• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE

Sin categoría

18 d'abril de 2018 by Clàudia Brufau Deixa un comentari

Del 26 d’abril al 29 d’abril el Mercat de les Flors presenta Set of Sets del tàndem coreogràfic Guy Nader i Maria Campos, companyia resident de la casa de la dansa. Després de
l’èxit obtingut amb Time Takes The Time
Time Takes
que ha girat extensament per tot Europa des de que es va
estrenar el 2015, Campos i Nader ha creat una peça que a través de set
ballarins s’embarca en la recreació de la repetició i uns cossos que desafien
la gravetat.

Entrevistem a Maria Campos en aquesta primera entrega
de la RecomAcció de seguiment de Set of Sets.

Clàudia Brufau: Ara estrenareu Set of Sets, però hi ha alguns aspectes d’aquesta obra que tenen un
gran vincle amb TTTTTT, l’espectacle que vau estrenar el 2015.

Maria Campos: Sí, i tot plegat, de fet, comença amb Zenith un duet que vam començar a crear
amb en Guy a partir de la idea de la noció del temps. A nosaltres ens fascinava
el temps i tot va sorgir a partir de la idea del ritme, del moviment i de la
imatge del pèndol. Vam poder fer un espectacle amb quinze ballarins que era Perpetuum que girava al voltant d’aquesta
idea del temps. Time Takes va ser el
primer projecte gran en el que parlàvem del temps com una continuïtat. Així com
en l’espectacle de Zenith vam
treballar sobre diferents associacions que podem fer amb un temps més lineal,
amb Time Takes es tractava de
treballar sobre el temps com un present etern. Un projecte cíclic, amb el que
no hi ha un principi o un final, i aquest és el vincle amb el treball de Set of Sets, que es tracta en anar més
enllà sobre la idea de l’infinit.

CB: A TTTTTT
preníeu el pèndol com a imatge i metàfora del present infinit. Com traslladeu
aquestes idees tan abstractes com la noció del temps i la idea de l’infinit
sobre l’escenari? Quina relació establiu entre el vostre llenguatge coreogràfic
i aquests conceptes?

MC: A nivell de material en basem molt en el partnering (material coreogràfic a
partir del contacte amb un altre),
que és llenguatge molt característic nostre. Ara bé, a la vegada desenvolupem
un treball grupal. Explorem a fons la manera en com encaixar. Per una altra
banda hem treballat en la idea de circularitat, com aportar aquest concepte del
temps i de l’infinit com es pot reflectir amb la imatge d’orbitar.

CB: Set of sets
és la vostra segona gran producció com a companyia. En aquesta segona com heu
encarat el treball? Què heu après després d’un rodatge tan intens com el que ha
estat TTTTTT i amb quins reptes nous
us heu enfrontat?

MC: Gràcies a TTTTTT
hem tingut el suport co-productors com el Mercat i el Sismògraf i un
co-productor internacional com és el festival holandès Julidans, que a qui els
havia agradat el nostre treball previ. En certa manera, això fa que hi hagi més
expectativa. Nosaltres amb Set of Sets
volem aprofundir en un llenguatge que fa anys que hi treballem, en el fons es
tracta d’un projecte més gran, que no embarquem dins de cap trilogia. Per a
nosaltres es tracta de seguir en un recerca tant en moviment com eleccions
estètiques. No es limita només a un espectacle, sinó és una manera d’apropar-se
a un llenguatges des d’una altra perspectiva. I és clar, també tenim ganes de
fer projectes molt diferents a aquest.

CB: En aquesta creació heu comptat amb quatre
ballarins nous respecte l’anterior. Repetiu evidentment, tu, en Guy i la Roser
Tutusaus. I s’han incorporat en Lisard Tranis, Clementine Telesfort, Csaba
Varga i en Tom Weksler. Com creus que ho han viscut?

MC: En Lisard va començar a treballar amb nosaltres en
plena gira de Time Takes i en Tom ha
fet algunes substitucions, per tant en el seu cas ja estaven avesats al nostre
llenguatge i això facilita molt les coses. És curiós, perquè ens hem trobat que
des de fora és un treball que com a ballarí pot ser molt engrescador, ja que et
desperta moltes ganes de moure’t. Però quan estàs en ple procés de creació és
força dur, hi ha molt de treball de repetició i passa com gairebé en tots els
processos de creació, que en realitat són més ardus del que semblen.

CB: Com m’has comentat abans, el grup és fonamental en
aquesta peça. Com vau compondre’l? És a dir, com vau escollir cada ballarí?

