Sin categoría

by Deixa un comentari

La llista de distribució per mail dels col·laboradors del Recomana, crítiques i crítics d’Arts escèniques, va anar omplint-se dijous tarda d’elogis cap a la Montse Otzet, degana de la crítica de dansa a Catalunya, que va morir aquell mateix matí. Paraules sentides de diversos col·legues de professió reconeixent la seva gran vàlua i qualitat personal. No és gens fàcil que trobéssim un altre exemple de persona implicada amb el sector de la dansa i el periodístic i de la crítica que aplegui un record tan unànime i extens.


Un vespre, com tants altres, enmig d’aquesta pandèmia i aconseguida la reobertura injustament imposada als teatres de Catalunya, a les portes del SAT Teatre, l’altra casa de la dansa de Barcelona, ens la imaginem arribant, amb la mateixa passió i entusiasme com sempre l’hem coneguda, disposada a deixar-se sorprendre per la dansa. I sempre acompanyada de la seva inseparable amiga: Carmen del Val, també crítica de l’especialitat que avui li ha dedicat un sentit record a les planes d’El País.


No era fàcil la seva mirada; en això consistia la seva grandesa. Però sempre era ponderada i el més ajustada possible als valors artístics i tècnics de les produccions que veia. Sabia de dansa, parlava de dansa i ho feia amb criteri. De manera que aprofundia en els elements específics d’aquest art i era gran coneixedora de les exigències de la dansa clàssica; i també amant de la creativitat i l’abstracció de la dansa contemporània. La Montse era capaç de descriure moviments i coreografies complexes i quan llegeixes les seves crítiques pots visualitzar l’acció a l’escenari com si estiguessis al pati de butaques. Trobarem a faltar aquesta escriptura cristal·lina.


Va editar i codirigia la revista Dansa-79 (1979-1986). Crítica de dansa del Diari de Barcelona (1988-1989) i de El Periódico de Catalunya (1980-2009). Publicà a revistes com Ritmo, El Público, Escena, Revista Musical Catalana, entre d’altres. Va escriure sobre companyies de dansa i repertori coreogràfic per a programes de festivals com ara Madrid en Danza, Festival Reggio Emilia, Biennale de la Danse de Lyon i pel Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Guionista del programa de TV3 Dansa a Catalunya (1996). Va ser membre del Consejo de la Música y Danza del Ministerio de Cultura i membre de jurat del Certamen Coreográfico de Madrid, Concurso Video Danza i els Premis Ciutat Barcelona. Va treballar també en l’apartat de gestió i comunicació de companyies de dansa, com la Gelabert-Azzopardi.


La Montse va ser una de les veus més actives de dansa de Recomana i també va formar part del jurat de dansa dels Premis de la Crítica des que es va incloure aquesta disciplina. De la Montse, la cosa que més destaca el sector; també aquells missatges del grup de crítics; i desenes de comentaris a la xarxa social és el seu compromís ferm. En qualsevol circumstància personal, sempre estava amb bona predisposició per veure-ho tot i amb ganes de parlar-ne i compartir els seus punts de vista. Amb criteri.

Clàudia Brufau i Jordi Sora,

Coordinació dels Premis de la Crítica de Dansa de Catalunya – Recomana

Novembre de 2020

by Deixa un comentari

Quedi dit d’entrada: no hi ha res com l'”en viu i en directe”. Tot i això, és d’agrair l’esforç que ha fet la Fira Mediterrània per adaptar-se a la situació i traslladar-se, també, a la xarxa. Com explicava el director artístic, Jordi Fosas, les paraules “flexibilitat” i “compromís” han estat des del març com una mantra per a l’equip de la fira i, probablement, la clau per haver pogut tirar endavant una 23a edició que ell mateix –i tothom hi estarà d’acord– qualificava d’“excepcional”.

