El pou de la gallina. Projecte Reditus

El Pou de la Gallina, l’espectacle d’inauguració de la Fira, s’inspira en la llegenda de sant Ignasi de Loiola, quan fa 500 anys, diuen que una nena va perdre una gallina en un pou i que temia que la renyés la mare. Es diu que el pare dels jesuïtes va fer un miracle i va recuperar l’au del fons del pou. En el muntatge de Voël amb els Tirallongues de Manresa hi ha escenes precioses que s’encavalquen. L’entrada dels castellers amb una coreografia calmada per muntar la pinya d’un 3 de 6 és magnètica. No busquen pujar alt, si no clavar les estructures, fer castells de postal, segurs. Mostren una poètica que sedueix, com el muntatge en què tots s’estiren a terra i només l’enxaneta de 70 centímetres segueix dreta, amb el braç alçat des del pilar de 4. Com si fos la nena que havia perdut la gallina. Voël també planteja una actuació lenta però sense vacil·lacions, sigui passejant el balancí, convertint l’escala com una balança o amb un quadrant aeri de força i compenetració. Evidentment, la cirereta final és la de la funambulista. La seva ombra impera en les parets de la plaça Major. El domini des de l’altura no li aporta cap superioritat. S’abraça al risc i a l’equilibri. La música en directe, minimalista, indica que, tot i les llargues ombres, l’escena és íntima.Els de Voël volen identificar el conte amb dos elements: per una banda l'alçada del castell podria significar la profunditat del pou on cau la gallina. En la tesi dramatùrgica de la companyia circense, és la gent, i la ròpia gallina la que li permet sortir del pou, I es representa amb la funambulista. És una idea que trenca amb la llegenda, que empodera la comunitat, sense necessitat de miracles. Sigui raonable o entenedora aquesta lectura contemplant l'espectacle, el cert és que el treball de construir circ en espais no convencionals (projecte Reditus) i rellegint llegendes dels pobles és una proposta preciosa. Recorda a peces com Paraules que trenquen ossos, en que la tecnologia abraça la narració oral.