Démodés

La història de tres pallassos anacrònics (potser), perduts, exiliats per una societat a la qual (segurament) interessen altres coses (probablement) més pragmàtiques, més rendibles. Tres persones desdibuixades que no troben el seu lloc en un món totalment esquematitzat, programat. Recorren un camí cap a no se sap on carregats amb les seves il·lusions, les seves incomprensions, la seva felicitat. I despleguen tota la seva ingenuïtat, la seva innocència, la seva poesia. La unió entre La Tal (Enric Casso i Jordi Magdaleno) i Leandre Ribera crea aquesta atmosfera gairebé màgica, tendra i emotiva en una carpa caiguda en la qual l’espectador queda deliciosament atrapat. En el llenguatge del clown ens fa compartir aquesta vida exiliada amb tot el seu esplendor, des dels gags més tradicionals fins al que passa darrere del teló. Des d'un abric digne de Harpo Marx, del que surten una pilota de futbol, unes tisores, una serra, un plomall, un cosidor... fins a un vals amb fonts màgiques de cervesa o a calar foc en l'escenari i apagar-ho amb un joc malabar amb cubells, l'espectacle no para d'arrencar-nos riallades, riures i somriures inconscients, d’aquells de veritat. Com si els assistents volguéssim donar una altra oportunitat a un món que se’ns pot escapar i del qual voldríem formar part. Un món que, gràcies a ells, en realitat, seguirà present. Una sort per als manats del circ i per als que no ho se n’haurien dit mai.

Delicioso. Leandre y los integrantes de La Tal Enric Casso y Jordi Magdaleno cautivan en La Seca Espai Brossa con Démodés, entrañable y ocurrente homenaje a la figura del clown clásico, desaparecida ya de las pistas y del imaginario colectivo. Nostalgia, humor y humanidad en un exquisito ejercicio de talento y sabiduría. En escena, tres payasos despedidos se echan a la calle cargando con todos sus bártulos. Pisotean con sus zapatones la carpa caída que les ha expulsado. Traviesos, guarros, juguetones, tiernos, ingeniosos... En la platea, algunos ríen; todos sonríen y se sienten cómplices. Los gags se suceden con una colección de recursos que dan cuenta del gran oficio del trío. Con un pez –protagonista de un hilarante gag–, unas cervezas, un balón o una aguja y una cuerda hilvanan una comicidad sin estridencias. Sus miradas y rostros dicen más que las palabras. Un festival gestual con momentos surrealistas, íntimos, explosivos, patéticos, emotivos. Asoman también la persona tras el maquillaje, el alma del payaso, el olvido de un arte pasado de moda. Hacía casi dos décadas que Leandre no trabajaba con sus viejos compañeros de La Tal. El reencuentro les ha salido redondo.

Passats de moda. Démodés. Figura que són d’una altra època. Per això no els volen. Foragitats d’un circ suggerit per una carpa abaixada, tres pallassos (un diguem-ne clown i dos diguem-ne augustos) arrosseguen andròmines i experiències en un vagareig sense nords. Són els Tronetti, que cremen el seu últim cartell com qui crema les naus per no tornar al punt d’origen. Líquides fronteres entre persones i personatges, escuma transparent entre humanitat i ficció. No fan pallassades: viuen. No parlen: són. No van enfora, van endins. Ni clàssics ni contemporanis, tots tres tenen l’essència i el sentit més íntim i profund del pallasso. Dominen amb mesura, precisió i subtilesa tots els aspectes de l’ofici i de l’espectacle: temes, tempos, silencis, intensitat i reiteració dels gags, les mirades que tot ho expressen i el gest fugaç carregat de missatge. Amb la tradició ben assumida, Leandre i La Tal connecten alhora amb Brossa i amb Fellini. Dubto molt que del Pirineu en avall aquesta floreta es pugui dir de cap altre tropa i/o espectacle.   No hi ha estridències. El públic no riu: manté un permanent somriure de tendra comprensió, de complicitat amb la tragicomèdia de tres éssers humans que, endins i enfora del maquillatge, són com vostè i són com jo i com qui vostè té ara mateix al costat. Demodés és un espectacle per a públics mentalment i emocionalment adults. Però, si vostès hi van amb nens, el més probable és que aquests nens els agraeixin tota la vida haver-los regalat una vivència tan humana com aquesta.