Wakefiled Poole

A la programació de l’Hiroshima, cada proposta té alguna cosa de descobriment. I a Wakefield Poole. Visiones y revisiones, el descobriment és complet. Perquè la performance ens descobreix un personatge, el que dóna títol a la peça, que després de passar pels Ballets Russos de Montecarlo va deixar la dansa professional per convertir-se en cineasta i, més concretamet, en un pioner del cinema porno gai, al qual va donar una pàtina artística, creativa, una subtilesa exquisida sense renunciar als inserts i altres convencions imprescindibles en el gènere. Ens (re)descobreix Diàghilev o Nijinski, també pioners en la seva disciplina, i el segon acte d’El llac dels cignes de Marius Petipa i Lev Ivanov, analitzant tant la personalitat dels artistes com la coreografia davant del públic, atent com els alumnes d’una masterclass. I en aquesta dissecció es troben significats ocults, nous sentits i paral·lelismes gens gratuïts entre el clàssic del ballet i Boys in the Sand (1971), pel·lícula porno gai de culte. Però, sobretot, els descobreix el talent de Celeste González, ballarí i performer que converteix un plantejament a priori escabellat en un treball delicat, interessantíssim i provocador pel fet que ens fa observar l’art, el món, amb una mirada inquieta i sense prejudicis. Qui hagi assistit a una sessió de Wakefield Poole. Visiones y revisiones no podrà tornar a veure El llac dels cignes, com altres moltes realitats,  amb els mateixos ulls.

Llega a la Sala Hiroshima la que probablemente fue la gran sorpresa del Festival Sismògraf Olot 2015 de danza, de la mano de una performance exquisitamente trabajada por el canario Mauriico González. Una lección de historia del ballet y una reivindicación de la libertad creativa, llena de sentido del humor e intencionalidad.En el enlace podéis consultar el texto completo de esta crítica: