·lació, s’organitzen diversos tallers.

Multitasking i composició instantània

Però, què té
Thomas Hauert que agrada tant als ballarins, docents i coreògrafs de casa
nostra?  Per a Margarit és una combinació entre la relació que estableix
amb la música i les eines complexes per a treballar amb l’espai i el cos, que
són molt diferents i originals: “fa que allò que tu no saps que saps estigui
actiu. Sovint desenvolupa una partitura que formalment no està tancada, però
alhora ho està.”

Cecília Colacrai
(Big Bouncers), que va ser la instigadora de que La Bolsa col·laborés amb
Thomas Hauert, diu que arrel del tallers que va fer amb ell es va preguntar com
traslladava les eines que els ensenyava sobre l’escenari. Hauert proposa als
ballarins tasques a diferents nivells i que prenguin constantment decisions
sobre l’escena. “La composició instantània és un desafiament permanent,
comporta un grau d’alerta impressionant”, m’explica entusiasmada per telèfon la
Cecília. I com Margarit, em descriu el treball d’Hauert com a “molt abstracte,
però alhora molt precís”; perquè proposa uns marcs molt específics.

A través dels
tallers organitzats per Mudances i la Caldera, però també a partir de la
col·laboració amb l’Albert Quesada, la Mireia de Querol (Big Bouncers) també ha
seguit els plantejaments d’Hauert amb atenció. Un dels aspectes clau d’Hauert
és el seu treball amb músiques existents com podrem veure a (sweet) + (bitter) o bé a Inaudible. “En Thomas utilitza la
riquesa de la musicalitat per reproduir un moviment a nivell compositiu molt
ric, ple de capes diferents.” A nivell d’eines, les Big Bouncers, tot i haver
creat el seu propi univers, parteixen d’idees semblants com la composició
instantània.

Una dansa democràtica

L’individualisme en la
composició d’Hauert no prospera. La Cecília considera que d’una “manera
subterrània el seu treball coreogràfic és polític, perquè sempre es construeix
en relació a algú altre.” Per tant, la col·laboració amb el grup és vital, sinó
l’intèrpret no sobreviuria en escena. L’Àngels Margarit hi coincideix:
“èticament és molt participatiu i molt democràtic. Des-jerarquitza a molts
nivells diferents, com per exemple, entre el cervell i la ment. L’allibera
d’una narrativa imposada. Democratitza tot el que som, les relacions, les eines
de treball. La visió del cos.” Ras i curt, en aquest tipus de trencaclosques
aleatori que poden semblar les peces d’Hauert hi ha un joc ben ordit de
relacions humanes, amb el propi cos i amb els objectes.

Àngels Margarit conversarà amb
Thomas Hauert després de la funció de Inaudible
el divendres 9 de març.

Les Big Bouncers (Mireia
de Querol, Cecília Colacrai i Anna Rubirola) faran una introducció a
l’espectacle Inaudible el dissabte
10, a les 19 h. 

Per més informació sobre les activitats de la constel·lació cliqueu aquí. 

by Deixa un comentari

La
dansa de Lali Ayguadé és fluïda. Sap integrar-se en el destí que
acaba apossentant-se. Ara és un dels reclams de La Quinzena
metropolitana de dansa que proposa el Mercat de les Flors. Certament,
és un cant a un públic que vulgui apreciar la qualitat del
moviment, i també que tingui ganes de sentir-se interpel·lat per
l’avui, pel que pot preocupar-se, tard o d’hora.

Hi ha
obvietats que són inqüestionables com és la Mort. I Ayguadé
trasllada la seva trilogia sobre la transformació (que va arrencar
fa un parell d’anys amb Kokoro) a un misteriós tanatori. De fet, és
un espai abstracte perque un fúnebre telèfon negre indica la
comunicació que anuncia la fi d’una vida d’un ésser estimat. En
aquesta reflexió, hi ha els rols dels familiars. La necessitat de
figurar amb una certa integritat quan el dolor corseca la columna
vertebral, dilapida la consistència i trasllada el record del joc en
la infància (un estadi reconegut per a tothom) en aquest record que
dóna la sensació que s’esvairà, paulatinament.

La
Quinzena metropolitana proposa un ventall immens de propostes de
dansa. És una voluntat que, com el do de la ubicuitat, trasllada les
propostes de moviment (de molt diversa procedència i disciplina) a
tota l’àrea metropolitana. Barcelona comparteix la capitalitat
cultural transformant-se en un node més d’aquesta xarxa que tant
integra equipaments públics (Mercat de les Flors, TNC), fàbriques
de creació (La Caldera, el Graner, Fabra i Coats) com espais privats
(Hiroshima) amb altres de múltiple capil·laritat distribuïts per
Badalona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat,
L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. El projecte,
que cal esperar a la seva consolidació com a embrió d’altres
explosions culturals transversals (sigui dins de les arts escèniques,
com les plàstiques, musicals o les literàries, per exemple)
s’allarga fins al 18 de març. I permet cosir projectes amb accions
de dansa compartides (l’espectacle d’inauguració a l’Institut del
teatre, els trajectes de hip hop per a la línia9 amb Brodas Bros, o
l’acció de cloenda en què tothom comparteix una mateixa
coreografia) i que es completa amb la especificitat local, també
molt atractiva per a garantir l’èxit d’aquesta iniciativa.

Iuanmi
(el so fonètic de You and
me, Tu
i jo) fa un passa més en
l’aprenentatge de la coreògrafa en espais de sala. La seva dansa,
que narra breus escenes teatralitzant les situacions i permetent una
certa fuga onírica en aquest quadre desolador, s’obra a la
multiplicitat de l’espai, a construir una mirada col·lectiva,
transversal, similar a la de Kokoro
en
què es descobria una manera de representar l’ànima des de
tradicions tant antagòniques com la catòlica i la de l’esperit més
ancestral africà. La dansa s’escola per tots els racons i desperta
la inquietud. Sigui en la sala de vetlla de Iuanme
o bé voltant pels trajectes en metro i places de la Quinzena de
dansa metropolitana.

Jordi
Bordes

Si vols veure l’entrevista que li vam fer, abans d’estreena clica aquí

Si vols veure un vídeo que il·lustra l’especracle, clica aquí

by Deixa un comentari

Comença el compte enrere per a la celebració dels XX Premis
de la Crítica de les Arts Escèniques. El 26 de març, i com avantsala del Dia Mundial del
Teatre, la plataforma Recomana, organitzadora de l’esdeveniment, convocarà la professió a La
Villarroel per lliurar uns reconeixements que volen ajudar a la difusió i promoció de les arts
escèniques al nostre país. 

Després d’uns anys d’absència, els teatres tornaran a ser l’escenari de la gala de lliurament
dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, que celebren aquest 2018 la seva vintena edició.
Recomana (Associació per a la promoció de les Arts Escèniques), la plataforma de prescripció
escènica que organitza l’esdeveniment des de 2015, està en negociacions amb el Teatre
Nacional de Catalunya (TNC), el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, Focus (Romea, La
Villarroel, Goya, Condal) i 3xtr3s a fi que les gales rodin en algunes d’aquestes sales els
propers anys. Molts d’aquests teatres, a més, programaran activitats a l’entorn de la
celebració per donar veu als finalistes en les diferents categories. L’Institut del Teatre de la
Diputació de Barcelona es manté com a col·laborador dels premis, aquest any a través del
programa radiofònic impulsat per Scanner FM, que difondrà el valor de la crítica entre els
estudiants de la institució. 

El primer espai a acollir la festa serà La Villarroel, l’equipament que va rebre el Premi de la Crítica
2016 en la categoria de Sala. El teatre que dirigeix Tania Brenlle pren així el relleu a l’Antiga
Fàbrica Damm, seu de la gala en les tres darreres edicions. 

Una altra novetat dels Premis de la Crítica 2017 és la incorporació de la categoria d’espectacle
de Petit Format. Recordem que, a cada nova edició, s’ha fet créixer els premis incloent-hi
la dansa, teatre familiar i arts de carrer entre les disciplines a competició. D’altra banda, la
categoria de Teatre per a Joves serà escollida, per primer cop, pels membres de Novaveu,
col·lectiu de joves d’entre 16 i 30 anys que elaboren comentaris, articles i jocs de prescripció
teatral amb el suport i la formació de Recomana. 

La gala de lliurament dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques s’inclou des de 2016 dins
dels actes del Dia Mundial del Teatre que organitzen l’Associació d’Empresaris de Teatre de
Catalunya (Adetca) i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). El
premis també compten amb la implicació de l’Associació de Professionals de la Dansa de
Catalunya (APdC) i la plataforma Arts del Carrer. 

Els Premis de la Crítica -des del 2015 Premis de la Crítica de les Arts Escèniques- existeixen per
donar suport i difondre l’excel·lència d’una de les manifestacions culturals més
importants de Catalunya: les arts escèniques (teatre, dansa, arts de carrer, així com teatre
familiar i per a joves). 

Es premien aquelles produccions i professionals de les arts escèniques que durant l’any
natural anterior (inclosos els espectacles programats als principals festivals organitzats
al territori català durant el mateix període) hagin estat especialment valorats per la crítica
especialitzada en cadascuna de les seves respectives categories. 

La història dels Premis de la Crítica és llarga i intermitent. Nascuts l’any 1989, el 2008 es
recuperaven, després de set anys d’absència, uns guardons que ja arribaven a la XIV edició.
Malgrat la intenció de donar continuïtat als premis, el 2010 van viure la seva darrera edició, quan
van formar part de la gala “Catalunya Aixeca el Teló”, que dóna el tret d’inici de la temporada
teatral. 

Després de cinc anys de silenci, l’Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques
Recomana va assumir el 2015 l’organització la XVII edició dels Premis de la Crítica. Ja a la
gala del 2015 (que premiava els espectacles del 2014), es va comptar amb el suport de la
Generalitat de Catalunya, que també repetiria els anys 2016 i 2017. 

Els premis no contemplen dotació econòmica. L’entrega dels guardons es fa en un acte públic a
la primavera, a l’entorn del Dia Mundial del Teatre (27 de març). Des del 2015 els membres del
jurat ho són per invitació del comitè dels Premis de la Crítica. 

L’Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques Recomana va néixer el juny del 2013 com
a plataforma virtual que aglutina 40 crítics a la pàgina web Recomana.cat. Recomana és un
projecte professional d’acompanyament a l’espectador, amb la voluntat de garantir-li la major
satisfacció en el consum cultural. Recomana ofereix a l’usuari un ampli ventall de crítiques de la
cartellera de Barcelona i bona part de Catalunya, com també accions presencials relacionades
amb determinats espectacles.