MC: Volíem treballar amb un grup i com que és un
treball molt físic, sabíem que necessitàvem gent forta. Hi ha molts portées, i tot i que jo no estic a favor
que les noies siguin sempre les que estiguin a dalt i els nois els «portors»,
nosaltres intentem trencar-ho. Llavors intentem trobar un equilibri. En Lisard
és un noi molt acrobàtic i molt lleuger, també tenim a la Clementine que és
forta i la Roser que per la seva lleugeresa sempre està enlaire. Per tant,
d’alguna manera també era important per a nosaltres el que podien aportar
cadascun dels intèrprets. Ells també són creadors a més a més, que tenen el seu
propi vocabulari. Per a nosaltres era essencial portar les qualitats de cada
ballarí, a més a més del llenguatge que proposem com a coreògrafs.

CB: Ja porteu vàries produccions encarregant la música
a en Miguel Marín i aquesta és la segona que us acompanya sobre l’escenari. Per
què heu apostat per la interpretació en directe de la música?

MC: Hi ha una cosa en el directe … una descàrrega
d’una energia molt especial. Busquem potència, i no només això, sinó que el que
més ens importa és poder oferir un viatge, transmetre persistència del viatge
conjunt que fem entre tots. I d’alguna manera el Miguel, que no és ballarí,
però que estarà allà amb nosaltres és una presència, que canalitza l’energia
que transmet la música. Vam dubtar molt de si havíem d’anar amb ell de gira o
no, perquè ja som una bona colla. Però, te n’adones de que és un valor afegit.
I no és només a per a nosaltres, sinó perquè la gent s’emociona quan viu la
dansa i la música alhora. Evidentment no es tracta d’un concert, però segueix
transmetent la màgia de la música en directe. 

Arxivat com a: Sin categoría

9 d'abril de 2018 by Novaveu Deixa un comentari

Abans
de res, d’on va sortir el nom de José y sus hermanas?

Glòria Ribera (GR):
Al principi havíem pensat en un nom com “Los Caídos”, però la
Sílvia Ferrando va considerar que potser era massa pessimista…

Francesc Cuéllar (F.C): I llavors ella ens va proposar aquest, que és el títol d’una obra
de Thomas Mann -José y sus hermanos, part d’una tetralogia
bíblica- que parla d’un tema semblant al què parlem nosaltres, i
ens va agradar, i com en la companyia som bàsicament dones, vam
canviar el “hermanos” per “hermanas”.

Com
vau decidir tractar el tema del franquisme en la vostra primera obra?

GR:
L’obra va néixer d’un taller de creació a l’Institut del
Teatre, que havia de girar en torn a una temàtica concreta que ens
va proposar la Sílvia “els rastres del franquisme en la nostra
actualitat”. Era el primer i últim taller de creació que fèiem
en la carrera , i en un principi no ens plantejàvem convertir-lo en
un espectacle, sinó que ens interessava saber què és el que
coneixíem del franquisme, i com podíem treballar sobre això.

FC: Durant un mes i mig cada dia portàvem propostes escèniques sobre el
tema. Per un costat, experimentàvem amb tot allò que ens
interessava fer damunt d’un escenari, com patinar i ballar des
d’una vessant més performativa.. Al mateix temps, quant al
contingut, ens vam adonar que en sabíem molt poca cosa del
franquisme, que era un tema força tabú i més a la nostra
generació, on no ens ho ensenyen a classe, ni se’n parla a casa.
Així, vam anar buscant tot allò que no coneixíem i que en general
la nostra generació no sap. D’aquesta manera vam anar donant forma
a un espectacle com Los
bancos…
,
amb gairebé tres hores de material, molt d’ell encara inèdit.

GR:
 Aquell estiu vam portar-ho a  Navarra, pensant que
era l’última vegada que fèiem l’obra, era com un regal fer-ho
per últim cop allà, en una trobada d’escoles d’art dramàtic en
el marc del festival de teatro de Olite.  

FC:
I per sorpresa, encara més de casualitat si cap, ens van trucar
oferint-nos una oportunitat al Tantarantana. Amb només dues setmanes
d’antelació!

Estaveu
en el lloc precís, el moment precís…

FC:
Exacte. Tot i que ara anem una mica amb peus de plom per què som
conscients que això no és el normal, que quan comences amb una
companyia et mates a buscar bolos i oportunitats i resulta molt
complicat trobar-ne. A més, som conscients que hem posat el nostre
propi llistó molt alt, ara quan portem propostes som més exigents
amb nosaltres mateixes i amb les companyes.

