Piu-Piu

Una oportunitat per a batejar els més menuts, amb dignitat, en el teatre. Fes-t'ho com vulguis i Tutatis proposen una història ben senzilla, pròxima, de repeticions i amb alguna sorpresa com l'aparició dels pollets, després de la presentació del sol, el gall i la gallina ponicana. Tot és un joc que connecta gràcies a la sensibilitat a una mirada franca i expressiva de la intèrpret, sempre atenta dels més menuts que s'apropen i es desplacen per la moqueta de l'escenari. L'habilitat en la interpretació és saber dominar els gustos gens atemperats de les criatures, fer-les jugar sense que es desplacin en excès, evitar que hi hagi un mar de nens entre les flors i els pollets. Tot és tendre, suau, controlant l'atenció de la canalla. Hi ha un joc en el que fins i tot mares i pares deixaran endur-se. Com la de preguntar si hi ha algú dins de l'enèssim ou, deixar que la campana descobreixi un nou ou o es busquin objectes entre l'escenari. amb encert, treuen elements que esdevenen màgics. La sensibilitat dels pares permet que l'espectacle sigui un èxit: són els primers interessats a veure com la seva criatura es queda embadalida amb les flors que roden, el mar que es mou harmònic o la pluja d'estels anuncia que arriba un nou matí. Com si fos un joc, la peça planteja, a més de les parts del dia, la soledat del fill únic, les pors que aturen els pares, les ganes saludables de jugar i la diferència dels uns amb els altres. Un joc tendre que aconsegueix els seus objectius honestament, i amb molta intenció d'agradar als més petits. Recomanable. 

L'aposta de 'Viu al Teatre' de programar dues sales del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), va aquestes setmanes pel segon mes. I sembla que no els va malament.D'una banda, la sala més petita (però àmblia i còmode), la dels Babies, destinada en exclusiva a un públic que fins ara no tenia una oferta consolidada i regular al nostre país: els més petits, nens i nenes de 0 a 3 anys. Si bé es veritat que ja fa uns anys han començat a sortir espectacles i companyies per a aquest públic (recordo que a la desapareguda Fira de Rialles a Cerdanyola un espai hi estava dedicat, i també, cada cop més, al FETEN de Gijón i en alguna ocasió a la Mostra d'Igualada), els de Viu del Teatre han apostat per crear un espai on cada setmana es fan, dissabte a la tarda, 3 passis per bebés i els seus pares, en un espai còmode i adaptat a les seves necessitats (com ara poder-hi deixar els cotxets), i on alguns d'ells, si ho volen, poden posar-se davant de tot asseguts en una catifa. I un aforament molt limitat d'espectadors, perquè tots estiguin aprop de l'escenari, que és a peu plà.Un espectacle per a aquestes edats té unes premises molt concretes: ha se ser suau, entenedor, sense massa crits, arribar pels sentits, i no ser gaire llarg... vaja, com quan li expliquem coses a un d'aquests infants, mirant de no cridar massa, perquè no s'espantin. Piu Piu, de la companyia 'Fes-t'ho com vulguis' i amb producció de Tutatis, és un espectacle de 30 minuts, amb una producció força correcta, on una actriu -la pagesa-, un gall, una gallina i uns pollets -tots ells titelles- ens ensenyen casa seva i un trosset de la seva vida quotidiana: com els pollets surten de l'ou, i com cadascú és diferent. I tot amb un fons de músiques molt adients, les quals, de vegades, l'actriu canta, acompanyada dels joves pares i mares, doncs són temes tan coneguts com el 'sol solet'.Poques coses més a dir, poques sorpreses, tret d'un pollet que fa pipí de debò, que desperta les rialles de tots, o moments espontanis dels pollets, que fan riure als petitons, tot jugant a amagar-se i aparèixer.I és que, com deia abans, fer coses per aquests públics té unes normes molt clares, amb poc marge per a estirabots. I aconseguir que els petitons estiquin atents durant mitja hora i sobretot que no plorin, ja és un èxit.Llarga vida a aquesta iniciativa, que com es veu en la resposta del públic que omple totes les tres sessions, obeeix a la necessitat de pares molt joves i inquiets, que volen fer coses des de que els seus fills venen al món, i que corre boca-orella entre els espectadors potencials com la pòlvora.

PIU PIU PELS MES PETITONS L´èxit està acompanyant les primeres sessions de les recents inaugurades sales al CCCB-Centre de Cultura Contemporània, que venen a omplir un vuit encara no ben compensat d´espectacles pels més, més petits. Els nens i nenes d´1 a 3 anys. De la mà experta i entregada dels emprenedors Únics Produccions, des de mitjans del passat mes de desembre i fins a finals de març, ja està en marxa una interessant programació pels més petits a la Sala Babies i pels menys petits, de 3 a 6 anys a la Sala Kids. Piu-Piu, ha estat l´espectacle elegit per iniciar als més petits. Un espectacle de titelles i objectes interpretat en proximitat per una jove actriu, Cristina Blanco, que sap dona el tó, el ritme i la dolçor que requereix aquesta historia dels hàbits quotidians a una granja ideal. Del naixement dels pollets, de la gallina i el gall i de les parts del dia. Un espectacle que té una duració ajustada a l´edat a la que va destinada i que és de 30 minuts. Un guió de Xavier Basté, que també ho dirigeix. Una ben dissenyada escenografia i uns titelles ideada i ideats per la Nona Umbert (amb una llarga experiència en il.lustracions i cinema d´animació) i una música ben posada i adequada de Marc Nalvaiz. Els Fes-t´ho com Vulguis, ja fa temps que piulen donant tallers, oferint espectacles de petit format i anant d´aquí cap allà amb el seu Espai Escènic Ambulant Passeu, Passeu. El van crear, en Xavier Basté, pallasso i rondallaire, i la Nona Umbert, dissenyadora-artista plàstic-animadora i rondallaire. També hi formen part, en Victor Pedrol, percussionista i acordionista i la Carme Zarroca, educadora social, www.comvulguis.cat