Les Clinck

Si trobessin el títol perfecte, aquest seria un espectacle rodó. Les Clinck no diu massa res d’un espectacle que combina l’humor i una seriosa reflexió sobre l’art de fer-se preguntes. Es tracta d’un espectacle molt estimulant per als més joves però també per als adults. Les Bianchis ja ens van entusiasmar amb Les Supertietes a la Mostra’16 i ara tornen a fer-nos vibrar amb els seus Clincks. Sens dubte, Queralt Casasayas, Magda Puig i Bàrbara Roig han aconseguit allò que es proposaven el 2012: fer un teatre familiar on els adults també es sentin interpel·lats. Hi ha en aquest espectacle moltes bones idees y unes estupendes actrius que canten y ballen amb ritme i harmonia. Hi ha, sobretot, una precisa dramatúrgia de Cristina Clemente que amalgama i dosifica les bones idees per enfilar-les i construir una base textual sòlida en la que es recolza l’espectacle. És així com el didactisme -que n’hi ha- perd severitat. Es posa en joc un mecanisme teatral que ens fa viatjar per un espai oníric on les clincks reben les preguntes de la gent i proven de trobar respostes. L’espai escènic, obra de Sílvia Delagneau, -una mena de recepció que, en consonància amb el vestuari, ofereix un aspecte vintage -, es transforma, en alguns moments, en el laboratori científic necessari per aconseguir algunes respostes. En altres ocasions, les clincks han de sortir a trobar respostes i topen amb personatges ben curiosos. Alguns d’ells poden fer les delícies dels més “teatrerus”, doncs hi ha picades d’ullet per a tota mena de públic; transitant, fins i tot, l’escatologia tan nostrada però sense caure en la grolleria. Es destaca en tot moment l’aspecte col·laboratiu de la recerca sense menysprear cap mena de resposta: hi ha respostes científiques, n’hi ha d’humorístiques, de poètiques... També hi ha preguntes que ens porten a més preguntes i preguntes sense resposta. Però tan se val! El què sura d’aquest espectacle divertit i engrescador és la importància de qüestionar-ho tot. Tan de bo tothom trobi un infant a qui convidar a veure aquest espectacle, i si no el trobéssiu, aneu-hi també!

Us imagineu veure per un microscopi els follets (o les neurones) que activen el cervell? Les Bianchis s'han imaginat que hi ha un sevidor central on es reben totes les preguntes i que van desgranant, amb una lòigca més o menys afinada, les respostes. Són preguntes que fa la canalla i que es respon amb una coherència subjectiva. Les tres membres d'aquest equip "són les clincks,perquè resolen els dubtes com qui encén una bombeta. La companyia, que ja havia estat fa un parell d'anys a la mostra d'Igualada amb Les supertietes ha estrenat el seu nou trbeall. Les clinck és una proposta molt lúdica, desenfadada, sempre amb alguna picada d’ullet als pares. O als germans grans, ves a saber. Un divertimento que juga a visualitzar la imaginació i el món de les idees. ón un servei més aviat analògic en una societat digitalitzada.Per això, mentre esperen rebre les preguntes dels seus companys i exposar-les en un penjador de postals evoquen aquell joc artesanal dels d'Elquemaquedadeteatre a Puig i Fontanals, carters professionals. Les tres actrius  desenvolupen uns arquetips difeenciats: des d ela mandrosa, extravertida i brillant a la treballadora constant o la que procura organitzar sota el seu prisma aquella oficina imaginària. El que es percep en el muntatge són les ganes de joc (que respon a una fórmula tìpicament infantil, de resoldre els capítols a mesura que es van plantejant, sense una visió a mig termini) de les actrius (els hi agrada jugar a l'extrem amb uns vestuaris que viatgen del quico al punk provocadorament) i dels personatges.  Un divertiment familiar sense més pretensions que la de compartir móns imaginaris veïns.