Perquè
ara esteu preparant un altre espectacle totes juntes?

GR: Sí, som totes menys la Carme, que ha tornat a Mallorca, i ens
dirigeix també la Sílvia. Estem fent un procés semblant al taller,
on cadascú porta propostes escèniques i temàtiques i anem
treballant-les entre totes. Ara bé, amb més exigència i més
consciència d’espectacle, ara veiem més clar que tenim una
finalitat.

Us
han programat ja en alguna sala doncs?

GR: Ui, crec que això no ho podem dir… oi?

FC: Crec que no, ja ho sabreu quan s’hagi de saber!

Podeu
dir-nos el tema, de què tracta?

GR: Crec que això sí, no?

FC: Sí, això sí que es pot dir, oi?

GR:
Seguim una mica en la línia de Los
bancos regalan…
,
és un tema de memòria històrica i més en concret sobre
l’educació.

FC:
Ara estem en la fase d’investigació, estudiant el tema de
l’educació en el franquisme, i trobant algunes comparatives
sorprenents amb situacions actuals…

També
a partir de textos que trobeu, com vareu fer a Los bancos, o esteu
escrivint vosaltres mateixos?

FC: Tenim total llibertat en aquest sentit, jo per exemple he buscat les
reformes educatives que va fer Franco, tombant les de la República,
i és molt curiós per què són exactament iguals a la reforma que
vol fer ara el tal M. Rajoy…

Ostres,
que curiós, no?

FC: Sí, sí… al·lucinant! Bé, ja ho veureu a l’espectacle!

Vosaltres
heu tingut públic de totes les edats, però és un fet que en
general els joves no van al teatre, per què creieu que passa això?

GR: Crec que ho veuen com alguna cosa vella, obsoleta. A mi em van venir
a veure moltes amigues que no acostumen a anar al teatre i em van dir
que clar, no sabien que el teatre era allò, que allò també podia
ser teatre. Però és que clar, normalment no és això.

FC: Home, és que tu veus la cartellera actual, i hi ha moltes coses
avorrides i velles! Doncs normal que els joves no hi anem, no ens
interessen aquestes coses, ens queden molt lluny. Nosaltres entenem
el teatre com un acte comunicatiu que està viu, intentem fer una
cosa que t’apel·la a tu, directament a la teva realitat, que estem
construint juntament amb el públic.

Parlem
del públic, quines reaccions us vau trobar? Us van sorprendre?

FC: Doncs per començar ens va sorprendre i agraïm molt la reacció de
la crítica, és el que ens va ajudar a que hi hagués tant públic,
ja que no havíem tingut temps de fer promo quan ens van programar…

GR: I també ens va sorprendre que al sortir de les funcions se’ns
acostava gent jove i deia “gràcies per fer teatre per a nosaltres”
i gent gran ens deia el mateix! Aquest moment era el millor,
juntament amb el col·loqui, poder parlar amb la gent i que compartís
les seves experiències arrel el que havia vist a l’escenari.

Vau estar en
cartellera durant una època políticament convulsa, canviava la
reacció de la platea depenent del que havia passat aquell dia?

GR:
La veritat és que canviava més per a nosaltres el significat de les
coses que dèiem o fèiem entre nosaltres mateixos. Notàvem molt
sovint que on havíem d’estar era al carrer protestant…

FC:
Però per altra banda consideràvem també que la nostra manera de
protestar era pujar a l’escenari i dir aquelles coses, que teníem
un espai des d’on dirigir-nos al públic per intentar aportar el
nostre gra de sorra.

No
vau tenir mai por d’alguna reacció del públic pel que deieu? El
franquisme, a diferència d’altres països, sembla un tema tabú
moltes vegades…

GR: A Navarra, vam tenir un moment delicat, en què vam veure gent marxant
del teatre, mentre que d’altra es posava en peus i aplaudia. Però
en general, no… no tenim cap por.

FC: Aquí a Barcelona juguem a casa. Qui no vol sentir les coses que
diem, no ve. De moment tenim bolos programats i està anant bé. De
vegades ens han dit que som valents, però no hauria de ser “valent”
portar la memòria històrica als escenaris.

Moltes
gràcies per aquesta estona, i molta merda als premis de la crítica!

GR:
Gràcies a vosaltres!!

FC:
El proper cop, ho fem amb unes birres!

