Assaig d”Utopia’ de la Companyia Ignífufa

La cita és a la fàbrica de creació Fabra i Coats una tarda tòrrida d’estiu. Els de la Ignífuga presenten la peça en assaig obert just una setmana abans de l’estrena oficial a la Sala Hiroshima. El material que ens ofereixen, per tant, encara està subjecte a canvis. L’experiència forma part del cicle Grec Creació. El festival d’estiu de Barcelona ha demanat a les companyies que han fet residències a les fàbriques de creació de la ciutat que posen punt final a la seva estada en aquests espais oferint una representació prèvia a l’estrena de l’espectacle. Una experiència curiosa, si més no, poder veure obres quan encara no s’han de veure.

L’esperit d’encontre informal de l’inici de la proposta sembla fet a mida per a l’ocasió. En els primers minuts d”Utopia’ –projecte guanyador del premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre– veiem un debat-conferència on els actors es presenten a ells i la companyia. En un primer moment sembla que ens oferiran una explicació més densa que lleugera sobre l’obra que dóna títol a l’espectacle i, amb ella, tota una sèrie de conceptes derivats que al llarg de la història han treballat amb la idea d’utopia. Però entre els plans de la companyia no hi ha la intenció d’avorrir, al contrari, el mecanisme original anirà generant diferents capes de discurs que es mouen entre la recerca social de les idees i l’experiència particular. Cada actor ha transformat la seva persona en personatge incorporant una exageració dels trets més característics de cadascú.

Tot i que la idea de base pot sonar pretensiosa, de seguida es veu clar que la companyia defuig la solemnitat i l’arenga. Els de la Ignífuga ja saben el que és enfrontar-se a tota la complexitat d’un text amb presència. Amb ‘La norma de l’extinció’ s’acostaven al ‘Platònov’ de Txèkhov, i amb ‘A house is not a home’ havien fet el mateix amb ‘Interior’ de Maurice Maeterlinck. Ara la intenció no és tant l’exercici ficcional com aixecar un joc de miralls entre la realitat i la ficció, entre les teories escrites i les llançades al vol, entre la utopia personal i la col·lectiva que han tractat d’expressar durant dècades idealistes i pensadors de tota mena.

A banda de Moore, a l’obra hi ha altres referències creuades. Per exemple a les ‘Tres germanes‘, amb el pensament instal·lat entre l’anhel de Moscou i la inacció. També hi juga un paper crucial la història d’Àlex Moreu, habitant d’una comunitat utòpica del Pirineu francès que persegueix la felicitat. És realment assolible? Aquesta és una de les preguntes que sobrevola de forma constant la proposta, dubtes que el públic fa seus, que va assimilant mentre la conferència, originàriament formal i didàctica, muta en una sort d’explosió de la individualitat, motor i conflicte d’una idea general d’utopia.

La capacitat de la companyia per imprimir una visió política als seus muntatges agafa amb ‘Utopia’ una nova volada. El discurs literari s’integra d’una forma diferent quan la proposta utilitza una paleta híbrida que qüestiona, fins i tot, la capacitat del llenguatge teatral. Aquesta nova aventura de la Ignífuga fa un salt d’ambició formal, un pas endavant cap a un format més lliure i carregat de possibilitats. Utòpics o no, el nou espectacle plantejarà algunes de les reflexions més ambicioses que escoltarem al Festival Grec per part de companyies de casa nostra.