Cuirassa oberta

Un espectacle sobre els accidents en el circ i el dolor que causen les caigudes des de dalt d’un aparell aeri, però com aquestes caigudes poden ser, alhora, noves i bones oportunitats. Un solo sincer que impacta per la duresa de les seves descripcions però que acaba amb una pluja de pètals vermells i un preciós número de prisma aeri. Marilén Ribot, artista mallorquina que es va iniciar en el món del circ gràcies a unes festes rave, explica amb pèls i senyals alguns greus accidents que li han passat, o almenys això es desprèn de l'espectacle. Ens els vol ensenyar. Potser hauria estat millor una explicació en directe, però ha preferit gravar-los. Els escoltem enregistrats. Ribot ens escriu un escruixidor accident que l’any 2012 la va deixar un quart d’hora en coma després de caure de la corda volant, el seu número estrella que va presentar durant uns anys al cabaret The Hole2 i també fa alguns anys amb la companyia Atempo a La Palma de Reus. En una altra de les caigudes, explica que l’any 2005 va caure d’un quadre aeri i va impactar contra un terra de formigó “dur i fred” a Estocolm mentre el públic menjava.A través de diferents tècniques (llançament de ganivets, equilibris sobre ampolles, roda Cyr, faquirisme o prisma aeri) Ribot posa imatges al risc i crea també seqüencies que reprodueixen el dolor i les caigudes. L'escriptura dramàtica de l'espectacle, tant difícil en el circ, és excel·lent en molts moments de la creació, la primera en solitari de Marilén Ribot. Els accidents no són un tema gaire recurrent en el circ, tot i que sempre han anat lligats a aquest art. I Marilén Ribot l’aborda de cara, sense dramatisme però posant en primer pla aquesta crua realitat. I a més sap com donar la volta a les tragèdies.  Quan ens trenquem, ens diu, no cal amagar-ho. Ens podem recuperar fins al punt que el dolor es pot transformar en bellesa. Ho diu en la seva presentació: "Aquest espectacle, com els mestres del kintsugi saben, ens convida a abraçar els nostres sofriments i els nostres errors per tal d'acceptar-los i embellir-los. Cuirassa Oberta és una reflexió sobre la resiliència i la força de voluntat. Una empenta a mirar-nos per dins i a definir les nostres cicatrius emocionals i físiques per tal de continuar creixent i evolucionant".

La intèrpret Marilén Ribot domina diverses disciplines com el prisma aeri i els ganivets. Però sobretot, el que mana en la producció és la seva presència magnètica a l'escenari. Amb una il·luminació ajustada va passant pels diversos exercicis mentre, puntualment, la veu en off fa un llistat dels accidents a pista: S'ha d'estar amb el cos ben preparat i amb tota la concentració possible per executar cada disciplina per aconseguir la plasticitat buscada i evitar lesions.Ribot s'arrossega pels vidres, llença ganivets als peus i camina amb sabates de taló pels colls de les botelles de cava (sintoniutza amb aquesll sensible Krystall Bohème). Però, sobretot, brilla amb el roda Cyr i amb els dos prismes aeris. La llum zenital és la seva gran companya. Juntament, la malla oberta amb la qual balla cedint braços i rostre al maniquí i només al final, vestint una faldilla lleugera, capaç de captar el moviment més lleu de l'aire. Preciosisme i brutalitat. Força i elegància. Tatuatges i tuls vaporosos. Ai, el Rien de rien final. Aquesta cuirassa és passatgera, un rastre que també s'intuia en un altre muntage de moviment (i paraula en veu en off) d'Els ossos de Montaigne.Aquest muntatge té les dimensions i la temperatura per rodar, durant anys, per teatres internacionals. També es mereix espai a les programacions de casa. És una actuació que deixa rastre, des dels més menuts als més grans. Sense ni un bri d'humor fàcil o d'especulació amb l'espectacularitat. És honest, és potent, és emocionant. Té el prisma per projectar-se arreu.