Cèlia
Ventura
Bertran Salvador
Sílvia Mercè i Sonet

Arxivat com a: Sin categoría

24 de març de 2018 by gestio_recomana Deixa un comentari

El
proper dimarts
27 de març
,
els teatres de Barcelona s’adhereixen a la celebració del Dia
Mundial del Teatre
.
Aquest dijous 22 de març s’han presentat les activitats, en un
acte participat pel sector de les arts escèniques a Catalunya, a La
Virreina
,
de la mà de les entitats organitzadores: ADETCA,
Teatres Públics, AAPDC
i
Premis
de la Crítica
.
La gran novetat d’enguany és que per primera vegada les sales de
la ciutat obriran
les seves portes i oferiran visites guiades
per
tal que el públic en pugui conèixer les interioritats. A més a
més, algunes sales han organitzat activitats especials.
Concretament, la presentació al Teatre
Tívoli
del
co-protagonista d’Àngel Llàcer al musical “La
Jaula de las Locas”
,
i un assaig obert al Teatre
Victòria
de
“El
despertar de la primavera”
.
A més a més, la Sala
Miguel Hernández
(Sabadell),
per exemple, organitza una trobada amb tuitaires relacionats amb les
arts escèniques i el Teatre
Gaudí
tindrà
l’exposició Gaudí
Visual Gallery
.

Un
dels plats forts també serà l’”Itinerari
escènic” per la ciutat amb Bus Turístic
,
un recorregut que portarà als participants per diferents espais de
la ciutat on s’ha fet i es fa teatre.

Els
teatres obren les portes

El
27 de març els teatres de Catalunya obriran
les seves portes i oferiran una jornada de visites guiades
i
portes obertes pels diferents espais de les sales que sovint queden
ocults al públic. Una jornada per explicar
la seva història
,
per donar
a conèixer el seu projecte
i
la seva
programació
,
una jornada on diferents teatres mostraran també fragments
dels propers espectacles, exposicions i altres activitats que
complementaran les visites
.

Els
teatres que participaran en aquesta acció són: l’Almeria Teatre,
Sala Fènix, La Puntual, Teatre Victòria, Teatre Poliorama, La Seca,
Tantarantana, Porta 4, Sant Andreu Teatre, Akadèmia, Condal, Goya,
Romea, La Villarroel, Sala Beckett, Teatre Tívoli, Teatre Nacional
de Catalunya i la Sala Miguel Hernández (Sabadell).

D’entre
les propostes, cal destacar l’activitat que tindrà la tarda del 27
de març el Teatre
Tívoli
,
que obrirà
la porta al públic per convidar-lo a descobrir les interioritats de
l’equipament
i,
sobretot, qui
serà l’actor que assumirà el paper coprotagonista del musical “La
Jaula de las Locas”
,
juntament
amb Àngel Llàcer
.
De la mà de Manu Guix, director musical de “La Jaula de las
Locas”, Llàcer i el protagonista misteriós oferiran un tastet
d’aquesta proposta que s’estrenarà i farà temporada a Barcelona
a partir del mes de setembre.

També
el Teatre
Victòria
fa
una proposta especial per la data, mostrant un assaig obert al públic
de “El
Despertar de la Primavera”
,
un gran musical que ha estat guardonat amb dos Premis de la Crítica
el 2016: Premi de la Crítica en la categoria de teatre per a joves i
Premi de la Crítica en la categoria d’artista revelació (del
jurat de teatre), tres premis Teatro Musical de Madrid, dos premis
Broadwayworld i dues nominacions als Premis Butaca, ara
programat del 5 al 29 d’abril
.

El
Tantarantana
teatre
,
que enguany rep el Premi de la Crítica a la sala 2017 pel seu
programa El Cicló, també obre les seves portes als ciutadans per
conèixer de prop les interioritats del teatre, el DMT i coincidint
amb la celebració dels seus
25 anys d’història
.
Es faran presentacions
de El Cicló
(Cicle
de Companyies Independents en Residència) i es farà un brindis amb
cervesa.

“Itinerari
escènic” amb bus turístic, lectura dramatitzada i manifestos del
DMT

L’Associació
d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
també
se suma a la celebració del Dia Mundial del Teatre organitzant per
tercer any consecutiu una ruta
per la Barcelona teatral amb un Bus Turístic
,
en les quals l’actor David
Anguera explicarà la història dels principals teatres de Barcelona
.
Es tracta de fer un recorregut per la ciutat passant per llocs on
van existir grans teatres d’altres èpoques i veient aquells que
encara avui funcionen.