Així, a més de fer front a totes les mesures preventives de la covid-19 –també a les restriccions d’última hora que van fer trontollar seriosament l’esdeveniment–, la Mediterrània ha saltat a l’univers virtual per mantenir la seva imprescindible activitat professional i, alhora, compartir les propostes artístiques amb el màxim de públic per “intentar fer arribar la fira de totes les maneres possibles”. S’ha sumat, doncs, a la renovació digital que estan experimentant el conjunt de fires i festivals del país –i d’arreu–, una digitalització que ja estava en camí però que s’ha vist precipitada per la pandèmia i que cada certamen adopta amb un format propi descobrint nous horitzons.

I com ha anat l’experiència? A nivell de sector amb un èxit espaterrant ja que s’hi han acreditat més professionals que mai. En total, 1.195 de 670 entitats. “Estem emocionats perquè el compromís ens ha tornat. Hem rebut molt afecte”, afirmava Fosas en la roda de premsa de balanç. Efectivament, el sector ha respost molt positivament a la cita, no només participant en línia al conjunt de presentacions, reunions ràpides, etc. que s’han concentrat entre dimarts i dijous a la ‘Llotja Virtual’, sinó també –i molt especialment– al parell d’itineraris presencials que s’han dut a terme divendres i dissabte al matí i que han esdevingut el primer retrobament físic per a molts d’ells.

S’ha constatat que necessitaven caliu gremial i aquestes matinals, malgrat la separació entre cadires, malgrat les mascaretes que ocultaven els somriures, malgrat les abraçades no fetes, han servit per renovar energies i tornar a creure que se’n sortiran, que la cultura continuarà aixoplugant les seves “ganes de crear i necessitat d’exhibir”, com apuntava la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural M. Àngels Blasco, també en roda de premsa. O, com deia Fosas en els parlaments inaugurals: “La cultura és segura, sí, però ens agradaria deixar una mica aquest terme de banda perquè ja sabem que és segura. El que volem convèncer, i sabem també segur, és que la cultura és sana i un bé essencial. Per això som avui aquí.”

A banda, la ‘Llotja Virtual’ també ha permès seguir en streaming la meitat de la programació artística. Concretament, 23 de les 54 propostes, la immensa majoria de les quals concerts com l’inaugural ZA! & la Transmegacobla que va sorprendre el personal per la seva psicodèlia i capacitat per mesclar contrastos (des de la sonoritat de la cobla, bateria i cants fenicis fins a la indumentària dels tres grups en fusió); Paradís de Joana Gomila –creadora de la banda sonora 2020 ‘eieieieieieieieiei…. ieeeeei ieeee’–, que entre poesia, comentaris i cançons va reivindicar els marges, respirar el paisatge, deixar-se endur, mirar-se als ulls, perdre’s…; Gaudeamus Omnes d’Alexandrae, en què Marc Vilajuana i Elena Tarrats van presentar els cinc temes d’un disc que parla de temàtiques d’emergència social a través de la música medieval i el minimalisme cloent l’actuació amb una “casserolada” seguida a ritme pels aplaudiments del públic; El ball i el plany de Joan Garriga i el mariatxi galàctic en què el fundador de Dusminguet i ànima de La Troba Kung-Fú, i companyia, van transmetre la festa de la “revetlla mediterrània” que estaven disposats a muntar sense aixecar-se de la cadira –el públic es va ballar a sobre–; i Nocturns i diamants de Coloma Bertran que, un rere l’altre, va acompanyar-se de fins a sis convidats (per ordre d’aparició: Arnau Tordera, Ju, Carles Belda, Guillem Soler i Dia Suñé, Sanjosex i Gemma Humet) amb qui va interpretar cançons de bressol, poemes, teories poètiques i altres textos musicats per ella mateixa a casa, en un ambient de molta calma i intimitat, quan les seves filles dormien. “Per això hi ha molt pizzicato, no volia despertar-les”, compartia amb el públic.

També s’han pogut veure espectacles de dansa com Y perdí mi centro de LaboratoriA, pur flamenc en mans, veus i peus de quatre intèrprets (guitarristes, cantaores o bailaores) amb salero, missatge feminista i esperit vitalista que van animar el públic a “enamorarse de la vida aunque a veces duela”; i Quin goig de Factoria Mascaró i La Nova Euterpe que demanava als assistents una mica d’imaginació per completar els cants del quartet vocal amb la veu del baix, reclòs a casa a causa de la pandèmia –i no ha estat l’únic artista d’aquesta Mediterrània.

