Sin categoría

Cassoles, embuts i cullerots.
Plomes de paó i transistors. Raïm, cigrons i arròs crus, i també espaguetis
bullits! A la Fira Trapezi de Reus hem vist circ amb tots aquests elements.
Nous companys de pista per uns artistes que busquen renovar-se i deixen de
banda les eines habituals. Les malabars amb pilotes o masses ja estan molt
vistes! Tot i això, també hi hem vist els tradicionals martells i ganivets
llençats amb decisió desafiant el pols i les mil i una filigranes sobre tot
tipus d’aparells: bicicleta, banquina, trapezi, etc.

El director de la fira, Leandro
Mendoza, explicava en una de les xerrades professionals que la tendència actual
del circ és desfer-se al màxim dels objectes i disposar de l’espai buit perquè
l’artista s’expressi amb la nuesa del cos. Els aparells acaben convertint-se
sovint en una defensa escènica, un escut, darrere dels quals exhibeixen la tècnica.
És per això que, quan l’exercici no surt com hauria, es diu que “el malabarista
cau amb la massa”. A Trapezi vam poder gaudir de dos espectacles en aquesta
línia: A Salto Alto dels brasilers
Circo no Ato i Babel, Glöm dels
francesos Kaaos Kaamos (així s’indica al programa, si bé provenen de 5 països
diferents), que malauradament només van poder oferir un dels dos passis, ja que
el segon es va haver d’anul·lar per lesió. Totes dues companyies van captivar el nombrós públic de la plaça de la Llibertat –per primer cop amb aforament
limitat a 700 persones– amb els seus espectaculars números acrobàtics que, més
enllà de la tècnica, parlaven del comportament humà. A A Salto Alto, per exemple, vam veure com es transformaven pel
simple fet de vestir-se amb roba elegant i com arribaven a la conclusió que és
preferible deixar la imatge de banda i ser un mateix, sense filtres.

“Sóc un gran defensor que fem obres, no
productes. No som màquines de produir, sinó de comunicar”, afirmava Mendoza. També hem vist bones mostres d’aquesta
“comunicació” a Íntimo de Cia LaMala,
on una parella d’acròbates van desprenent-se de les seves capes –peces de roba/cuirasses–
fins acabar actuant amb els ulls embenats en la màxima prova de confiança o a Quan els crancs portin talons d’Escarlata
Circus –una de les estrenes més esperades d’aquesta edició–, on hem mirat
enrere per resseguir la trajectòria de la companyia, des de les seves primeres
actuacions ara fa més de 30 anys fins a un present en què continuen fent el que
desitgen, si bé ja han entès que es pot “volar” i “domar” de moltes altres
maneres.

Tenim més
exemples: Circus Ronaldo amb Fidelis
Fortibus ha tocat el cor dels espectadors amb la malenconia de “l´últim
clown”, aquell que ha de fer funcionar el show
malgrat ja no hi hagi troupe; la Cia.
Toti Toronell, dividint el públic de Dioptries
a banda i banda de l’escenari central, ha ensenyat entre equilibris i
pallassades que mai pots veure els dos costats de les coses… El circ està
trobant una narrativa, un relat que el dota de més substància i el fa més
interessant, sumant-hi als “ais” i “ohs” de l’entreteniment un missatge que
acompanya acabada la funció.

Però al
Trapezi hi cap tot i molts han agraït, també, riure amb la simpatia i força
desmesurada de la Strong Lady (i el
seu castellà macarrònic) i participar en les enginyoses propostes d’Itinerània Laberint i Titeretú, tot això al Trape-Xic. O, entre d’altres, ja que s’han
programat 22 espectacles, sorprendre’s amb el gran Cabaret nocturn de la plaça
del Mercadal –de 23:30h a 1 de la matinada–, també més argumental que en
ocasions anteriors. Per primera vegada se n’ha externalitzat la direcció
artística lligant els números de trapezi doble, lira, quadre fix, malabars i
roda cyr que s’hi han presentat amb un embolcall més compacte. La fórmula
sembla que ha reeixit i es repetirà en properes edicions. Recomana hi tornarem
per explicar-ho. 

