Del 26 d’abril al 29 d’abril el Mercat de les Flors presenta Set of Sets del tàndem coreogràfic Guy Nader i Maria Campos, companyia resident de la casa de la dansa. Després de
l’èxit obtingut amb Time Takes The Time
Time Takes que ha girat extensament per tot Europa des de que es va
estrenar el 2015, Campos i Nader ha creat una peça que a través de set
ballarins s’embarca en la recreació de la repetició i uns cossos que desafien
la gravetat.
Entrevistem a Maria Campos en aquesta primera entrega
de la RecomAcció de seguiment de Set of Sets.
Clàudia Brufau: Ara estrenareu Set of Sets, però hi ha alguns aspectes d’aquesta obra que tenen un
gran vincle amb TTTTTT, l’espectacle que vau estrenar el 2015.
Maria Campos: Sí, i tot plegat, de fet, comença amb Zenith un duet que vam començar a crear
amb en Guy a partir de la idea de la noció del temps. A nosaltres ens fascinava
el temps i tot va sorgir a partir de la idea del ritme, del moviment i de la
imatge del pèndol. Vam poder fer un espectacle amb quinze ballarins que era Perpetuum que girava al voltant d’aquesta
idea del temps. Time Takes va ser el
primer projecte gran en el que parlàvem del temps com una continuïtat. Així com
en l’espectacle de Zenith vam
treballar sobre diferents associacions que podem fer amb un temps més lineal,
amb Time Takes es tractava de
treballar sobre el temps com un present etern. Un projecte cíclic, amb el que
no hi ha un principi o un final, i aquest és el vincle amb el treball de Set of Sets, que es tracta en anar més
enllà sobre la idea de l’infinit.
CB: A TTTTTT
preníeu el pèndol com a imatge i metàfora del present infinit. Com traslladeu
aquestes idees tan abstractes com la noció del temps i la idea de l’infinit
sobre l’escenari? Quina relació establiu entre el vostre llenguatge coreogràfic
i aquests conceptes?
MC: A nivell de material en basem molt en el partnering (material coreogràfic a
partir del contacte amb un altre),
que és llenguatge molt característic nostre. Ara bé, a la vegada desenvolupem
un treball grupal. Explorem a fons la manera en com encaixar. Per una altra
banda hem treballat en la idea de circularitat, com aportar aquest concepte del
temps i de l’infinit com es pot reflectir amb la imatge d’orbitar.
CB: Set of sets
és la vostra segona gran producció com a companyia. En aquesta segona com heu
encarat el treball? Què heu après després d’un rodatge tan intens com el que ha
estat TTTTTT i amb quins reptes nous
us heu enfrontat?
MC: Gràcies a TTTTTT
hem tingut el suport co-productors com el Mercat i el Sismògraf i un
co-productor internacional com és el festival holandès Julidans, que a qui els
havia agradat el nostre treball previ. En certa manera, això fa que hi hagi més
expectativa. Nosaltres amb Set of Sets
volem aprofundir en un llenguatge que fa anys que hi treballem, en el fons es
tracta d’un projecte més gran, que no embarquem dins de cap trilogia. Per a
nosaltres es tracta de seguir en un recerca tant en moviment com eleccions
estètiques. No es limita només a un espectacle, sinó és una manera d’apropar-se
a un llenguatges des d’una altra perspectiva. I és clar, també tenim ganes de
fer projectes molt diferents a aquest.
CB: En aquesta creació heu comptat amb quatre
ballarins nous respecte l’anterior. Repetiu evidentment, tu, en Guy i la Roser
Tutusaus. I s’han incorporat en Lisard Tranis, Clementine Telesfort, Csaba
Varga i en Tom Weksler. Com creus que ho han viscut?
MC: En Lisard va començar a treballar amb nosaltres en
plena gira de Time Takes i en Tom ha
fet algunes substitucions, per tant en el seu cas ja estaven avesats al nostre
llenguatge i això facilita molt les coses. És curiós, perquè ens hem trobat que
des de fora és un treball que com a ballarí pot ser molt engrescador, ja que et
desperta moltes ganes de moure’t. Però quan estàs en ple procés de creació és
força dur, hi ha molt de treball de repetició i passa com gairebé en tots els
processos de creació, que en realitat són més ardus del que semblen.
CB: Com m’has comentat abans, el grup és fonamental en
aquesta peça. Com vau compondre’l? És a dir, com vau escollir cada ballarí?
MC: Volíem treballar amb un grup i com que és un
treball molt físic, sabíem que necessitàvem gent forta. Hi ha molts portées, i tot i que jo no estic a favor
que les noies siguin sempre les que estiguin a dalt i els nois els «portors»,
nosaltres intentem trencar-ho. Llavors intentem trobar un equilibri. En Lisard
és un noi molt acrobàtic i molt lleuger, també tenim a la Clementine que és
forta i la Roser que per la seva lleugeresa sempre està enlaire. Per tant,
d’alguna manera també era important per a nosaltres el que podien aportar
cadascun dels intèrprets. Ells també són creadors a més a més, que tenen el seu
propi vocabulari. Per a nosaltres era essencial portar les qualitats de cada
ballarí, a més a més del llenguatge que proposem com a coreògrafs.
CB: Ja porteu vàries produccions encarregant la música
a en Miguel Marín i aquesta és la segona que us acompanya sobre l’escenari. Per
què heu apostat per la interpretació en directe de la música?
MC: Hi ha una cosa en el directe … una descàrrega
d’una energia molt especial. Busquem potència, i no només això, sinó que el que
més ens importa és poder oferir un viatge, transmetre persistència del viatge
conjunt que fem entre tots. I d’alguna manera el Miguel, que no és ballarí,
però que estarà allà amb nosaltres és una presència, que canalitza l’energia
que transmet la música. Vam dubtar molt de si havíem d’anar amb ell de gira o
no, perquè ja som una bona colla. Però, te n’adones de que és un valor afegit.
I no és només a per a nosaltres, sinó perquè la gent s’emociona quan viu la
dansa i la música alhora. Evidentment no es tracta d’un concert, però segueix
transmetent la màgia de la música en directe.