I, és clar, l’estrella de la 23a edició: la transhumància artística Brots Transhumants, del ballarí Magí Serra, el músic Arnau Obiols i el creador audiovisual Pepe Camps, que ha culminat en aquest audiovisual. Sis dies de ruta que els han dut des del Santuari de Queralt fins a Manresa aturant el temps i gaudint de l’espai (magnífiques localitzacions) per dialogar sobre sostenibilitat en el seu sentit més ampli amb cinc especialistes de diferents disciplines (el científic ambiental i geògraf Martí Boada, l’arquitecta Carme Pigem, la biòloga Eloïsa Matheu, la performer Ada Vilaró i el poeta Perejaume) i la mateixa natura. Les inspiradores connexions amb cadascun d’ells es feien a quarts d’11 del matí i per si soles donen per una altra crònica. Aplaudim la iniciativa de generar contingut i trobar un moment de pausa i reflexió en l’habitual ritme frenètic de tota fira.

Sense deixar de mirar a l’arrel, la Mediterrània tanca una edició històrica i centra el focus en la següent, que tindrà lloc del 14 al 17 d’octubre del 2021. Esperem, com deia en la inauguració l’alcalde de Manresa Marc Aloy, que no es torni a veure afectada per “dies especialment complexos” com ha passat els darrers anys pel procés o la covid-19. Certament, aquest neguit no hauria d’instaurar-se. Tenim tradicions molt més interessants.

by Deixa un comentari

Qui ho ha dit que el Grec 2020 s’ha acabat? Moltes coproduccions del Festival de Barcelona que no es van poder estrenar a causa de les limitacions que, des del març passat, va imposar el confinament per la covid-19 s’estrenen ara als teatres de la ciutat. Winnipeg va ser la primera, però n’hi haurà moltes més.

És el que s’ha batejat amb el nom de De Grec a Grec, una iniciativa que perllonga el festival en el calendari i fa que tot allò que s’havia estat preparant des de fa mesos curosament però que no es va poder veure arribi finalment al públic. La iniciativa dona sortida a uns espectacles de visió imprescindible i aporta un glop d’aire a unes sales (bona part de les quals són sales de proximitat) que han estat còmplices imprescindibles de la programació d’enguany i que han patit de manera severa les conseqüències de la crisi sanitària. I és que una bona part dels projectes tenen a veure amb el tema original del festival d’enguany, l’escena de l’Amèrica Llatina, i han estat cuinats entre sales, directors i autors d’una riba i l’altra de l’Atlàntic o bé toquen temes que hi tenen a veure.

Entre els espectacles coproduïts pel Grec hi ha també la proposta de l’autora nascuda a Costa Rica i resident a Barcelona, Denise Duncan. Durant la seva residència a la Sala Beckett va posar en peu una obra que ha escrit i dirigeix: El combat del segle, la història d’un boxador nord-americà que arriba a la Barcelona de primers del segle XX i reviu els combats que ha lliurat, en l’esport i en la vida. Del 21 d’octubre al 21 de novembre, teniu el ring muntat a la Sala Beckett

I, del 2 al 31 d’octubre a La Villarroel i també amb l’etiqueta del Grec Festival de Barcelona, podreu veure Els gossos, un muntatge escrit i dirigit pel dramaturg argentí Nelson Valente i interpretat entre altres per Mercè Aránega sobre una dona que es pregunta per la seva existència i acaba incendiant la vida de tota la família. També el Teatre Romea acull una producció (del 12 al 29 de novembre) amb molt a veure amb l’Amèrica Llatina: una versió escènica de Pedro Páramo, la novel·la de Juan Rulfo. El dramaturg és Pau Miró, la direcció va a càrrec de Mario Gas i les interpretacions, de Pablo Derqui i Vicky Peña.

