• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE

Sin categoría

1 de novembre de 2019 by gestio_recomana Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 15 El pare de la núvia

1) Qui decideix emprovar-se el vestit de núvia?

El pare

La mare

El nuvi

2) Què contesta la màquina que identifica ADN?

“Sou família”

“Yes”

“Posa un plat més a taula per Nadal”

3) Quin sobrenom té el moter rocker per a la seva exparella?

Galetinha

Starter

Cookie

Arxivat com a: Sin categoría

1 de novembre de 2019 by gestio_recomana Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 14 La dona del 600

1) Què porta la Montserrat al pare, per dinar, de sorpresa?

Un cous cus de Burkina Faso

Salsitxes de Munich

Un bacallà i una crema


2) Quina discussió tenen el Manel i la Pilar?

Si s’havia de comprar el diari El País o El periódico

Que no la duia mai en cotxe

Que no li deixava el cotxe

i 3) Com apareix el camp, per recordar l’últim viatge d els filles i la mare amb 600?

En una de les parets sense quadres, es projecten diapositives típiques d’àlbums de viatge

S’enretiren les parets del pis pels laterals

Mouen el cotxe fins a una punta de l’escenari on es veu el camí paral·lel d’una platja

Arxivat com a: Sin categoría

30 d'octubre de 2019 by gestio_recomana Deixa un comentari

Recomana segueix bona part de la cartellera professional de Catalunya. També hem vist la majoria dels espectacles que es programen al Barcelona Districte cultural d’aquesta tardor. Per ajudar-vos a fer una tria encertada segons els vostres gustos i amb els que hi aneu acompanyats, us fem un petit itinerari segmentat.

Obres amb compromís. Que narren una trama en què el component dels valors de la solidaritat hi predominen.

3, 2, 1, zero

Cinc històries diferents

Arma de construcción masiva

Fairfly

Kumulunimbu

Laika

Mawu

Només una vegada

Rastres-Argelers

Per a tots els públics. La canalla hi té cabuda. Hi ha diversos registres de lectura per atrapar també la sensibilitat dels adults, en general.

Cinc històries diferents

Cafuné

Cinemúsica

Davaiii

Kumulunimbu

L’endrapasomnis

Ment oberta. Obres que cal anar disposats a què et sorprenguin, sigui pel format com per la seva temàtica.

Arma de construcción masiva

Mawu

Kabarete

La dona, protagonista. Muntatges en què el punt de la vista de la dona s’empodera.

3, 2, 1, zero

Només una vegada

Rastres-Argelers


Primera colònia. Espectacles que tenen molt pendent el públic adult, principalment. Bons títols per fer un bateig teatral. S’hi poden tronar esquitxos de comèdia en situacions emocionals potents amb, fins i tot, una intriga per resoldre.

Cafuné

Davaiii

Fairfly

Píndoles

Kabarete

L’amor, en pausa. Obres que la relació de parella hi juga un paper predominant. com el teatre planteja conflictes. Sovint, esclata una crisi que es resol no sempre amb la conciliació.

3, 2, 1, zero

Només una vegada

Mambo

Arxivat com a: Sin categoría

29 d'octubre de 2019 by gestio_recomana Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 13 Viejo amigo Cicerón

1) Quina imatge apareix projectada al portal de la biblioteca?

La lloba de Roma

Una mena de marcador que marca la fi de Catilina

Un ganivet ensangonat.

2) Quim llibre queda a la taula?

El llibre de Tulio, que desplega el testament de Cicerón

El llibre d’oratòria de Cicerón

El conte de les 1001 nits

i 3) Com es representa la mort d¡un dels personatges?

Cau una gerra d’aigua i esclafa en mil bocins

La seva veu es va apagant a la vegada que un focus lateral va deixant d’il·luminar la figura

Cicerón l’abraça desconsoladament.

Arxivat com a: Sin categoría

24 d'octubre de 2019 by gestio_recomana Deixa un comentari

Barcelona Districte Cultural continua creixent en la sisena edició. El circuit organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona per portar espectacles de qualitat als deu districtes de la ciutat oferirà, entre el 4 d’octubre i el 31 de desembre, prop de 150 funcions amb entrada gratuïta de 23 espectacles en viu (teatre, dansa, música i circ) i nou propostes audiovisuals: tres cintes d’animació per a públic familiar i sis documentals musicals. Aquests programes, que es complementaran amb una oferta creixent d’activitats complementàries (funcions per a escoles, tallers amb els artistes, xerrades i col·loquis…), arribaran a 23 escenaris de la ciutat a través de 21 programacions, ja que dos dels equipaments, l’Auditori Sant Martí i el Centre Cívic Besòs, desdoblaran la seva oferta en un segon espai, les sales La Pau i Carlos Díaz (de l’Institut Barri Besòs), respectivament. En aquest cas, s’han condicionat dos espais de dos centres educatius perquè puguin desenvolupar la seva funció d’espai de difusió i programació d’activitats del barri fora de l’horari lectiu.

Si l’oferta creix en quantitat, el circuit Barcelona Districte Cultural manté els estàndards de qualitat que el caracteritzen des dels inicis i proposa noms tan reconeguts dels escenaris com els de La Calòrica (Fairfly), Les Antonietes (Mambo), José y sus Hermanas (Arma de construcción masiva), Orpheus XXI, Guillem Roma, The Sey Sisters o Marta Buchaca, i espectacles que han deixat tanta petjada en les últimes temporades com els de Laika, Kumulunimbu o L’Endrapasomnis.

Les propostes del Barcelona Districte Cultural no només tenen un compromís amb la qualitat, també estan compromeses amb la realitat que ens envolta: així la condemna de la violència masclista (Només una vegada i 3,2,1… zero), el compromís amb la memòria històrica (Rastres_Argelers) i la reivindicació de la diferència (5 històries diferents) són temàtiques molt presents en la seva programació.

Amb vocació d’arribar a tots els barcelonins, el Barcelona Districte Cultural aprofundeix, en aquesta nova edició, en l’aposta per arribar a les persones amb discapacitat i inclou en algunes funcions, en dos dels seus espectacles (5 històries diferents i Només una vegada), els serveis d’audiodescripció, interpretació amb llenguatge de signes i visita tàctil (i també en alguns casos bucle magnètic i subtitulació).

Arxivat com a: Sin categoría

22 d'octubre de 2019 by Elisa Díez Deixa un comentari

Ni fet expressament. Escena Poblenou s’ha fet major d’edat la mateixa setmana que bona part de la població d’aquest país s’ha tret la careta per sempre. Dijous a la inauguració solemne a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya una catifa vermella amb petjades blanques ens rebia sota el lema “L’escena és la pinya” i és que fer teatre i anar al teatre aquests dies és tot un acte revolucionari. Mentre que a fora l’imperi de la pinya no tenia aturador, a dins les pinyes eren molt metafòriques i es transmetien només entre les matèries grises que poblaven la platea.

Vam començar forts, parlant de simbolismes, d’imatges fixes, de creences, de mons plens d’esperances, de desitjos de ser… Habitació 1: última Thule d’Atresbandes aposta per un muntatge visualment minimalista i que tira d’estatisme de moviments. Es troba a faltar una pantalla que situï l’espectador en una escena que abusa de l’abstracció. I és aquesta escena tan opaca la que allunya l’espectador que, més enllà de mirar un seguit d’escenes del tot inconnexes, només es pot preguntar el perquè de tot plegat.

I de dijous vam saltar directament a dissabte, l’esperit revolucionari i reivindicatiu del festival no podia quedar-se sense adherir-se a la vaga nacional en favor de les llibertats públiques i en contra de les forces opressores. Aquest any, els Embrions es van cancel·lar, de la mateixa manera que la resta d’activitats de la jornada.

Dissabte vam deixar-nos portar per la màgia de la simplicitat de The Frame, un work-in-progress de la companyia Eléctrico 28. Un espectacle que ens proposa aturar el temps, abandonar les presses i fixar-nos en l’aquí i l’ara. Com el seu propi nom afirma, mirar el frame, el que arriben a veure els nostres ulls. Allò que diuen que la felicitat es troba en les petites coses i The Frame són 60 minuts que et fan oblidar que a fora la vida continua.

Amb tot el que està caient és més necessari que mai que una peça et faci oblidar-ho tot i centrar-te només en allò que estàs mirant. El dispositiu escènic de The Frame és molt simple, però és allà on rau que se t’oblidi tot i que allò que escoltes estigui dit i fet només per a tu. Tot i ser un espectacle en construcció, les bases són molt prometedores i animen a veure’l acabat en un altre ecosistema que, de ben segur, li donarà un altre aire, ni millor, ni pitjor, sinó diferent.

La traca final va arribar diumenge amb un fi de festa a l’alçada de la protesta. Un dels personatges culturals més inclassificables, Semolina Tomic, és una bomba escènica. El seu Anarchy va aconseguir posar les piles a l’espectador més impàvid. Ens esperava una sorpresa a mitges, ja que algú ja havia fet un spoiler a les xarxes: una guitarra elèctrica per cada espectador. Com més soroll millor, que ressoni Can Felipa. I malgrat la timidesa inicial de fer el ridícul per no saber tocar ni una nota, li vam acabant agafant el gust”. Anarchy és un muntatge tan necessari que hauria de ser de visionament obligatori per tothom, una espècie de parenostre escènic.

Amb l’eufòria que teníem al cos, només una peça com Peix podria retornar-nos una pau relativa. La companyia de Ses Illes, Hotel Iocandi, va derrotar l’intent de pluja amb el seu espectacle de circ apte per tots els públics. Una història que es guanya el públic pel cos, el fa participar, el fa ballar, l’emociona i atrapa els aplaudiments més forts amb el discurs final que ens desvetlla el fi del viatge metafòric que acabem de presenciar. Una manera molt gràfica i poètica de parlar de l’impacte del turisme, de la lluita de poders, de la solitud o de l’impacte mediambiental.

Mentre que ens allunyem buscant el metro, sona de fons Bella Ciao, i és que ens seguim reivindicant perquè, com diu l’Ada Vilaró, si no ens reivindiquem ens morim i això tot just acaba de començar. Canviem el vers de la cançó que “18 anys no són res… i tenim moltes ganes de tornar any rere any per seguir reivindicant-NOS“.

Arxivat com a: Sin categoría

  • « Anar a Pàgina anterior
  • Pàgina 1
  • Interim pages omitted …
  • Pàgina 27
  • Pàgina 28
  • Pàgina 29
  • Pàgina 30
  • Pàgina 31
  • Interim pages omitted …
  • Pàgina 98
  • Anar a Pàgina següent »

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat