Sin remite

El francès Jean Philippe Kikolas crea un solo molt original i impactant en què es posa en la pell d’un carter. Amb una cuidada escenografia en forma de caixes que es transformen en l’oficina de correus, l’artista posa a prova la seva “professionalitat” buscant alternatives per portar una carta per la via aèria. En la seva missió, apareixen tot d’obstacles físics que supera de les formes més sorprenents.Inspirat en l'univers de Tati, del que conserva la música, l'espectacle combina números molt originals i alhora molt complexos. Algunes de les meravelles que ofereix són els malabars amb 4, 5, 6 i fins a 7 pilotes a la vegada, aprofitant l’estructura amb gran virtuosisme. I el número final, en què s’introdueix dins un globus gegant que crea un efecte impressionant i un pèl anguniós. No desvetllaré si la carta arriba o no al seu destí. El que puc assegurar és que Kikolas aconsegueix que gaudim del camí, que potser és el més important.