Devoris causa

Vist el divendres, 3 de desembre de 2021 al Teatre de Lloret de Mar.Tinc el costum de llegir poc el que la companyia diu a les sinopsis i dossiers dels espectacles fins que no els he vist, i gens, ni que en tingui ganes, de llegir les crítiques i comentaris que se n'hagin fet, si no és que m'hi entrebanco sense voler. Contaminar-se, sigui en positiu o en negatiu, és molt fàcil.Ara, llegint la sinopsi entenc millor el que vaig veure i viure dins la carpa de l'Escarlata Circus durant poc més d'una hora. Però sense aquesta informació, diria que són una parella ben singular, en un espai molt acotat (i ben treballat estèticament, per a donar a entendre una cabana tronada de fusta, on hi ha un obrador de menjar) que ens serveixen un refrigeri, que resulta ser una mena de wok (per fer servir una paraula actual) de verdures. Molt saludable. La resta del temps, assistim al dia a dia d'aquesta particular parella: ell gran en tots els sentits, i una mica deixat, ella petita i bellugadissa, donant-nos l'entrada, tenint cura de que seiem i mostrant-nos el seu petit món, amb la particularitat que de vegades sembla que siguem testimonis invisibles de la seva 'intimitat' al treballar, i d'altres que clarament fan el que fan de cara a un públic. És difícil traçar un fil argumental, però tot agafa sentit, una estona després, quan amb un seguit de verdures que trien i tallen, construeixen... (aquí no faig spoiler), que centrarà la major part del que resta d'espectacle. Un espectacle on sembla no passar gaire res, on tot té una dimensió petita i intimista (no oblidem que tampoc poden explicar res, gairebé no hi ha text) sense grans exhibicions, tret de l'ús dels ganivets de cuiner... potser per això es fa per a pocs espectadors en un espai tan diminut com una petita carpa.Però és aquí on entraria llegir la sinopsi que fa la mateixa companyia, i contrastar-ho amb la sensació que un té sense saber-ne res i simplement mirar 'a veure què ens fan'. L'espectacle no està malament, tot el moviment i l'estètica estan ben cuidats (porten moltes funcions en varis anys) però un no li acaba de veure gaire cosa més que un relat pausat que tampoc envia gaires missatges rellevants, i quan ho fa, i a risc de quedar com un ignorant, observaria una vistosa contradicció entre els bons desigs sobre l'alimentació i el tracte que es dóna als vegetals en escena, o potser el 'canibalisme vegetal' seria això. I també comprovar com ha estat el procés del menjar que ens han ofert...En tot cas, el que sí que vaig poder comprovar va ser el bon impacte en el públic, i molt especialment dels infants assistents. Potser caldrà posar-se de nou les ulleres d'infant per a veure el món i els espectacles amb els seus ulls.

Escarlata Circus és transversal. A Tàrrega va estrenar Devoris Causa, un muntatge plantejat en una vela de circ (com el seu nom indica, la parella neix de treballar personals i cabareteres produccions circenses). Ara són al pati de l'escorxador de Lleida. Els dos personatges histriònics construeixen un titella amb verdures. Abans, han convidat a la concurrència a unes verdures cuinades al wok. Compten culleretes, que no els en faltin, ballen a ritme de La violetera, llancen ganivets i destrals i trinxen verdures. Tot amb una factura pretesament bruta, tenyit paradoxalment d'una tendresa poètica inexplicable. ¿Pot ser romàntic un home panxut guarnit amb una mena de top de malla posant un plomall a la companya? Doncs, sí. Aquesta és la meravella de la interpretació. I el titella, abans, haurà fet una coreografia de musical, s'haurà desprès impúdic d'una fulla de col i haurà ballat pels talls dels ganivets. Fonambulisme sense xarxa i amb possible degollada.