SiNOPSi
La
mirada de Feliu Formosa sobre la família ha donat algunes de les
pàgines més belles de la literatura catalana. Una veu incòmoda,
senzilla, madurada, sobre la responsabilitat envers aquelles persones
més properes, el desig a dins i a fora del nucli familiar, les emocions
per les pèrdues, i les pèrdues de les emocions. La vida privada i la
vida pública, el poeta i l’home de teatre, el gestor cultural i el
ciutadà anònim, l’agitador artístic i l’inadaptat social.
L’excusa del seu vuitantè aniversari sembla una bona ocasió per
rellegir escènicament els esglaons finals de la trajectòria d’aquest
gran poeta i traductor, per acostar-nos a la força d’una veu cada cop
més allunyada dels sorolls estridents d’un món que no té gaire interès a
recordar-se d’aquells que van contribuir a fer-lo tal com és, i que ara
només s’hi senten fora de lloc.
