Exit (Circumstances)

L'espectacle sempre bsca captar l'interès del public a través de l'empatia i també de la sorpresa. Com explica sovint tortell Poltrrona, el circ és l'art de posar en risc l'equilibri. i en aquest joc hi emergeic el més difícil encara la sorpresa, la proesa acrobàtica. La companyia belga Circumstances fdesenvolupa una coeografria d'acrobàcies, transformant els equilibris de mà a mà en un aparell nou, que fa de balança gegant (inesperada) i que evitem de revelar). A diferècia de Picadero (que també s'ha vist a aquesta Fira Tàrrega), l'espectacularitt viatja a favor d'un plantejament lúdic (o filosòfic) depenent la mirtada de cadascu de quatre personatges buscant-se i amagant-se amb un complicat (potserr al principi, repetitiu) joc de portes.Èxit, en realitat, amaga un cinqué personatge, que és la mateixa escenografia. D'entrada, ja és molt suggerent aquest espat amb una dent al mig que permet transicions de portes inesperades. Però és que, a mesura que la peça avança, l'espai cobra vida i va transformant-se permetent que en la seva neta deconstrucció (va desapareixent imperceptiblement) emergeixi l'acrobàcia els salts i les transicions d'un espai a un altre. Una veritable coreografia que exigeix una notable compenetració entre tots els artistes i que els errors siguin els mínims perquè, sovint els moviments es fan d'esquenes, sense que es puguin posar d'acord per a salvar imprevistos. Una veritable proesa. Una agradable sorpresa. Una idea simple executada amb una eficàcia que logra l'espectacularitat del circ i que el públic vegi incrèdul tota la transformació...

Les acobàcies poden servir de vegades per llançar-nos missatges. Aquest és justament un dels atractius del nou llenguatge acrobàtic, que construeix els moviments a partir d'una idea, normalment amb algun objecte o construcció i sense ni una sola paraula.La companyia Circumtances és un bon exemple d'aquesta acrobàcia parlada. En el seu espectacle 'Exit' ('Sortida', en català) se serveix d'una paret de formigó (simulat) amb cinc portes per on entren i surten de manera incessant quatre acròbates (Christopher Mc Auley, Luuk Brantjes,, Samuel Ryner i Will Blenkin).Primer, pot semblar un exercici avorrit i repetitiu, però quan hi vas entrant pots anar trobant el sentit dels moviments. El passeig per les portes te l'emportes a casa. No hi ha ha protagonistes. Tots actuen a l'una amb precisió i coordinació. La rapidesa amb què actuen no deixen marge a la mínima distracció. En un moment de l'espectacle, una de les portes s'eleva 180 graus i els intèrprets s'han d'enfilar per travessar-la. Les coses ja no són tan fàcils com abans. Els quatre intèrprets aconsegueixen dir-nos amb el llenguatge de l'acrobàcia i una senzilla porta que si ens ajudem els uns als altres sempre hi ha un camí i la porta de sortida.Un espectacle contra la individualitat i la necessitat d'unir-nos per trobar la força de superar unes dificultats que van augmentant. Després, la porta comença a girar i els acròbates han d'aguantar-se en equilibri i mantenir el pes i el contrapès per no caure. Traslladar la idea de la solidaritat i el companyerisme al llenguatge de l'acrobàcia no és fàcil. 'Circumstances' ho aconsegueix en un espectacle molt recomanable.