Sóc la teva físicah

Oriol Borràs és un acròbata excèntric i graduat en física. Aquest espectacle beu de la música que arrenca, creant les frases musicals en bucle. Com si fos una inspiracióp. Va enfilant idees d'una manera aparentment pedagògica amb els que explica les lleis de Newton i, en ple deliri, de la física quàntica dins de la caixa del gat de Schrödinger. I ho fa, a partir de la seva especialitat circense, la roda Cyr.L'energia no es destrueix, només es transforma, diu l'eslogan que bé valdria ser el lema d'una samarreta. La física clàssica es pot explicar amb prou originalitat a partir de les pilotes de tennis, la poma que hauria d'ajudar a concebre la llei de la gravetat (es queda flotant aparentment, clavada en un pal de micròfon). La quàntica s'escapa per mil i un forats. Borràs, en comptes de provar d'acotar-la, se suma al seu surrealisme i hi juga fins a l'extrem. I de la física salta al superHome de Nietchzse despreocupadament.La presència de l'aparell de la roda Cyr hi és, puntualment, però compta amb una excel·lent plasticitat i esdevé un punt específic del muntatge (que acaba distanciant-se de l'excentricitat perquè hi domina la bellesa, l'equilibri, la tècnica i la força).La falsa classe de física sí que serveix per posar exemples de l'aleatorietat de la física moderna (davant de la clàssica) però que convé, abans tenir-ne algunes nocions per poder-lo seguir. Per això, la peça es programa en sessions escolars, i la sornegueria tant fashion de'n Borràs (esbojarradament excèntrica), atrapa els alumnes adolescents per la seva desinhibició. És divertit, té moments màgics, i sovinteja l'humor càustic en provar de narrar com un jove prova d'emancipar-se en una Barcelona gentrificada. La seva proposta, excèntrica, amb la màgia de la roda Cyr (i una altra de bicicleta de cross, que té la funció de bossa de mà) és una descabellada i fresca sessió de física centrifugada.