La llista de propostes que veurem en els pròxims mesos encara és molt més llarga i inclou musicals creats a partir d’històries universals com un El màgic d’Oz dels nostres dies. Signa la producció la companyia La Brutal i dirigeix David Selvas, responsables d’una proposta apta per a espectadors de totes les edats o gairebé. També trobareu en la llista d’espectacles reprogramats reflexions sobre la mitificació dels cossos dels esportistes i la ideologia a partir del moviment (no us perdeu a la Sala Hiroshima The National Body, de Pau Masaló, del 13 al 15 de novembre), a més de moltes propostes més en espais com la sala Àtrium (Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triunfar; del 17 al 21 de març del 2021), La Badabadoc Teatre (El apellido comienza conmigo; del 6 al 24 de maig), la Nau Ivanow (La ruta de la palta; del 9 al 13 de desembre) o la Sala Versus Glòries (Fuera del juego, del 28 al 30 de maig del 2021).

En el marc de la Biennal de pensament 2020, es van reprogramar els espectacles de l’apartat Creació i museus, un conjunt de propostes en els quals creadors i creadores relacionats amb les fàbriques de creació de la ciutat entraven en contacte amb els museus i institucions culturals de Barcelona.

Encara hi ha moltes propostes més que perllongaran el Grec 2020 fins a l’estiu vinent. Si voleu descobrir quins altres espectacles formen part del De Grec a Grec i es representaran pròximament amb la marca del festival, consulteu el web del Grec Festival de Barcelona.

by Deixa un comentari

La hibridació és a l’essència de la Fira Mediterrània de Manresa, el mercat estratègic de l’arrel que convida a gaudir d’una programació multidisciplinària amb la tradició com a motor creatiu. L’oferta s’estructura en tres grans itineraris: de música, d’arts escèniques i de cultura popular i associacionisme dins els quals s’obre un amplíssim ventall de propostes. En la seva 23a edició –la dels protocols per garantir la seguretat en temps de covid–, la fira suma un ingredient més a aquesta veritable mescla artística: el component virtual. L’activitat en línia de la “Fira en directe”, però, es restringirà al terreny professional, mantenint intacta la presencialitat de la cultura en una “Fira en viu” adreçada al públic general.

Així doncs, en una Mediterrània que s’estira sobre el calendari duent-se a terme del dimarts 13 al diumenge 18 d’octubre, les tres primeres jornades es reservaran als agents del sector (companyies, programadors, distribuïdors, etc.) en el si d’una renovada Llotja Virtual que permetrà restablir contactes i conèixer els últims projectes dels creadors. La “Fira en directe” emetrà una vintena de converses breus entre artistes i periodistes que exposen bona part dels espectacles que es podran veure en la programació oficial. També inclourà les consolidades presentacions de projectes i reunions ràpides que, any rere any, convertien el Museu de la Tècnica en un formigueig de professionals. Paral·lelament s’han dissenyat dues matinals de presentacions i showcases en viu –segmentades en treballs escènics i musicals– que possibilitaran traspassar la pantalla també aquests primers dies de fira.

La “Fira en viu” arrencarà dijous 15 al vespre amb 46 espectacles i concerts, 34 dels quals en estrena. La inauguració Za! & La Transmegacobla serà una actuació musical resultat d’un laboratori realitzat a la fira ara fa dos anys. Anirà a càrrec del grup de música experimental Za!, el quartet de vents de cobla tradicional MegaCobla i el duet femení de trans-folk Tarta Relena. Tota una declaració d’intencions de l’eix sobre el qual pivota la fira: la mirada a l’arrel des de la contemporaneïtat. En aquest sentit també destaca la transhumància artística Brots Transhumants del músic Arnau Obiols, el ballarí Magí Serra i el creador audiovisual Pepe Camps, que reflexionarà sobre com mirem a dia d’avui l’entorn, la terra i el territori. Un recorregut que donarà el tret de sortida amb la ponència del Doctor en Ciències Ambientals per la UAB Martí Boada.