A
partir de les 11 del matí, un mateix bus turístic farà 4
viatges en diferents horaris (11 h, 12 h, 17 h i 18 h) que tindran
com a punt de sortida i d’arribada la parada de davant del Hard
Rock Cafè de Plaça Catalunya.
Aquesta
activitat és gratuïta i està obert a tota la ciutadania que vulgui
conèixer la història teatral de Barcelona.

Paral·lelament
a les rutes del bus del teatre, a partir de les 11 h a l’entrada de
carruatges de l’Ateneu Barcelonès, començarà l’acte
de celebració del Dia Mundial del Teatre organitzat per l’AADPC
.
Donat el punt cèntric de la ciutat i l’espai obert on tindrà lloc
aquesta activitat estarà oberta a tothom qui passegi per allà.

S’iniciarà
l’acte amb la lectura
del Manifest de l’AADPC
,
enguany, ha escrit i llegirà l’actriu i directora Imma
Colomer
,
que va rebre el Premi de la Crítica Gonzalo de Oleguer 2016.

A
continuació tindrà lloc la lectura
dramatitzada
a
càrrec dels associats de l’AADPC de l’obra “Antaviana”,
basada en contes de Pere Calders i adaptada per la companyia Dagoll
Dagom. Seguidament es llegiran els 5
manifestos internacionals
d’enguany
encarregats per l’International Theatre Institute, per la
celebració dels seus 70 anys d’existència. Són 5 manifestos
encarregats a 5 personalitats del teatre, representatives de diverses
parts del món i seran llegits per cinc associats de l’AADPC de
procedència de cadascuna d’aquestes regions: Andy Fukutome (zona
Àsia Pacífica), Cristina Sirvent Benhamed-Susi (zona Països
Àrabs), Simona Quartucci (zona Europea), Montse Barriga (zona de les
Amèriques) i Carol Muakuku (zona Àfrica).

Els
Premis de la Crítica tornen als teatres

El
26
de març, i com avantsala del Dia Mundial del Teatre
,
la plataforma Recomana,
organitza els XX
Premis de la Crítica
,
esdeveniment que reunirà la professió a La
Villarroel
per
lliurar uns reconeixements
que volen ajudar a la difusió i promoció de les arts escèniques al
nostre país.

Després
d’uns anys d’absència, els
teatres tornaran a ser l’escenari de la gala
de
lliurament dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, que
celebren aquest 2018 la seva vintena edició. Recomana (Associació
per a la promoció de les Arts Escèniques), la plataforma de
prescripció escènica que organitza l’esdeveniment des de 2015,
està
en negociacions amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el Teatre
Lliure, el Mercat de les Flors, Grup Focus (Romea, La Villarroel,
Goya, Condal) i 3xtr3s
a
fi que
les gales rodin en algunes d’aquestes sales els propers anys.
Molts
d’aquests teatres, a més, programaran
activitats a l’entorn de la celebració per donar veu als finalistes
en les diferents categories
.
L’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona es manté com a
col·laborador dels premis, aquest any a través del programa
radiofònic impulsat per Scanner FM, que difondrà el valor de la
crítica entre els estudiants de la institució.

El
primer espai a acollir la festa serà La
Villarroel
,
l’equipament que va rebre el Premi de la Crítica 2016 en la
categoria de Sala. El teatre que dirigeix Tania Brenlle pren així el
relleu a l’Antiga Fàbrica Damm, seu de la gala en les tres
darreres edicions.

Una
altra novetat dels Premis de la Crítica 2017 és la incorporació
de la categoria d’espectacle de Petit Format
.
Recordem que, a
cada nova edició
,
s’ha
fet créixer els premis incloent-hi la dansa, teatre familiar i arts
de carrer entre les disciplines a competició
.
D’altra banda, la
categoria de Premi de la Crítica Jove serà escollida, per primer
cop, pels membres de Novaveu
,
col·lectiu de joves d’entre 16 i 30 anys que elaboren comentaris,
articles i jocs de prescripció teatral amb el suport i la formació
de Recomana.

La
gala de lliurament dels XX
Premis de la Crítica de les Arts Escèniques
enllesteix
els darrers preparatius. La companyia The
Feliuettes (The Feliuettes, Cobi, Curro, Naranjito) serà
l’encarregada d’inaugurar la vetllada
amb
una actuació esquitxada de l’humor irreverent i, per moments,
absurd, que s’ha convertit ja en marca de la casa. Un cop més, les
actrius Laia Alsina Riera, Maria Cirici i Laura Pau es lliuraran a un
joc paròdic i musical dirigit per Martí Torras Mayneris que
arrencarà els primers riures i aplaudiments de la nit. Gerard Sesé,
autor dels arranjaments, les acompanyarà al piano damunt l’escenari
de La Villarroel.

