Després d’unes primeres hores d’escalfament amb la inauguració
oficial a càrrec dels músics Circonautes, el primer cabaret nocturn a la plaça
del Mercadal i les activitats professionals emmarcades en el vessant de negoci
de la fira –és el mercat estratègic del circ a Catalunya–, el 22è Trapezi va
aixecar el vol divendres a la tarda a Reus per exhibir fins diumenge una
generosa mostra del que es cou actualment en el món del circ. En total, una
trentena d’espectacles i un centenar de representacions majoritàriament
gratuïtes i adreçades a tots els públics.
Vam iniciar el nostre balanceig particular amb quatre
propostes ben diferents. Amb previsió per aconseguir bona vista, tres quarts
d’hora abans de l’inici de la funció ja érem al terra de la plaça de la
Llibertat en un mar d’infants inquiets per tanta espera i soferts adults. A
l’escenari, l’enorme decorat del ‘Briks’ ens situava a la deixalleria dels
Cirk’Crash, una barraca sepultada de bidons, tubs, paelles, ampolles i vuitanta
coses més. I a dins, quatre clowns que conviuen amb aquesta muntanya de rebuig
on, suposadament, treballen d’operaris. És el punt de partida, però poc més, ja
que el muntatge se sustenta pel relleu d’artistes a escena sense una història
per explicar. Ens ensenyen què fan, i a vegades ja n’hi ha prou, però no en
aquest cas. Com si es tractés d’una desfilada, hi vam veure dosis de barra
fixa, acrobàcia, cable fluix, escala, malabars i música en directe, amb gags
prims, tècnica justeta i poca interacció amb el públic que, això sí, retornava obedient
l’aplaudiment quan ho dictava el guió. Una peça decebedorament insulsa que no esprem
el potencial de la companyia.
Sense un minut a perdre, ens vam escapar al Teatre Fortuny
per descobrir els belgues D’Irque&Fien i el seu ‘Sol Bémol’ que ens ha demostrat
que sí, que és possible ballar entre pianos. Amb un muntatge impressionant
presidit per dues grans grues i uns immensos draps que amaguen constantment la
sorpresa, un home i una dona s’enfilen al que acabarà sent un pilar de 4
pianos. Tocaran en les més surrealistes i arriscades posicions en un
anar-i-venir ben simple, però tensat. Una delícia amb una estètica meravellosa
que ens va transportar ben lluny.
Reconfortats, vam seguir corrent per arribar al Bartrina.
Ens hi esperaven els francesos Les mains, les pieds et la tête aussi amb ‘Santa
Madera’ que ens va hipnotitzar amb la roda cyr. Vam quedar completament absorbits
per una posada en escena que abraça tècnica, estètica i relat. Vam arribar a
veure dos aros en òrbita.
Seguidament, fi de festa a una plaça del Mercadal espectacularment
vestida per acollir la vintena d’artistes del ‘Cabaret Trapezi’, que ens van
delectar amb una vetllada variada i ben animada per cloure comunitàriament una
primera jornada circense en què vam patir, riure i al·lucinar a parts iguals. I
a descansar, que l’endemà faríem el doble salt mortal per complir l’optimista tetris-graella
per veure el màxim d’espectacles possible. Per guanyar temps, vam dormir
enfilats al trapezi.