Tales of Noone

Potser serà generacional però veure aquest "fracassar tranquilament" punkie connecta amb una manera de celebrar la vida sense tenir en compte l'èxit, els guanys, ni la fama: S'actua perquè s'està estrenant a sobre. En l'acció (fet amb un català elogiable d'una actriu anglesa que va viure al Raval els anys 90, abans i tot de fer cool el verb ravalejar) hi ha un ímpetu a trencar amb tot (si és per sentir-se realitzat), a fugir de formalismes i modes; Es balla con se sent; És disfruta del cos que es tingui, sense necessitat de fer un personatge de Mr. Bean, tot i que l'actor belga (Pierre Pilatte) té un aire de Louis de Funes i sap jugar-lo des de la raresa. L'actriu, Sophie Borthwick, és la que marca la pauta, la que narra i dissenya la columna vertebral de la trama. Se sent viva quan comparteix actuació en una nau abandonada del Raval. O quan busca en què dedicar la vida en una comuna sobre un pis de barrets caribenys. La vida és disfruta al dia. No cal justificar-se demà. Ells s'exposen amb les seves divertides rareses, amb el seu estrafolari currículum sense preocupar-se si això ensopeix, els arracona com a caricatures antiheroiques o, per contra, es converteixen en l'enveja dels que tenen unes vides acomodades, previsibles, monòtones i sense més risc que el compte d'estalvi i les revisions mèdiques. Energia imprevisible que connecta molt bé amb la imprevisibilitat que vol provocar aquest any Tàrrega. El duet d'1Wat reivindicaa una adolescència perenne. Saben que hi haurà un futurr però no volen hipotecar el present, per ara, al que vindrà més endavant.