Un encuentro sobrenatural

La situació que planteja Joaquim Bundó és tant carregada de tòpics com eficaç. Compleix amb la seva pretensió d'entretenir i divertir. amb un personatge protagonista, aparentment, patètic. El text va salpebrant esquitxos de pistes que prenen tot el sentit quan s'arriba al desenllaç. És una peça còmica que té la intriga, un thriller que manté la tensió com un motoret dièsel; manté la sorpresa, va descobrint situacions paranormals que només aguanten gràcies a la convenció teatral. És aquesta convenció laque dspista l'espectador en el quadre final. El joc és constant. I els actors (i la direcció) en tenen prou en no molestar-se a l'escena i dir el text, desplegar la trama amb la paciència de qui fa un rotllet de primavera, de qui reescalfa una hamburguesa al microones. La sang no raja en cap moment però es pot intuir escenes truculentes en aquell sofà de mòduls.L'estètica kitsch dóna un to sinistre a l'escena que l'emparenta amb les pel·lis de'n Tarantino. Podria ser la casa de l'àvia de paper empaperat i taula de fòrmica, com un apartament en una carretera nord-americana. La follia de l'exmarit, coempresari d'un negoci familiar que deu funcionar per inèrcia (veient la notable incapacitat d'ell i del seu cosí, que també lidera l'empresa), va cobrant tints d'amor passional, de mala consciència fraternal, de to venjatiu social gràcies als nous filtres que va incorporant la peça. Un encuentro sobrenatural condimenta l'escena amb tots els tòpics (la noia tigressa, el cosí carregat de ploma, l'amic segur i el protagonista antiheroi fins a la medul·la...). Sens dubte, només el gir pot venir determinat pel germà, el que els invoca en aquest espai tancat per resoldre un cas. Un recurs de llibre d'Agatha Christie. La peça es presenta en un teatre que s'ha especialitzat en un teatre d'intriga versionant els Agatha Christie's de judicis i enigmes: Com ara Testimoni de càrrec o La dona de negre. Són peces que passen superficialment (surfeja) per un teatre psicològic, que no aborden el terror i la vulnerabilitat de peces vistes en aquest teatre com aquella mítica de La vampira del Raval.