Enguany han gaudit de la fira més de 90.000 espectadors i 206
professionals (un 8% més que l’any passat), xifres positives que s’afegeixen al
bon balanç qualitatiu. Si voleu aprofundir-hi, us convidem a llegir-ne les
crítiques.

Aquests dies, de la mà de Fira
Trapezi, estem gaudint a Reus d’una fabulosa mostra del circ actual amb un
ampli ventall de propostes artístiques. Els espectacles han arrencat dijous al
vespre amb la inauguració i la primera nit de Cabaret nocturn a la plaça del
Mercadal i s’han reprès divendres a la tarda fins aquest diumenge, aturats només
–i per estricta necessitat– a causa de la pluja (divendres a la nit) o per
lesió d’algun dels artistes (de la companyia Kaaos Kaamos, dissabte a la nit). La
decepció general davant la suspensió d’un espectacle sempre hi és, però ni es poden
fer acrobàcies sobre una pista humida ni es pot forçar un cos que exigeix una
pausa. És un dels handicaps de les
arts en viu i que, en circ, dobla el risc. La màgia pot girar-se en contra.

Però no tot han estat espectacles
i aquesta és una de les claus de la seva riquesa. Fira Trapezi també ha ofert
un variat programa d’activitats professionals a Cal Massó, l’espai d’acreditacions
i trobada del sector. Divendres s’ha pogut participar dels tallers organitzats
pel projecte transfronterer De Mar a Mar – Pirineus de Circ investigant les
metodologies que s’utilitzen en els processos d’investigació, coneixent de
primera mà l’acompanyament artístic, descobrint best practices de les dinàmiques en xarxa i posant el nas a tot el
que hi ha darrere del caixet. La jornada s’ha complementat amb una taula rodona
sobre cooperació internacional on, a partir de diferents casos, s’han exposat múltiples
tipus de cooperació tant pel que fa a agents implicats com als focus d’atenció.
Entre les conclusions: la disparitat de capacitats i necessitats dels socis,
els inconvenients de la discriminació positiva (per als no seleccionats), la
durada dels projectes… Qüestions que s’estan analitzant a fons per anar
resolent en properes experiències.

També ha estat molt interessant
la presentació de COFAE (Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques a l’Estat
espanyol) amb la presentació d’algunes xifres sobre la presència del circ en la
seva xarxa de fires, com per exemple que al 2018 s’hi van programar 56
companyies amb els percentatges més elevats a Leioa (20%) i la Mostra Igualada
(18%) i inferiors a Madferia i Alcoi (2% en totes dues); i una segona taula
rodona, en aquesta ocasió organitzada per la fira amb l’APCC (l’Associació de
Professionals del Circ de Catalunya), al voltant de l’herència del circ on s’ha
fet evident que el sector és acollidor i es vol lliure: hi cap tothom i defuig d’etiquetes.

A més, dissabte s’han dut a terme
reunions ràpides –cada cop més esteses en les fires escèniques– entre
companyies i programadors, i un dinar que ha congregat tots els perfils de
professionals acreditats en un ambient distès favorable a la conversa.

Així doncs, al backstage, darrere de l’exhibició
pública d’espectacles als teatres i les places, el Trapezi treballa activament
per contribuir a l’impuls del món del circ, un món que –com la resta d’arts
escèniques– es troba en replantejament constant i busca noves fórmules per gaudir
de la millor salut possible: a nivell creatiu i dels creadors que li donen
vida.

Les fires són molt més que 4 dies
d’espectacles, que una gran festa escènica compartida, són un dels pous de
cultiu més rellevants i imprescindibles de qualsevol indústria. Trapezi, la cita
estratègica del mercat del circ a Catalunya, ha acollit enguany més de 200 professionals inscrits i ha revalidat el seu rol amb nota. Aquesta tarda clourà
la 23a edició amb molt bones sensacions generals, però no acabarà pas la feina,
posarà un punt i seguit per començar a dissenyar el Trapezi 2020.