Presentada,
com cada any, pels periodistes Toni
Puntí i Anna Pérez Pagès
,
la gala serà àgil i distesa, tot i que comptarà amb moments
reivindicatius –relacionats amb l’actualitat política i social o
amb el paper de la dona a les arts escèniques– i d’altres
emotius, com l’instant en què els premis honorífics recullin els
seus guardons. 

Si voleu veure quins són els finalistes, cliqueu aquí.

Si voleu coneixer més dels premis especials (Iago Pericot; Lita Claver, “La Maña”, i El ciclo del Tantarantana), cliqueu aquí

Arxivat com a: Sin categoría

17 de març de 2018 by Jordi Bordes Deixa un comentari

Sense els uniformes
(com els que lluiran els soldats de la República de la princesa
Leia, estranya paradoxa) els músics compartien la partitura sota la
batuta del director Ernst Van Tiec. La complexitat de la
interpretació de posar ordre en un cos d’una seixantena de músics
se li afegeix haver-ho de fer quadrant la imatge, perquè l’esclat de
la percussió reboti mentre esclata l’Estrella de la Mort.
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) s’aplica vertiginosament,
sigui violí, viola o violoncel per la intricada aventura de
respondre a l’artilleria de notes que s’estén pel faristol. “Serà
un altre exercici”, diu un soldat a l’altre que no enten perquè hi
ha tant enrenou en la nau (mentre Obi wan desactiva el poder magnètic
per alliberar el Falcó Mil·lenari). Ahir al matí, vam poder entrar
en l’assaig entre músics i direcciñó per fer emplastar la
partitura a una imatge sense so. La banda sonora sonava en directe.

Què hagués passat
si Leia, Luke i Han-Solo haguessin disposat de la funda de fibra de
carboni d’un contrabaix a l’abocador de la nau dels soldats traïdors?
Potser hagués servit per frenar la pressió de les parets que els
van esclafant? O hagués valgut per protegir-se de l’estrany pop que
respira sota de l’oli pudent? Abans d’arrencar la segona part del
film un músic adverteix als seus companys que no es distreguin amb
la pantalla en els fragments que tenen de pausa en plena
interpretació, “nosaltres no som públic”.

Habitualment, una
pantalla de gran fomat acapara tota l’acció. És una lluita
desigual. Cesc Gelabert va intentar compartir-ho en el seu Foot-ball,
per exemple, i els seus ballarins van quedar tapats per Leo Messi. És
diferent en aquesta ocasió. Perquè es fa molt més suggerent buscar
per on refila el clarinet o la flauta travessera en cada passatge. O
com el caminar dels soldats quasi estúpidament autòmats es tradueix
en el pessigar tal·lós dels violoncelistes, pausats. L’acció té
molta més energia sentint com la música emergeix des de sota de la
imatge, en directe, respirant i provant de martellejar els compassos,
quadrant en el moment que el tret de Luke s’endinsa pels conductes de
l’Estrella de la Mort.

L’Star Wars que va
meravellar-nos en la infància i segueix atrapant els infants d’avui.
Aquell que es va fer el 1977 a partir de moltíssim joc imaginatiu
per suplir les capacitats tecnològiques d’avui, segueix seduint.
Paga la pena recomanar-ho. Aquesta tarda, a les 17, la darrera
oportunitat. Aquests concerts, amb garantia Disney, no tenen la
reiteració periòdica de la saga que sembla que cada Nadal cloni.
Amb la batuta de Jedi (una direcció segura de Van Tiec) la sintonia
clàssica guanya en matisos, i aporta una oportunitat irrepetible.
Que la força us acompanyi!

Jordi Bordes

Arxivat com a: Sin categoría

14 de març de 2018 by gestio_recomana Deixa un comentari

El
jurat dels premis teatrals dels XX Premis de la Crítica de les Arts
Escèniques han donat a conèixer els guardonats amb els premis
especials de l’edició.

El
Premi Honorífic
Gonzalo Pérez de Olaguer

a tota una trajectòria és enguany per a Iago
Pericot
,
escenògraf, pintor i director d’escena, un artista que ha
treballat sempre des de la independència creativa més absoluta i
que, als vuitanta-vuit anys, continua brindant al teatre propostes
arriscades i, sovint, incòmodes.

