Los miserables

L’any que ve es celebraran els 30 anys des de l’estrena de Les Misérables al West End londinenc i 35 de la seva première absoluta al Palais des Esports de París. És el musical més longeu de la història i el millor de tot és que ha arribat als nostres dies en un perfecte estat de forma, tal i com es pot comprovar en la producció espanyola que, en el cas de Barcelona, s’ha pogut veure tant al Barcelona Teatre Musical com, més recentment, al Gran Teatre del Liceu.  La clau de volta de tot plegat no només és la versió cinematogràfica de Tom Hooper (2012) sinó, i principalment, la nova versió escènica de l’obra que es va estrenar el 2010 amb motiu del seu 25è aniversari i que ha posat formalment al dia la indispensable i magnífica creació de Claude-Michel Schönberg i Alain Boublil. Mentre que la posta en escena original tenia potser més poètica, aquesta nova versió (que és la que es pot veure actualment de gira per Espanya) prima l’acció i incorpora importants novetats escenogràfiques que potencien l’espectacularitat, un element indispensable de la proposta juntament amb l’excel·lent música i un magnífic llibret que desgrana la complexitat de l’obra de Víctor Hugo sense trair-la. Los Miserables és la suma d’una gran trama, una impressionant banda sonora i una poderosa maquinària escènica que s’acoblen tant perfectament entre sí que, per dir-ho d'alguna manera, quadren el cercle. La producció espanyola, a més, no té res a envejar a les seves germanes, començant per un boníssim nivell vocal general, especialment comprovable en el Javert d’Ignasi Vidal o en la Fantine d’Elena Medina. Són només dos exemples d’una companyia que fa brillar la producció al màxim nivell i que, en el cas de les funcions al Gran Teatre del Liceu, i perdó per tirar del tòpic, ens han permès sentir-nos com al West End sense sortir de Les Rambles. 

El musical que sap lligar millor l'espectaculraitat del gran format amb la trama més complexa. Una peça que disfruten tant els amants del musical com, també, els que disfruten amb personatges complexos, amb un discurs que genera una certa controvèrsia, uns personatges que s'equivoquen i proven de redreçar el rumb. Molta èpica, un bon glop de militància i un regust catòlic de l'època amb un mossén generós i còmplice amb els desvalguts. També, un punt pintoresc per mostrar la maldat i l'abús, sigui en les capes altes com en les més baixes de la societat. Davant de la mentida i la deshonra, l'actuació honesta i amorosa, un punt cursi però que atrapa per un espai i per una música vibrant.