La programació –consulteu-la aquí– requereix d’una mirada (també) ben detallada. Pel que fa als espectacles, en destaquen la trilogia Gauekoak (A puerta cerrada), de Kukai Dantza, inspirada en el confinament i que reflexiona sobre la dansa d’arrel; LUAº, d’Ancorae, en què Andrea Jiménez replanteja les bases del flamenc; Y perdí mi centro, de LaboratoriA, que canta a la igualtat a través del flamenc; Corpus, de Xavier Bobés, que explora el moviment d’un objecte escultòric en relació al cos i La faula de l’esquirol, l’última producció de la Cia de Comediants La Baldufa, recentment guardonada amb el Premio Nacional de Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud. D’altra banda, en l’àmbit musical podran escoltar-se propostes tan diverses com les de Rodrigo Cuevas i Raül Refree amb Llabores; Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic amb la “rúmbia” El ball i el plany; Alba Carmona amb Canciones del folklore; Los Hermanos Cubero amb Proyecto Toribio; Marco Mezquida, Aleix Tobias i Martín Meléndez amb Talismán; Maria del Mar Bonet amb Saba de Terrer. Homenatge al Pare Ginard; Joana Gomila amb Paradís; Les Anxovetes amb Ondina; el Quartet Brossa amb Folkestral i la COMPANYIA MINIMíssimA, entre d’altres.

Visiteu també els itineraris Recomana amb referències sobre els espectacles a partir de la trajectòria dels seus creadors.

by Deixa un comentari

La 19a edició de l’Escena Poblenou se celebrarà del 22 al 25 d’octubre. El festival resisteix així a la pandèmia amb una defensa de la trobada en viu. “És necessari, en aquests temps d’incertesa, posar el cos, el cor i l’ànima per compartir-nos, per trobar-nos, retrobar-nos físicament amb l’altre” diu la seva directora Ada Vilaró. Així, el certamen continuarà la seva línia reivindicativa amb tres eixos de programació: les propostes impulsades per dones, el suport a la creació i la presència a l’espai públic.

Aquest any, el 80% de les creacions que es mostraran estan impulsades per dones. En aquest sentit, el festival destaca el cicle Dones: pell, cos i paraula, en què tres creadores presentaran els seus espectacles i tres pensadores del món del periodisme, l’art i la filosofia posaran les peces en diàleg amb el públic. Així, Sílvia Capell estrenarà Homenaje, un solo de circ contemporani amb perxa xinesa amb una postfunció conduïda per la periodista Neus Molina. Per la seva banda, Núria Güell dirigirà la performance La veu del poble, en què convidarà a la ciutadania a batre el rècord de l’aplaudiment més llarg fet a l’Estat Espanyol i que clourà amb un col·loqui conduït per la també artista Mireia Sallarés. Finalment, Lídia Pujol ensenyarà Conversando con Cecilia, una proposta en procés de creació a partir de la música de la cantautora i que comptarà amb la presència de la filòsofa Marina Garcés. Molt diferent serà l’actuació de Las Glorias Cabareteras, que presentaran el seu show ple d’humor irreverent.

Pel que fa al suport a la creació, Escena Poblenou recolza també projectes com la peça familiar de clown Zloty de la companyia Pau Palaus i el darrer treball del ballarí i coreògraf Miquel Barcelona, Roges, encara en work in progress, que parteix de testimonis de l’època de la postguerra espanyola. Una altra cita destacada serà l’estrena de La Ruta de la Palta de la cia. Projecte Ingenu, una proposta sobre les formes de colonització en el món contemporani que pren com a punt de partida el comerç de l’alvocat.

A més, aquest any es podran veure sis fragments de projectes en gestació –la meitat dirigits per dones- dins el tradicional programa Embrions. D’aquests, tres seran de sala (de les companyies Biguette Ballasco, Maria Stoyanova i Estampades – i tres de carrer – del Col·lectiu In Vitro, Joana Serra Forasté i Ursa Sekirnik, i Cia Vaques i Los Moñekos). En total, 7 dels 18 projectes que es veuran seran presentats en llocs oberts com el pati de Can Framis o la plaça de Can Felipa, incidint en l’esperit del festival de reivindicar l’espai públic. Això sí, la reserva prèvia de les entrades és obligatòria per garantir el compliment de les mesures de seguretat.

Una altra línia serà el focus Escena Balear, que arriba per tercer cop i que enguany inclourà els espectacles Excalibur i altres històries d’animals morts de la cia. Hermanas Picohueso, guanyadores del Premi de la Crítica 2019 a Eines Digitals i Miramiró, una peça de dansa familiar de la companyia Baal. Aquesta última també forma part de la col·laboració de l’Escena Poblenou amb la segona edició del Festival Valentina dedicat als drets dels infants, que inclourà dues propostes de la cia. Anna Roca.

El certamen també potencia la seva línia educativa i de treball amb joves a través de mostres i tallers amb temes com el transfeminisme i les pantalles durant el confinament. La clausura arribarà amb un concert de Nora Gali i Sealskin, creadores de música electrònica i pop espiritual. I encara hi haurà un extra que arribarà ja fora de les dates del festival: una coproducció amb Projecte Ingenu i l’Espai Brossa creat per Vilaró, Anna Ricard i Marc Chornet.

Més informació i entrades a escenapoblenou.com

by Deixa un comentari

La Fira Mediterrània avui s’acaba. Sembla que molt veïns ni se n’han assabentat. La sensació als carrers és ben diferent aquest any, a conseqüència de la Covid. És un fet i no cal amagar-lo. Tot i així, Fira Mediterrània ha fet tot el possible per mantenir activitats presencials, sempre complint rigorosament amb la traçabilitat de les entrades i la distància entre els espectadors i artistes.

S’ha pogut seguir una bon part de la programació en streaming. D’aquesta part, ja en donarà compte Núria Cañamares en una crònica que sortirà en breu a Recomana.

Mentre, tot passejant per Manresa hem enumerat una llista de raons per les que cal fer accions presencials i ser-hi (sempre i que les possibilitats ho permetin i sent sensible a l’empenta de l’organització, que ha hagut de batallar amb molts fantasmes).

Per què ser-hi, a Fira Mediterrània?

*Per veure els carrers buits i els bars amb les taules barrant el pas però agraïdes de demanar-hi una consumició.

*Per poder contemplar tot allò que la càmera no retransmet, i sobretot els moments abans, amb la veu de Lluís Puig definint la cultura de regeneradora (i notant aquell escalf que cal fer als que estan a l’exili o a la presó per causes polítiques)

*Per poder aplaudir en directe els artistes que celebren treure’s el vel de tants mesos sense sentir la reacció del públic en directe.

*Per sentir la reacció dels espectadors. Rient sincerament el gest a La Baldufa de La Faula de l’esquirol; o cantant a Y perdi mi centro i a la Circ&Cobla. Per celebrar la rigorositat en l’entrada i la sortida dels teatres. #laculturaéssegura

*Per compartir, amb mascareta i distancia, les sensacions amb els companys del sector, programadors, artistes, periodistes.

*Per notar com el sol de Manresa escalfa; com la humitat troba un racó dins dels ossos per allotjar-s’hi. Per caminar en la ciutat mig tancada i a mitja llum pel carrer del Cos, camí de tornada a la nit.

*Per veure com, des dels balcons, segueixen, graven i ballen (depenent de edat) la intervenció d’Aina Alegre (Estudi 3). De com ella s’hi adreça amb la mirada i un somriure al walkie del de la Creu Roja que li ha ft un avís mentre s’està a la porta amb els de Seguretat i els regidors de l’espai.

*Per no donar per buit el “0” del 2020. Serà un any de festivals molt difícil, però, vist amb perspectiva, segur que obre noves vies a la cultura i la combina amb la tossuderia dels espectacles d’arrel.

*Per celebrar la satisfacció de la comunitat. De compartir, d’empènyer, per demostrar que és pesat, difícil i incomode, però que és possible.

Hi ha un doble esforç, hi ha una doble complicitat; hi ha un agraïment doble.