L’actitud
valenta de Pericot al llarg de la seva vida escènica (el mateix
Gonzalo Pérez d’Olaguer, en un dels seus darrers articles
publicats, el va qualificar com “un dels més enriquidors
estendards de la imaginació al teatre”) i l’esperit transgressor
que l’ha definit sempre, bé sigui com a creador teatral o com a
artista plàstic, mereixen el reconeixement dels crítics de
Barcelona.

Amb el
recent anunci que Lita
Claver “La Maña”
deixava
els escenaris, el Paral·lel queda una mica més orfe d’una manera
d’entendre el teatre popular que poc a poc ha desaparegut de
l’imaginari de la ciutat. “La Maña” és un símbol d’una
cultura teatral sovint marginada del discurs i la història oficial
del teatre català. Aquest Premi
Especial
és un
reconeixement –segurament tardà– a la seva llarga trajectòria
artística i la seva perseverança en mantenir amb gràcia i talent
un gènere (la revista) i una figura (la vedette)
que tanta brillantor ha donat al Paral·lel.

El
Premi a la Sala
recau en el Tantarantana,
un teatre que l’any 2014 va
decidir compartir responsabilitats amb les companyies emergents
(algunes maldant durant anys per la seva estabilitat a la cartellera)
amb el programa El Cicló. El 2017 va acabar el primer torn de
tres temporades per a grups com La Calòrica. Altres companyies, com
Ignífuga, Col·lectiu La Santa i Projecte NISU també hi ha format
part. El
Cicló dona a les companyies residents una empenta a la creació,
però també eines per desenvolupar un projecte que els garanteixi
l’estabilitat imprescindible per continuar investigant i proposant
nous treballs al públic. 
Per
aquest motiu, el jurat els atorga el premi de la Crítica a la sala
del 2017.

El
jurat dels premis teatrals està integrat per Joan-Anton Benach,
Jordi Bordes, Sergi Dòria, Teresa Ferré, Santi Fondevila, Andreu
Gomila, César López Rosell, Iolanda G. Madariaga, Marcos Ordóñez,
Juan Carlos Olivares, Ramon Oliver, Xavi Pardo, María José Ragué,
José Carlos Sorribes, Andreu Sotorra i Pep Vila.

D’altra
banda, el jurat de dansa, conformat per Clàudia Brufau, Sara
Esteller, Montse Otzet, Bàrbara Raubert, Jordi Sora i Carmen del
Val, han decidit atorgar una
Menció Especial

als cinc anys del Cicle
Maldà en Dansa
,
per difondre la dansa i els joves creadors i intèrprets, i una
menció pòstuma al fotògraf de dansa Josep
Aznar
i a la
realitzadora  i especialista en vídeo i dansa Núria
Font
.

Més
sobre les activitats paral·leles

El
programa d’activitats a l’entorn dels XX Premis de la Crítica de
les Arts Escèniques ja s’ha tancat, amb el següent calendari:

16
de març
(TNC, 18.30 h).
Dramatúrgia, a les
dues bandes de l’Atlàntic.
Conversa
entre Gabriel Calderón, autor uruguaià (que estrena en breu al TNC
Que rebentin els
actors
), i Pau
Miró, finalista als Premis de la Crítica en la categoria Text (Un
tret al cap
).
Modera: Andreu Gomila

18
de març
(Mercat
de les Flors, 19.30 h).Els
mons de la dansa, avui.
Conversa
amb dos dels finalistes al Premi a l’Espectacle de dansa, Pere
Faura (Sweet
Tyranny
)
i Anna Rovirola, de Big Bouncers (O.V.N.I.)
i la coreògrafa Marina Mascarell (que presenta aquests dies Three Times Rebel). Modera: Clàudia
Brufau.

22
de març 
(Institut
del Teatre, 18.30 h). De
crítics i artistes
.
Trobada entre els directors d’escena nominats, Oriol Broggi, Julio
Manrique (tots dos, encara per confirmar) i Sílvia Munt, i els
coordinadors dels jurats dels Premis de la Crítica. Aquesta conversa
s’emetrà en el programa en ràdio-streaming “Això és un
drama”, d’ScannerFM.

