Àfrica, un nou prisma escènic

L’apartheid que va prendre a la població negra de l’Àfrica Austral els seus
drets fonamentals va instaurar-se l’any 1948, qual la legislació va oficialitzar-hi
el domini de l’home blanc i va castigar severament el de pell fosca. Tot i que
la segregació racial els va negar l’educació o la sanitat, els negres sud-africans
no van abaixar els braços, i van utilitzar la cultura com una eina de denúncia i
mobilització. Creació i lluita van anar de la mà, sobretot, a partir dels anys
60, quan els escriptors cridaven a la subversió a través de novel·les i relats
que, sovint, van convertir-se en obres teatrals. Aquest és el cas de The Suit
(El vestit), un conte agredolç en què el seu autor, el sud-africà Can
Themba (1924-1967), va abocar la frustració d’un sector de la població –els
homes i dones negres universitaris– condemnats al silenci per l’apartheid. Peter
Brook ja va portar al Temporada Alta (2000) l’adaptació francesa de l’obra
basada en aquest relat, i ara hi torna amb un muntatge que recupera el text
anglès original.
The Suit no és l’única incursió en l’escena artística africana d’aquest
Temporada Alta. També Macbeth, l’òpera de Verdi, viatja a l’Àfrica negra
en una creació de Brett Bailey que mostra el rei escocès com un imponent senyor
de la guerra; Alain Platel dirigeix Cop fatal (Coup fatal), una
explosiva fusió de dansa i música, de barroc europeu i de ritmes africans,
interpretada pel contratenor congolès Serge Kakudji i tretze músics de Kinshasa,
i el tuareg Bombino farà vibrar els espectadors amb el seu rock del desert. El
festival visualitza, d’aquesta manera, l’interès dels artistes europeus i
africans per treballar plegats, per barrejar dos móns que, de fet, tenen punts
en comú. Si en el segle XIX, la confluència de les cultures autòctones africanes
amb les dels colons va enriquir-les, en el XXI, aquest fil invisible està donant
lloc a propostes tan màgiques i potents com les que veurem a Girona i Salt.