Els
teatres, amb els Premis de la Crítica

Després
d’uns anys d’absència, els teatres tornaran a ser l’escenari
de la gala de lliurament dels Premis de la Crítica de les Arts
Escèniques, que celebren aquest 2018 la seva vintena edició.
Recomana (Associació per a la promoció de les Arts Escèniques), la
plataforma de prescripció escènica que organitza l’esdeveniment
des de 2015, està en negociacions amb el Teatre Nacional de
Catalunya (TNC), el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, Focus
(Romea, La Villarroel, Goya, Condal) i 3xtr3s a fi que les gales
rodin en algunes d’aquestes sales els propers anys. Molts d’aquests
teatres, a més, programaran activitats a l’entorn de la celebració
per donar veu als finalistes en les diferents categories. L’Institut
del Teatre de la Diputació de Barcelona es manté com a
col·laborador dels premis, aquest any a través del programa
radiofònic impulsat per Scanner FM, que difondrà el valor de la
crítica entre els estudiants de la institució.

El
primer espai a acollir la festa serà La Villarroel, l’equipament
que va rebre el Premi de la Crítica 2016 en la categoria de Sala. El
teatre que dirigeix Tania Brenlle pren així el relleu a l’Antiga
Fàbrica Damm, seu de la gala en les tres darreres edicions.

L’Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques Recomana va néixer el juny del 2013 com
a plataforma virtual que aglutina 40 crítics a la pàgina web
Recomana.cat. Recomana és un projecte professional d’acompanyament
a l’espectador, amb la voluntat de garantir-li la major satisfacció
en el consum cultural. Recomana ofereix a l’usuari un ampli ventall
de crítiques de la cartellera de Barcelona i bona part de Catalunya,
com també accions presencials relacionades amb determinatsespectacles.

Els
Premis de la Crítica de les Arts Escèniques s’afegeixen al manifest
del Consell de Cultura de Barcelona en contra de l’aplicació a
Catalunya de l’article 155 de la Constitució Espanyola i en
defensa de la llibertat d’expressió.

Si vols conèixer els finalistes d’aquesta edició, clica aquí

Arxivat com a: Sin categoría

11 de març de 2018 by gestio_recomana Deixa un comentari

Parlem amb Roberto G.
Alonso, Davo Marín i Carme Milán sobre Cabaret 13, l’espectacle
que presenten cada dilluns a un local clandestí del Paral·lel.

Com va començar tot
això?

La idea va sorgir del
Roberto que ens va enredar a nosaltres i al Joan Solé, que ens fa la
producció, i el Víctor Peralta, que ha fet l’escenografia i
completen aquesta companyia. Ens coneixem des de fa molts anys, hem
coincidit a classe i en altres projectes professionals.

I per què un Cabaret?

Perquè
el cabaret forma part intrínseca de les arts escèniques i de la
identitat de les tradicions catalanes. També ha estat el gènere per
on els artistes s’han pogut expressar en moments de repressió.
Teníem ganes de recuperar un gènere del que no en conservem gaires
bons exemples, i creiem que és un format atractiu amb el que es
poden barrejar diferents estils i tècniques teatrals com la dansa,
el clown, l’humor…

Parlem
dels joves, com arribeu a ells?

De
l’única manera que es pot arribar als joves: xarxes socials.

Creieu
que connecteu amb ells?

Clar!
Nosaltres som joves! Tots vivim un ritme trepidant a les nostres
vides, sempre amunt i avall, arriba el dilluns i ens morim de ganes
de traslladar aquesta bona energia cap al públic.

I com us
han rebut?

Estem
molt sorpresos amb el feedback.
El que ells viuen és una experiència única lluny del tipus
d’espectacle que estem acostumats a presenciar a la Barcelona, tot i
que, ja ho hem dit abans, forma part de la nostra història recent.

Veneu-vos
amb una frase.

Vine a
veure la Barcelona més canalla al carrer Poeta Cabanyes núm 13!

Gràcies
per dedicar-nos una mica del vostre temps, ja sabem que no pareu!

Moltes
gràcies a vosaltres! Us esperem al Cabaret 13, hi estarem tot març
i abril!

No tenim més
temps per parlar que ja comença la funció!!! No us oblideu de
seguir-los a @13Cabaret al facebook
i instagram
i reserveu-vos el proper dilluns!

Cèlia
Ventura
@soctastaolletes

Sílvia
Mercè i Sonet
@pinyasonet

Arxivat com a: Sin categoría

  • « Anar a Pàgina anterior
  • Pàgina 1
  • Interim pages omitted …
  • Pàgina 53
  • Pàgina 54
  • Pàgina 55
  • Pàgina 56
  • Pàgina 57
  • Interim pages omitted …
  • Pàgina 98
  • Anar a Pàgina següent »

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat